El cano estava construït sota el barranc del Carraixet, just en el límits de terme entre València i Tavernes Blanques al sud, i en el de Bonrepòs i Mirambell al nord, auns 240 metres a l’oest de l’antiga carretera de València a Barcelona. S’hi pot arribar bé per la carretera de Tavernes a Carpesa i en arribar a la séquia de Rascanya entrar pel camí de la dreta, o des del pont sobre el Carraixet de la carretera de Barcelona, entrar vora el barranc vers l’oest.
Va ser construït a la dècada del 1740, si bé l’entorn i boqueres d’accés al sifó foren reconstruïdes després de la riuada del 1957, i de nou en la dècada del 2000 en canalitzar-se el barranc del Carraixet.
Segons expliquen Guinot i Selma (1999) i Selma (2014), originalment, durant els segles medievals i fins a meitat del segle XVIII, el braç d’Almàssera de la séquia de Rascanya, només partir l’aigua en les llengües d’Alboraia-Almàssera creuava el barranc mitjançant una mota de terra, un mur perpendicular al barranc i disposat sobre el mateix llit d’ell, que servia com a contenció tant a què passara l’aigua a l’altra banda com, en el seu cas, aprofitar qualsevol volum d’aigua que baixara per dit barranc. Evidentment, les riuades de certa entitat desfeïen el paretó de terra i pedres, i calia reconstruir-ho, però també era relativament barat i senzill de ferrer. Va ser en la dècada del 1740 quan la comuna de propietaris de la séquia de Rascanya decidí pagar la construcció d’un gran sifó subterrani de sellars o carreus i pedres tot embastat amb argamassa que donara pas segur a la séquia. Aquesta obra, justament per estar soterrada, s’havia mantingut amb poques intervencions fins la seua probable destrucció per les obres de canalització del barranc de la dècada del 2000.
Segons expliquen Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), el sifó o tunel sota el barranc constava de dos curts trams lleugerament en pendent als extrems, que s’unien en un de central més llarg i pla per sota del barranc amb una longitud total entre 70 i 80 metres aproximadament. Tant l’entrada com l’eixida de la séquia subterrània estava protegida i visibilitzada per sengles casetes de rajola. Tot ell estava construït amb sellars i lloses de pedra, units per argamassa, de més un metre de llarg i entre 40 i 70 cm de gruix. El tunel, per la seua part podria tenir unes dimensions internes sobre 1,20 m x 1,20 m, però en realitat no sabem els detalls materials concrets i tampoc no disposem de cap plànol sobre aquesta construcció del segle XVIII. D’aquesta obra encara s’apreciaven al voltant de l’any 2000 unes restes d’encofrats que constituirien la cara externa de l’obra hidràulica original, així com les restes d’una fàbrica molt compacta de morter de calç, graves i grans carreus encaixats sense a penes morter, a l’extrem nord. També restava en aquells moments l’antiga caseta que protegia la boca d’entrada del sifó, si bé pareix tractar-se d’una caseta de nova obra feta després de la riuada del 1957.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 150-151.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 424 i 594.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, pp. 317-346.
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
