Està situada al nord del nucli urbà de Meliana però ja en terme de Foios, vora la via ciclista coneguda com “via Xurra”. S’hi arriba pel camí de la Mar de Foios, en creuar dita via ciclista a l’esquerra, o per la primera redona de la CV-300 entre Foios i Albalat dels Sorells, direcció sud per dita via ciclista.
Finals del segle XX
És una barraca moderna, de finals del segle XX, construïda per Toni Montoliu, propietari d’un restaurant tradicional de l’horta i situat a uns centenars de metres, ja a tocar del nucli urbà de Meliana per la seua part nord. El seu objectiu ha estat disposar d’un exemple d’aquesta arquitectura tradicional com complement cultural del seu servei d'hostaleria i és usada puntualment com punt d’explicació de la vida, treball, eines, etc. de l’horta valenciana.
La barraca està situada en una zona totalment d’horta al nord del nucli urbà de Meliana però ja en terme de Foios. Al seu voltant hi ha alguna altra alqueria però bàsicament són camps de tarongers i hortalisses. La seua planta és rectangular i té la morfologia de les barraques antigues en tots els aspectes i dimensions. La seua construcció ha estat feta amb interès per aquesta autenticitat si bé part dels materials usats són moderns. La façana principal així com els vans respecten la distribució i mides també de les barraques antigues, i la seua fusteria és de fusta. Davant la porta principal hi ha un porxo d’obra. També s’ha respectat interiorment l’espai de l’andana. La coberta està sostinguda per un cabiram de fusta reforçat amb ferro, i recoberta amb canyís. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Al seu exterior, dins una menuda parcel·la envoltada per una tanca, s’hi troben alguns elements típics de les cases d’horta, com un fornet, un pou o alguna màquina agrícola. És un dels millors exemples de neobarraca junt a la municipal d’Alboraia i algunes de les d’El Palmar.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”.
Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. - Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth, web La Barraca de Toni Montoliu
