Està situada en la Partida del Miracle 24, entre el polígon industrial d’Alboraia i el barranc del Carraixet. S’arriba des del polígon industrial d’Alboraia, carrer Calderers i entrar pel camí de Sant Cristòfol fins el seu final, a la dreta.
La barraca està abandonada fa temps, portes i finestres tapiades, i amb trencaments puntuals en la seua façana i parets. Tanmateix, és recuperable.
Segles XVIII-XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca del Coixo Navarro dataria de mitjans del segle XVIII, mentre que M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) i la revisió del PGOU d’Alboraia (2019) daten la barraca a finals del segle XIX o en dit segle XIX en general respectivament. Com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Actualment resta completament abandonada.
Segons M. Del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018), aquesta barraca encara està situada en mig d’una zona d’horta, si bé molt a prop del polígon industrial d’Alboraia, la qual cosa marca en el seu entorn paisatgístic. És una barraca de dimensions més grans de les habituals i té annexos uns cossos construïts de reduïdes dimensions que envolten un xicotet pati interior i conformen un conjunt tancat vist des de fora. Segons aquests autors, és una construcció de qualitat, del tipus “passadís” amb el corredor al lateral esquerre, amb una façana canònica amb el seu trespol i els buits distribuïts proporcionalment. Destaquen la coberta, feta de teula plana. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova, amb reforços de rajola, i emblanquinada per fora. Les finestres son de fusteria i reixa metàl·lica, si bé la porta ha estat canviada per una moderna metàl·lica. Té una planta rectangular de 91,46 m2, amb una façana de 6,80 metres i profunditat de 13,45 m, més una alçada de 7,35 m. Té connexió elèctrica i aigua de pou.
(BRL-BRR-PAT HORTA).
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element: “Barraca”. EPA_06.08, p. 253.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. “Barraca (Barraca del Coixo Navarro”. Element Patrimonial EPA_06.06, pp. 295-297.
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones Estructural. Fichas individualizadas del Catálogo Estructural. 2019.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 202-203.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: M. Alemany, Google Earth
