Actualment es troba dins la zona expropiada en el poble de La Punta per a l’ampliació del Port de València, coneguda com zona ZAL, encerclada per tanques que no permeten l’accés.
Resta abandonada i amb danys materials progressius
Segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca de Vicentico Roig, a La Punta, tindria una antiguitat d’uns 250 anys, la qual cosa les situaria aproximadament a inicis del segle XIX, si bé M. del Rey (PGOU de València, 2013) la identifica com de principis del segle XX. En realitat, i com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-les una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries i que hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca, pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de saber si no en queden testimonis familiars o dels veïns. El nom que porta raonablement és el del darrer propietari abans de l’expropiació de l’any 2004.
Segons explica M. del Rey (Catàleg del PGOU de València 2013), aquesta barraca forma part d’un conjunt amb dues cases annexes adossades i encara algun altre cos complementari. Aquest seria així un exemple del procés d’evolució d’un grup de barraques substituïdes per cases més sòlides, en aquest cas de dues crugies. Segon J. A. García Esparza (2012), aquesta barraca està construïda amb tova i rajola, mentre que els seus capcers serien també ja de rajola. Per l’exterior, està arrebossada i emblanquinada, i posteriorment pintada de blanc. Els buits (portes i finestres) mantenen la seua ubicació habitual, amb porta lateral i corredor interior per ser del tipus passadís. L’estructura és de fusta i canya trenada, així com la bigueteria de fusta però, com en la majoria de casos, la cobertura final és moderna, en aquest cas de teules planes. La seua planta és de 73,71 m2, la façana té 6,30 metres d’amplària, amb una profunditat de 11,70 m de longitud, i l’alçada és de 6,40 m. En el seu moment estava dotada d’aigua i electricitat, però actualment resta abandonada completament i en progressiu estat d’espoliació i ruïna. Tanmateix, clarament pot ser recuperada i hui en dia resta inaccessible dins el perímetre tancat de la zona ZAL.
Bé de rellevància local-Espai etnològic d’interès local (PGOU de València, 2013)
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Bens i Espais Protegits de natura rural. EPA_SU_10.01, pp. 481-484.
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni
- Web de la campanya “Horta és Futur, No a la ZAL”, de Per l’Horta
- Annex d’arxiu de la Wikipèdia de les Barraques i cases de la ZAL
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 126-127.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: Expedient obres zona ZAL, Pla General València 2013
