Segles XVI-XVIII

També coneguda com Casa de la Torre i casa dels Ferragud, segons F. Garín (1983), M. Del Rey (1996, 2003, 2018), el nom probablement procedeix d’una figura de l’escut nobiliari situat dalt la portalada del casalot: una figura mítica amb cap de dona i cos-ca de serp, si bé la interpretació popular va ser la d’una sirena. Segons el mateix escut, la data de construcció seria l’any 1553, si bé les armes representades obliguen a què aquest element siga del segle XVIII. En tot cas, l’estudi arquitectònic de l’edifici del palau ha evidenciat que hi existia un edifici anterior, pot ser una alqueria documentada l’any 1414 i propietat d’Andreu Castellà. Posteriorment, també a partir de l’anàlisi arquitectònica, va ser construït l’edifici actual en el segle XVI, i va ser reformat de nou en el segle XVIII segons palesen les alteracions constructives en finestres i dependències interiors o la part superior de la torre. En el segle XVII va ser propietat del llinatge Perelló i Pallarés, i en el XVIII de la família Ferragud.

El palau es troba situat en el límit actual del nucli urbà del poble de Benifaraig, vora un camí principal de circulació com era el camí de València Montcada, si bé durant els segles passats quedaria a certa distància de les cases de dit nucli i per tant aïllat en mig dels camps de l’Horta. Segons F. Garín (1983), M. Del Rey (1996, 2004, 2018), es tracta d’un conjunt d’edificis que conjuguen la residència nobiliària amb les dependències agrícoles d’una alqueria o explotació rural. L’edifici de major relleu és la casa-palau, un bon exemple d’arquitectura renaixentista amb la peculiaritat de restar en medi rural, no dins la ciutat. Un detall d’això és que el palau dóna directament al camí amb la seua portalada principal mentre que el pati central resta al darrere donant pas a les dependències agrícoles, quan les cases senyorials habitualment s’organitzen al revés: primer s’entra al pati que dóna accés al conjunt i des d’ell s’entra a la casa-palau. El palau residencial és de planta en “L”, amb la façana principal i més llarga paral·lela al camí, i altres dos façanes, una al nord i altra al pati interior. Consta de dues plantes més una gran torre de planta quadrada en un extrem la qual té un pisa més d’altura. La planta del conjunt és aproximadament de 34 per 27 metres quadrats. La portalada principal dóna al camí i té a la seua esquerra dos finestres. Al primer pis tres grans finestrals en dita façana principal, un d’ells sobre la portalada. El segon pis del palau i el tercer de la torre disposen de finestres acabades en mig canó, disposades en forma de galeria, similar a les “llotgetes” d’altres palaus urbans de València de finals del segle XV i del segle XVI. Tal com descriu M. Del Rey, “aquesta és una casa compacta composada per una doble cruixia en dues de les bandes del pati, dos cossos d’edificació en profunditat construïts per murs de càrrega paral·lels a la façana”. La primera planta era la dedicada a residència i també ho va ser la segona, mentre que la torre, accessible només per una escalera de caragol, sembla tenir més funció decorativa i lúdica, com mirador, que no utilitària. L’edifici està construït de rajola. Darrer l’edifici del palau hi ha un pati interior rectangular que dóna accés a les cavallerisses i magatzems agrícoles en un lateral, i a les cases per als parcers o masovers en l’altre, mentre que la quarta banda resta tancada per un mur de maçoneria, sense cap construcció. En la part meridional del conjunt hi ha un gran jardí-hort envoltat d’una tanca de maçoneria que seria construït també al segle XVIII.

Bé d’Interés Cultural-Monument (BIC), segons decret del 13 de febrer de 2004

L’escut de marbre de dalt de la portalada s’hi troba actualment a l’Ajuntament de València.

• Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alfara del Patriarca. Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos (2002). Inventario de Bienes, fitxa: I-18 i fitxa: A-1: Casa de la Serena
• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_05.02, p. 242.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA _05.03: Casa de la Sirena (Casa de la Serena), pp. 251-253
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 1ª. Béns d’Interés Cultural, fitxa: Casa de la Serena o de la Sirena

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 267.

DEL REY, M. (2003): Alqueries. Paisatge i Arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura.

DEL REY, M. (2015): “La Casa de la Sirena en Alfara”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana,

DEL REY, M. (2013): “L’alqueria de la Serena, Benifaraig-Alfara”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.

Fotos: E. Guinot, Google Street View; plànols: Catàleg de la Direcció General de Patrimoni, Conselleria de Cultura