Segle XIX.

Segons F. J. García Esparza (2012), aquestes barraques tindrien una antiguitat de 150 anys, per tant de meitat del segle XIX, però ni el catàleg del PGOU de València (2013) ni el PAT de l’Horta (2018) les atribueixen cap data. En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Quant al seu nom, és el cognom (Panach) de la famíllia última propietària.

Aquestes barraques estan situades en un entorn encara d’horta en producció i formen part de les vivendes rurals que s’alineen al llarg del camí de Farinós, una via tradicional de l’horta de Benimaclet. De forma un poc contradictòria, la proximitat de l’autovia V-21 en la seua entrada a València les afecta quant a la pèrdua de qualitat del seu entorn, si bé, al mateix temps, les fa molt visibles per a la majoria de la societat. Segons M.del Rey i A. Gallud (Catàleg d’Elements de patrimoni de la revisió del PGOU de la ciutat de València, 2013, i el catàleg similar del PAT de l’Horta de València, 2018), les barraques de Pepe Panach són un rellevant exemple dels pocs casos que queden de barraques emparellades, Era aquesta una solució pràctica que es va generalitzar als segles XIX i principis del XX per dur a terme el creixement espacial de la primera barraca per necessitats d’ampliació de l’espai habitable. Estaven unides per un menut passadís cobert i, normalment, es repartien les funcions entre elles: una per a sala i dormitoris, i l’altra per a cuina i estable. De fet, el creixement espacial podia seguir amb l’annexió de noves construccions més modernes per magatzem agrícola i altres usos, o podien generar dues barraques individualitzades en dues vivendes separades. Segons aquests autors, les dues barraques tenen la forma posició de portes i finestres, i proporcions típiques de les barraques clàssiques. Segons J. A. García Esparza (2012), estan construïdes de tova i reforçades amb rajola, i recobertes exteriorment d’arrebossat i emblanquinades. La fusteria dels buits (portes i finestres) és de fusta, i les segones estan enreixades. La bigueria de la coberta és de fusta i canyes, si bé la cobertura final ara és de les típiques planxes de fibrociment. La posició de les portes és parellada entre si, situant-se a la banda més propera de cadascuna de les dues barraques. De les dues finestres de la façana en el pis superior, una d’elles ha estat substituïda per una porta per facilitar el pas dels productes agrícoles per ser emmagatzemats. Actualment estan envoltades per una tanca de rajola i reixes que les han convertit en un espai privat que no permet el pas. M. Del Rey les assigna unes dimensions aproximades de 8 metres d’amplària la façana, per una profunditat de 13 metres, la qual cosa les situa entre les més grans de l’Horta amb una superfície al voltant dels 104 m² cadascuna.

(BRL-BRR-PAT HORTA).

Cal indicar que, segons el PGOU de València en vigor, ha quedat inclosa en Sòl Urbà a nivell de planejament urbanístic.

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPA_SUR_14.01. Barracas de Panach, pp. 379-382.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial “Barracas de Panach”, EPA_06.09, pp. 307-308.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Barraques de Panach”.
• Hernández Dolç, Agustí, “Les barraques de l’Horta Nord. Un últim vestigi d'un temps passat”, Revista Métode, n. 32 (hivern 2001-2002).
• Blog de Barraca Valenciana (8 de juliol de 2015)- Barraques de Panach.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 140-141 .

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot, Google Earth