1573 i segles XVI-XVIII

Segons J. L. Ros (1983), les primeres sitges per emmagatzemar cereals per a la ciutat de València foren construïdes a Burjassot l’any 1573, per manament del Consell Municipal de la ciutat. Fins aquell moment el gra era conservat i venut només a l’Almodí de la capital, però atenent el seu deteriorament per la humitat del nucli urbà va decidir-se aquest trasllat quant a la conservació a un espai físic més sec i a no massa distància. Alguns erudits havien escrit que ja hi hauria sitges en aquesta zona de Burjassot des d’època romana però no hi ha cap prova documental o arqueològica de dita afirmació. Aquelles primeres sitges subterrànies foren fetes a títol de prova per un picapedrer, i en els anys següents de finals del segle XVI el Consell aprovà la seua ampliació vists els bons resultats de conservació. L’any 1704 hi havia ja 41 sitges i el 1742 n’eren 43. Va ser en aquesta darrera data quan l’Ajuntament de València va intentar la seua privatització si bé l’autoritat reial a la ciutat, el corredigor, ho va prohibir. Dins l’estructura municipal, les Sitges funcionaren com un organisme autònom amb la seua gestió i personal fins l’any 1902. Poc després, l’any 1907, l’Ajuntament valencià va decidir el seu tancament en considerar que ja no era necessària la seua funció com dipòsit públic de cereals panificables atenent la realitat del mercat a principis de dit segle XX. Durant la Guerra Civil 1936-39, foren picats els laterals de diverses sitges per unir-les a la fi de ser usats com refugis contra els bombardejos de l’aviació franquista. Posteriorment ja varen quedar abandonats fins la seua recuperació patrimonial i rehabilitació a partir de finals de dita centúria. En l’actualitat són un espai musealitzat. Tot i la seua ubicació al terme municipal de Burjassot, sempre havien estat una propietat del Consell Municipal i després Ajuntament de la capital valenciana.

Les sitges de Burjassot són depòsits subterranis de gra excavats en la terra calcària, seguint tècnicament tradicions que es remunten a època Neolítica. En aquest cas pot destacar-se la concentració de tantes sitges així com les seues grans dimensions, en tot cas una cosa lògica atenent la seua funció de servei a una gran ciutat i no a un poble menut. Interiorment prenen la forma d’una gran gerra o cànter amb una altura variable entre 7 i 12 metres aproximadament, i una amplitud al fons entre 6 i 10 metres. Les parets estan lluïdes amb morter de calç, si bé algunes han estat reparades amb rajoles en diversos moments. La forma de gerra fa que l’interior siga més ample i va tancant-se en forma de volta quan s’aproxima a la superfície i deixa una boca d’accés molt més estreta, al voltant dels 60 cm, amb doble entrada per al gra i per deixar eixir l’aire de l’interior. Les 43 sitges estan distribuïdes irregularment per una explanada més o menys quadrada d’uns 3.000 metres quadrats aproximadament, amb lleu pendent per escorrir les aigües pluvials, i tota ella recoberta amb grans lloses de pedra en una obra duta a terme l’any 1798 sota direcció de l’arquitecte Cristòbal Sales. Al centre d’aquesta explanada hi ha una plataforma amb graons que serveix de base a una columna i una creu, obra duta a terme entre 1579 i 1580. La creu va ser destruïda durant la Guerra Civil 1936-39, i substituïda per una de nova el 1940. En un lateral de l’explanda va ser construït també a finals del segle XVI un edifici annex en forma de llotja amb les seues arcades, reformat i decorat en el segle XIX. Al seu costat s’hi troba l’ermita de Sant Roc, erigida l’any 1605 amb el permís de l’arquebisbe Joan de Ribera, qui va donar la imatge de la Mare de Déu de “la Cabeza” que s’hi conserva.

Bé d’interés cultural (BIC). Categoria Monument per disposició del 26 de març de 1982

• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Secció 1A Béns d’Interés Cultural, fitxa: Los Silos
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Etnològic:. EPE_09.02: Silos de Burjassot y ermita de la Virgen de la Cabeza, p. 36 (no té fitxa individual)
• Texto refundido del Plan General de Burjassot (PGOU) 2019. Catálogo de bienes y espacios protegidos. Patrimonio Arquitectónico. Ficha PA-2, pp. 120-129
• Centre d’Estudis Locals de Burjassot. Bibliografia sobre les Sigtes (Silos)

ROS I ANDREU, J. L. (1983): “Los Silos. Burjasot”, dins Bérchez, J. (dir): Catàleg de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana, vol. I, València, Conselleria de Cultura-Generalitat Valenciana, pp. 217-225.

BLANES, R. (1992): Los Silos de Burjasot (1573-1600). Un monumento desconocido, València, Consell Valencià de Cultura.

GAYANO LLUCH, R. (1948): Los Silos de Burjasot, València.

LÓPEZ LAGUARDA, J. J. (1946): Burjasot (apuntes para su historia), València.

MARTÍNEZ ALOY, J.: “Burjasot”, en F. Carreras Candi, Geografia del Reino de Valencia. Provincia de Valencia, p. 810.

EXPÓSITO NAVARRO, L. M.: “Aprovechamiento agrícola de los Silos de Burjassot”

Fotos: M. Alemany, Google Earth, fitxa del Catàleg de Patrimoni de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana