Polígon 105, Parc 42.
1761
Segons el Catàleg de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General de València de l’any 2013, I es cita el llibre ‘L’albufera de València’ de Rosselló i Verger publicat al 1995, on es diu que “Al començament de 1761 el fiscal Francisco Carrasco era comissionat per Carles II en l’afer de l’Albufera i per tal de fer-ne <<un nuevo y formal apeo y deslinde>> i reicorporarla a la corona. L’expeditiu personatge proposà tot d’una d’invertir els termes de la comesa: primer realitzar la incorporació, que es consumà el 3 d’abril de 1761 i fer-ne després la delimitació. La contrapartida de la primera serien els 76.000 reals de bilió de renda capitalitzats al 3%. El mateix mes d’abril seria executat l’amollonament i els ajuntaments circumdants eren instats a fer un sequiol que materialitzés el límit entre fita i fita. En general la frontera fou regularitzada i avançada, poc o molt, aigua endins. L’acte definitori dels límits de l’Albufera dictat pel comissionat Francisco Carrasco és del 12 d’abril i el replantejament sobre el terreny - que ja havia d’estar més o menys estudiat i preparat- fou fet en el temps rècord dels dies 14 al 25 següents, treballant només les vesprades i no tots els dies. La comitiva presidida pel fiscal Carrasco, a part membres canviants o de segona fila, era composta pel flamenc Pere Torbé, enginyer en cap, Joan Baptista Romero, medidor o agrimensor,i Salvador Madalenes, escrivà de cambara. Torbé havia intervingut en projectes de desguàs de l’Albufera, però Romero era el qui treballava de veres i dibuixà després el mapa detallat de l’amidament del qual es conservaven algunes còpies, a la Confederació del Xüquer (perduda, ara), al Servicio Geográfico del Ejército, i al Museo Naval de Madrid. Caruana transcriu - no massa acuradament- el document del AUN a partir d’una còpia de la Confederació HIdrogràfica del Xúquer. Els mollons antics (1577) que no coincidien amb la nova delimimitació, gairebé sempre més avançada cap a l’aigua, foren destruïts per tal d’evitar confusions. ELs nous foren ordenats de N a S, en sentit contrari al relllotge. El mapa de la Confederació - més perfecte, sembla que l’original de ROmero- duu una doble línia per a signidicar probables modificacions”.
Segons el Catàleg de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General de València de l’any 2013, els mollons de 1761 són de pedra calcària i planta triangular amb els cants bissellats i es defineixes per un prisma acabat en la seua part superior amb una forma abovedada de tres costats. Sobre la part de l’Albufera tenen la inscisió de la lletra ‘A’.
Bé de Relevància Local-Molló (BRL-BRR), en el catàleg de Béns i espais protegits de natura rural, del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat de València, revisió de l’any 2012. Valor singular Etnològic - Històric.
