Época medieval musulmana, anterior al segle XIII.

Segons explica E. Guinot al Catàleg de Patrimoni del PATODHV (GVA, 2018), aquest partidor apareix citat per primera vegada l’any 1425 en el contracte d’arrendament de la gestió anual del reg i repartiment de l’aigua de  la séquia de Benàger - Faitanar a un séquier professional, tal com era costum en la Baixa Edat Mitjana. Però atenent la seua localització i funcions de punt de repartiment clau de l’aigua de la séquia mare de Faitanar entre dos àmbits del sistema de reg, cal retrotraure els seus orígens i construcció a l’epoca medieval islàmica anterior al segle XIII. Com element material de la séquia, al llarg dels segles no ha tingut una història peculiar més enllà de les puntuals reparacions de manteniment. Sens dubte, els canvis més grans s’han produït a finals del segle XX i principis del XXI quan s’ha canviat bona part del tallamar i s’ha revestit de formigó tot ell.

Segons explica Sergi Selma (2014, p. 326) i també al Catàleg de Patrimoni del PAT de l’Horta del 2018, aquest partidor, del tipus llengüa, consisteix en un tallamar de pedra situat al centre de la sèquia de Faitanar que divideix la corrent en dos braços.

El que segueix recte es la pròpia sèquia Mare de Faitanar, que discorre pel que en el seu moment va ser la mota del Barranc de Torrent a l’actual Paiporta. El braç de l’esquerra gira quasi 90 º cap a l’est, en direcció al barri de La Torre (València), i rep el nom del braç del Cami de València, acabant aquest braç a la sèquia de Favara. La séquia mare de Faitanar arriba revestida de formigó modern, i també s’ha fet de nou amb aquest material l’espiga central del tallamar, si bé en els seus laterals encara pot observar-se el rastre d’algun carreu de pedra antic.  Les dimensions de les dues entrades són de 95 cm, si bé l’entrada a cadascú dels braços és un poc més estreta i queda en 72 cm d’ample. Aques estretament se solia fer per donar velocitat d’eixida a l’aigua i que partira millor de forma igualitària entre els dos braços o séquies. També en els darrers anys s’han instal·lat a cada entrada uns xicotets marcs metàl·lics per encaixar fàcilment una paleta també metàl·lica i així alterar l’aigua que entraria per una o altra boca.

Encara que els partidors del tipus llengüa van ser molt habituals a l’Horta, en l’actualitat queden molt pocs en el seu estat original, o almenys descoberts, com és el cas d’aquestes  Llengües de Paiporta. Hui en dia és un dels pocs elements valuosos des del punt de vista patrimonial que queden a la séquia de Benàger-Faitanar.

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia: Catàleg de Bens i Espais Protegits de natura rural. (EPH-SUR_19.01). Pàg. 441-444.
• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valencia, 2008, fitxa: EPH_17.01, p. 189.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_17.01, pàgs. 599-600.

GUINOT, E i SELMA, S (2005, inèdit). Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València, 2003.

SELMA CASTELL, Sergi. Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, 2014, pp. 326-327.

Fotos: Enric Guinot, Google Earth