Any 1891

Segons C. Verdeguer i M. Alemany (2022), la delimitació física dels termes municipals en terres valencianes ha sigut un procés llarg i canviant que va començar en el segle XIII després de l'arribada de Sr. Jaume I. Per al cas de la ciutat de València, l'objectiu era establir els límits en els quals els senyors feudals i la mateixa ciutat havien d'exercir la seua jurisdicció. El Terme General de la ciutat de València, recollit en “Els Furs”, comprenen totes les terres litorals entre els termes generals de Sagunt i Cullera (incloent 100 milles mar endins) i per ponent arribava fins als termes generals d'Olocau, Xiva, Bunyol, Torís, Montserrat i Alzira. Durant l'època medieval, aquest terme general es va anar desmembrant a causa de l'obtenció de la Jurisdicció Suprema, coneguda com a Jurisdicció Alfonsina, per part d'alguns pobles de senyoria. Així, a poc a poc, es va anar dibuixant el mapa territorial de la ciutat fins a la seua època contemporània. No obstant això, a conseqüència dels constants conflictes entre la jurisdicció dels municipis i, possiblement per les dificultats que hi havia per a redactar els amillaramientos (precedent de l'actual cadastre), en la segona meitat del segle XIX, es van aprovar dos decrets per a la regularització de l'amollonament dels termes municipals. El primer dels quals es va aprovar el 23 de desembre de 1870 i el segon el 30 d'agost de 1889. Aquests documents corresponien a les actes que es van alçar, coincidint amb la visita de les fites per part dels tècnics i autoritats de cada municipi, recollint les dades principals de cada poble. Així, el 12 de febrer de 1871 el Ministeri de Governació publicava unes instruccions per a realitzar la delimitació dels termes municipals. Instruccions que recollien tradicions i costums molt antics, dels quals ja trobem exemples en època medieval. Va ser a partir del segon decret per a l'any 1889 quan l'Ajuntament de València va decidir amollonar físicament el seu terme municipal. D'aquest amollonament queden encara hui, un número important d'ells repartits al llarg de l'Horta de València. 

Tal com diuen C. Verdeguer i M. Alemany (2022), es tracta d'una fita de pedra calcària de manera prismàtica i base rectangular situat al costat d'un camp privat en la Partida del Pont Trencat (Beniferri). Les seues mesures són 30 cm d'ample per 30 cm de profunditat i 100 cm d'alt.

BRINES, J. et al. (1987). “Aproximación al sistema impositivo de la ciudad de Valencia (siglos XVI al XIX)”, en Studia Historica. Historia Moderna. Vol. 5

CAMPOS, A. (2015). “Algunas consideraciones sobre el urbanismo público en València durante la primera mitad del siglo XV”, en Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval. vol. 28.

GARCÍA, i GUIRAU, A. (1979). Els Furs / adaptació del text dels furs de Jaume el Conqueridor i Alfons el Benigne de l’edició de Francesc-Joan Pastor (València, 1547)... feta per Arcadi Garcia i Sanz ; [traducido por Alfons Guirau i Sichar]. Vicent García.

HERNÁNDEZ, M., i ROMERO, J. (1980). Feudalidad, burguesía y campesinado en la huerta de Valencia : la estructura agraria de la particular contribución de Valencia ante la crisis del Antiguo Régimen / José Luis Hernández Marco, Juan Romero Gonzalez. Ayuntamiento de Valencia.

LLOP, J. (2001). De la institucio, gouern politich y juridich, costums y observancies de la fabrica vella, dita de Mvrs, e Valls y nova dita del Riu. Ajuntament de València.

LLOPIS, A. i PERDIGÓN, L.A. (2016). Cartografía histórica de la ciudad de Valencia (1608-1944). Editorial Universitat Politècnica de València.

MELIÓ, V. (1990). “La junta de murs i valls": historia de las obras públicas en la Valencia del antiguo régimen.

MERCADER, J. (1977). MOLAS I RIBALTA, P. " Comerç i estructura social a Catalunya ia València als segles XVII i XVIII"(Book Review). Hispania, 37, 136.

ODENA, J. T. i ORTÍ, M.C. (1985). El Consell de Valencia: disposiciones urbanísticas (siglo XIV). En la España medieval, (7), 1481-1546. 

PÉREZ, P. (1962). La abolición de los fueros de Valencia y la Nueva Planta.

ROS, J. A. i GONZÁLEZ, J. R. (1993). La propiedad del espacio periurbano en la Valencia del Ensanche: apuntes para un estudio de Historia Urbana. CT: Catastro, (15), 8-24.

SÁNCHEZ-CUTILLAS, C. (1970). La Fábrica vella, dita de Murs i Valls (pp. 199-220).

SANCHIS, C. (2007). “La construcció d’una icona paisagística. L’Albufera de València (1889-1939)”, Saitabi, núm. 57, pp. 241-260.

VERDEGUER, C. I ALEMANY, M. (2022). Estudi, anàlisi i guia per a la protecció de les Fites Històriques del Terme Municipal de València. Universitat de València. Càtedra de l’Horta.

Imatges: C.Verdeguer, M. Alemany