Documentat al segle XV, si bé probablement siga dels més antics de la séquia de Montcada i podria remontar-se la seua ubicació a un molí d’època andalusí, anterior al segle XIII. Ha estat reconstruït i ampliat en diverses ocasions, i en funcionament fins a meitat del segle XX com fàbrica de farina i pinsos, que li han donat la imatge industrial que tenia fins l’incendi de desembre de 2018.

Segons Guinot et al. (1999) el molí del Martinet, també conegut com el molí de la Vila, té origen baixmedieval. Fins ara, la notícia més antiga sobre ell és de l’any 1411, quan els jurats de la ciutat de València demanaren permís al consell municipal de Paterna per a què els forners de la capital pugueren moldre blat al "molí de Paterna", referint-se raonablement a aquest ja que el “molí de la Vila” era de propietat municipal. Durant els segles XVI i XVII continuà treballant com molí fariner, amb tres moles en funcionament, si bé el 1818 una referència documental indica que estava abandonat. Tornar a aparèixer com molí fariner entre el 1825 i 1850 en el Llibre de la Tatxa dels molins de la Séquia de Montcada, llistat fet per cobrar el dret d’usar la seua aigua, El 1853 apareix ja comp privatitzat després de la Desamortització, i el 1865 el compren els germans Salvador i Blas Vila, els quals transformaren l'antic molí fariner en una fàbrica de farina moderna.  La Guía Fabril de España del 1862 diu que tenia quatre moles, disposava de maquinària i hi treballaven sis obrers. La mateixa família Vila és la que el transforma en una fàbrica ja totalment industrial des de l’any 1905 amb la introducció de màquines a vapor que augmentaven la potència hidràulica de la séquia. I l’any 1914 introdueixen l’electricitat per moure les màquines farineres modernes. Posteriorment, la fàbrica-molí passà a propietat de Francisco Cebrià Ortí i va estar en funcionament fins l’any 1974.  Va restar abandonant el conjunt durant anys, fins que l’incendi del desembre de 2018 el va destruir de forma considerable.

Destruït en bona part per un incendi en desembre de 2018, tanmateix disposen de descripcions anteriors a dita data. Segons Guinot et alii (1999) i V. Garcia Martínez i A. B essó (Catàleg de béns i espais protegits de l'Ajuntament de Paterna, 2011), el Molí del Martinet formava un conjunt d'edificacions de destacable "presència" en el paisatge de la perifèria de Paterna. . L'imponent cos on s'ubicava la màquinaria industrial del molí-fàbrica moderna, constituït per una crugia amb coberta a dos aigües, de quatre plantes d'altura, destacava a nivell territorial, per la seua potent silueta, reforçada per la ximenèia de rajola de l'antiga màquina de vapor del conjunt fabril. La parcel·la que l’albergava és de planta allargada i està situada al nord del braç de la Séquia de Montcada, que el feia servir. El conjunt està constituït per una sèrie d'edificis de diferents tipologies i èpoques de construcció. La part que podríem considerar com a principal la constitueix un cos d'edificació allargada, de quatre plantes d'altura i d'aproximadament 30 mts de longitud i uns 8 mts d'amplària. Aquest cos es situa transversalment al curs del braç de la séquia, en part a cavall d'ella. El front nord del conjunt ha estat molt alterat en els últims trenta anys. Per fotografies dels anys 70 del segle XX veiem que la testera Nord del cos principal estava resolta de manera que es configurava una façana representativa de l'edifici, amb un cos baix, d'una crugia de profunditat i dos plantes d'altura (amb tres buits per planta) rematat amb una terrassa, i un cos alt retirat, de 2 plantes més d'altura, que oferia a la seua façana Nord uns buits tripartits mitjançant 2 columnes a cadascuna de les seues plantes. En general aquest front de façana emprava un llenguatge historicista bastant coherent. La coberta, de teula plana, estava resolta a tres aigües en aquesta zona. Hi ha un fris on figura, en lletres ceràmiques, "EL MARTINET Fabrica de harinas". Pel que es veu a la fotografia, sembla esta part de l'edificació correspondre a una intervenció de principis del XX, probablement de després de 1924, quan es varen cremar els edificis dels molins del Martinet i de Ferrando. A la mateixa façana hi ha un altre cos d'edificació de tres plantes, situat a ponent de l'anterior (és a dir, a mà dreta), amb coberta plana. El cantó nordoest forma una mena de torreta que sobre-surt una planta més; les tres primeres plantes tenen 1 buit per planta de traça allargada clarament vertical; la planta quarta, (de remat de la torreta), té dos buits amb arcada. En la part més pròxima al cos principal es configura, en les 2 plantes altes, un mirador volat amb àmplies finestres de forma horitzontal i persianes enrollatbles tipus americà. La part de façana situada entre el mirador i la torreta conté, en les seues tres plantes, tres buits per planta de forma rectangular lleugerament verticals. L'àmpit del terrat està resolt amb elements ceràmics tipus teula, formant una barana en part calada. El llenguatge d'aquest cos d'edificació és molt eclèctic i barreja elements històricistes (com el remat de la torreta, el recercat dels buits centrals, la cornisa, etc), populistes (com la solució de barana de l'àmpit de terrassa) i racionalistes com les solucions emprades al mirador. És probable que es tracte d'una zona construida -o remodelada- després de la guerra civil, pels anys 50 del segle XX.

• Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació de l’any 2011). Autors de l’informe: Vicent Garcia Martínez i Adrià Bessó).
• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valencia, 2008, EPH_11.08, pp. 181-182.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.081, pàgs. 488-491.

GUINOT, E.; et al. (1999). La Real Acequia de Moncada. Colecció Camins d’Aigua. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. pp. 186 pp. ISBN 84-482-2341-1.

SEGURA CUECAS, Alfonso. Molins i Moliners de Paterna. Industrialització i proletarització al segle XIX. València, 2019, Jocs Florals Paterna.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth