S’accedeix pel camí de Vera. Es troba ubicat en la zona posterior a la UPV, concretament al Camí de l’Esglèsia de Vera, 16
El molí es troba en moltes bones condicions quant a la seua arquitectura externa. A l’interior, queda molt poc de l’antiga maquinària
Segle XVI
Segons Guinot i Selma (2005). Selma (2014), Mangue (2000) i Rosselló (1989), l’origen medieval del molí no s’ha pogut confirmar: la primera notícia que se’n té és del 1580, quan Gaspar Mercader, senyor dels castells i baronies de la Foia de Bunyol i viles de Setaigües i Orpesa, i Miquel Mercader, prevere i canonge de la Catedral de Sogorb, cediren en herència el molí de Vera amb sis moles farineres a Melcior i Baltasar Mercader, pare i germà dels atorgants. L’any 1603 es té constància de dos molins a l’emplaçament de l’antiga alqueria: el molí de Vera, fariner, i un molí batà de teixits dit de la Closa. Dos segles després, al 1802, el marqués de Malferit tenia la seua titularitat, que duraria fins ben entrat el segle XX. Està inclòs com molí en funcionament en els diversos inventaris, Diccionaris i nomenclàtors del segle XIX que parlen dels molins existents en aquella època. Actualment és propietat de l’Ajuntament de València des de l’any 1984. Nou anys després va patir un incendi que va propiciar la seua restauració i consolidació de l’estructura. El conjunt es va reformar a finals de la dècada del 1990, a més de revisar-se arqueològicament les parts més antigues del complex arquitectònic.
El molí està situat sobre la séquia de Vera, si bé actualment esta ha estat desviada i queda en un lateral d’ella. Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), tot i que inicialment les estructures de l’antiga alqueria i el molí original estaven separades, el desenvolupament de les dependències ha propiciat la unificació de tot el complex. La part originària del molí consta d’una nau allargada, i separada en dues parts: la zona septentrional, d’una altura, i la meridional, de dues altures. L’entrada principal, que es trobava a la façana meridional, ara es troba oculta per la construcció annexada d’una nau de dos aigües de diferents altures i orientacions. El molí es trobava situat de manera transversal a la séquia de les Moles, una derivació de la de Vera que naixia a pocs metres del casal, però també n’aprofitva l’aigua que provenia d’una font o ullals que naixien al costat de l’edifici i formaven el que es coneix com el clot de Vera, complementant el cabal de la séquia. Segons Selma (2014), “un tancat simple de rajola posteriorment lluïda, amb elements medievals, envolta l’espai que degueren ocupar els brolladors naturals d’aigua i la derivació d’aquesta a la séquia de Vera. En el seu costat oriental, per on ix l’aigua després de moure els rodets, es troben un parell de finestres abotzinades amb reixes, i després d’un parell de línies de rajoles que sobreeixen remarcant el nivell del pis, es troben tres arcades de rajoles en disposició vertical i d’arcs rebaixats, la més xicoteta de les quals es correspon amb el pas o cessador de mig punt que deixa circular l’aigua. Així, mentre el primer tallamar és de carreus de pedra treballats, els altres dos estan construïts amb rajoles i morter. El casal actual conserva una sala de moles àmplia a dos nivells: on s’hi troben les quatre moles soteres engranades al seu emplaçament original, així com també una de les moles superiors amb la llegenda inscrita de ’Any 1875’”.
Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València. Actualment hi trobem l’agromuseu de Vera de la Universitat Politècnica de València (UPV).
- Imatges antigues
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_06.05, p. 151.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPA_SUR_13.01, Molí de Vera, pp. 395-400.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_06.05. Molí de Vera, pp. 279-281
- El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 149, p. 455.
- Cataleg de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana
- Gremi de campaners de València. Inventari de Campanes
- Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM)
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 203 -205.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, pp. 317-346.
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
