Està situat sobre la Reial Séquia de Montcada a l’altura del nucli urbà de dit nom, en l’antiga partida dels Francs ara en bona part ja urbanitzada, i a uns 200 metres abans d’arribar el canal al molí de Montcada. S’hi arriba des del nucli urbà pel carrer Real Sequiera.
Segle XVII
Segons Guinot et al (1999), el quadrat de Montcada és una gran comporta que va ser instal·lada a la Reial Séquia de Montcada en el segle XVII per parar tot el corrent de la séquia i elevar el nivell de l’aigua per a poder regar la part de l’esquerra del canal, els anomenats “alters”, a través d’una boca i séquia situada a més altura. Com tal construcció és possible que siga més antiga, però fins ara la primera cita concreta és la de la visura del 1658, una inspecció-inventari del traçat de la Reial Séquia de Montcada, ordenat per la seua Junta Directiva. Atenent la seua funció així com que talla tota l’aigua de reg per a dos terços del territori d’aquesta comunitat de regants, clarament és una ampliació del sistema original medieval i d’època islàmica. Durant els segles del seu funcionament sempre ha estat una instal·lació controlada i gestionada per la Junta Directiva de la comunitat. No és l'únic quadrat que existeix en la séquia de Montcada encara que, des del punt de vista hidràulic, aquest és el de major importància i el que té un major impacte en l'organització del reg. A mitjan segle XIX tenia dret a regar en dimecres alterns i en el segle XX aquest dret va passar a tindre un caràcter setmanal. L'eixida del sol dels dimecres marcava la baixada del quadrat, que retenia tots els cabals de la séquia fins a acumular les aigües en el caixer amb altura suficient per a proveir les boqueres del marge esquerre de la séquia dels termes de Montcada, Massarrojos, Rocafort i alguns de Godella, i així regar els camps corresponents. Aquesta operació s'allargava tradicionalment fins a la posta del sol del mateix dia.
Segons Guinot et al (1999) es troba situada aproximadament a l’altura del primer terç del traçat del canal des de que comença a regar, en un entorn que antigament era totalment agrícola però que hui en dia ha quedat al costat d’un nou barri de la ciutat de Montcada i del carrer que l’envolta. Tradicionalment aquesta parada es feia amb grans cabirons de fusta que s’encaixaven a mà i amb colps de masses i martells en dues guies empotrades en sengles parets de pedres i carreus o sellars situats a les dues vores del canal. Dita operació era feta pels guardes. T. Peris explica que segons la visura del 1658 inclosa en les Ordenances de la Séquia, la parada del quadrat es feia: “con brancas de piedra; tiene de ancho trece palmos, y de alto ocho; se cierra en día de cuadrado con vigas y [tablones]; y también se cierra de quince a quince días, no habiendo impedimento de seca [sequía], según reales privilegios”. Contemporàniament, el quadrat és una gran comporta de fusta, els mecanismes de control de la qual són de ferro i es troben protegits dins una caseta annexa en forma de garita. La comporta té ara una amplitud de 2,80 metres i una altura de 3,30 m, un poc menys dels 13 palms del segle XVII.
GUINOT, E.; et al. (1999: La Real Acequia de Moncada, València: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Agricultura, Peixca i Alimentació. Col·lecció Camins d’Aigua, p. 186 pp. ISBN 84-482-2341-1.
PERIS ALBENTOSA, T.: “Gestionar la irregularidad hídrica. Policultivo intensivo, flexibilidad operativa y adaptación organizativa en la Acequia de Montcada, (Huerta de Valencia) durante los siglos XIII-XIX”, Recs històrics: pagesia, història i patrimoni. IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització social i Poder local, Lleida, Universitat de Lleida, 2016.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
