Segle XVIII (1790).

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), el molí està situat sobre la séquia mare de Tormos i vista la seua planta i el traçat de la séquia abans i després d’ell, resta clar que va fer-se una modificació en triangle del traçat d’aquesta per guanyar un poc d’altura per al salt de l’aigua, just abans d’arribar l’aigua a les llengües de Ferrús-Borbotó. Va ser construït a partir de l’any 1790, quan Vicent Marco, un veí de Godella, va obtenir el permís per a fer-ne un de dues moles, farinera i arrossera, amb l’argument de què no hi havia molí ni a Godella ni a Borbotó. Al llarg del segle XIX apareix en els diversos inventaris, enciclopèdies i nomenclàtors que reunien informació sobre molins, i va continuar funcionant fins a la segona meitat del segle XX. El nom de “molí de Colau” el trobem en el Nomenclàtor de las poblaciones de España…, de l’any 1863. El de Sebastià és el nom de la seua darrera època.

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), el molí de Sebastià té una planta irregular, ambuna nau longitudinal sobre la séquia, d’una crugia, dues altures i una coberta de teules, allargada amb un afegit posterior, baix el qual entra ara l’aigua al molí per la seua part posterior i on s’hi observen dues entrades amb partidor, una per a la séquia del Cementeri i altra per a la séquia mare de Tormos. El molí és de construcció simple, amb una porta d’accés a la façana principal orientada al nord, acompanyada de cinc finestres, una d’elles de majors dimensions i enreixada. A l’edifici domina la maçoneria basta i lluïda, menys la volta del carcau, que es troba folrada de rajoles a l’igual que l’arc de l’eixida. A dins del molí s’hi conserva un joc de moles i l’estorat amb la pertinent grua, així com una tremuja despenjada sobre les moles. Cal destacar que per a l’eixida de l’aigua per baix de la sala de moles, la séquia de Tormos fa un gir de 90º per adaptarse al traçat del camí vell de Godella i continuar unes desenes de metres paral·lela a dit camí.

Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_09.06, p. 162.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPH_SNU_17.01, p. 215-218.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_09.01, pp. 367-369.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de Sebastià o de Colau”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 218-219.

SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 386-387.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth