Es troba situada en l’antiga carretera de Pinedo i El Saler, al marge esquerre del camí en aquesta direcció, i al costat de les instal·lacions de la depuradora de Pinedo. S’arriba per l’actual Autovia del Saler, per la darrera eixida abans de creuar el llit nou del Túria.
Segles XIX-XX.
Com en altres casos, tampoc hi ha dades concretes sobre l’origen d’aquesta construcció. Segons J. A. Garcia Esparza en el seu catàleg de barraques de l’Horta aquesta en concret tindria uns 250 anys d’antiguitat, però no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Moltes d’aquestes barraques foren edificades a partir de la segona meitat del segle XIX o a principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció, cas de les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Actualment és utilitzada com casal faller.
Segons el Catàleg de Béns i Espais de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, es tracta d’una barraca de les denominades “de passadís” amb un eix lateralitzat en planta, a més de dos cossos annexos a la mateixa, un d’ells de molt mala qualitat formal. En la part posterior s’ha voltat un pati. Manté part de la seua estructura formal original i les dimensions són les tradicionals, al voltant dels 60 m2 de planta. Però també ha patit algunes transformacions considerables: una gran porta metàl·lica que dóna a la carrera del Riu i que ha desproporcionat la façana; la desaparició de les finestres superiors i la substitució de la seua coberta vegetal per una de planxa ondulada.
Espai etnològic d’interès local. Bé de Relevància Local-Barraca (BRL-BRR), en el catàleg de Béns i espais protegits de natura rural, del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat de València, revisió de l’any 2012.
Bé de Relevància Local-Barraca (BRL-BRR), Elements de primer grau, elements arquitectònics, del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València (PAT de l’Horta), Decret 219-2018 del 30 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 122-123.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot
