El curs consta de 8 blocs temàtics, elaborats de manera sintètica i esquemàtica per a facilitar un autoaprenentatge autònom. La professora responsable és María Jesús García, del Departament de Dret Administratiu i Processal.

La Càtedra Jean Monnet. "Serveis Econòmics d'Interés General" en el marc de la cohesió social i territorial ha impulsat aquest curs i materials docents amb l'objectiu de crear i difondre els recursos necessaris perquè els continguts relacionats amb els serveis d'interés general i el seu paper en la integració social i econòmica dels ciutadans i els estat membres siguen coneguts pel públic en general i en particular per aquells agents públics o privats encarregats de dotar-los de contingut i eficàcia.

Amb aquest propòsit s'han elaborat aquests materials que, sota la direcció de la professora i directora de la Càtedra, María Jesús García, permeten un autoaprenentatge autònom a través de 8 blocs temàtics que tracen les línies generals de la matèria. Aquests continguts teòrics es complementen amb materials d'autoavaluació de cadascun dels blocs temàtics dissenyats per a consolidar els coneixements previs introduïts en cadascun dels blocs temàtics.

La difusió d'aquests continguts es realitza en línia, a través dels repositoris de la Universitat de València, així com a través de la pàgina web de la Càtedra Jean Monnet. "Serveis Econòmics d'Interés General en el marc de la cohesió social i territorial".

Aquesta Càtedra va ser concedida per la Comissió Europea en el marc del programa Erasmus+ , en la seua convocatòria de 2021. Té com a fi ensenyar, investigar, crear xarxes, publicar, i crear i organitzar activitats de difusió que servisquen per a donar a conéixer la importància de determinades activitats econòmiques qualificades per la seua rellevància per a satisfer necessitats públiques, així com per la seua repercussió en la cohesió social i territorial de la Unió Europea i dels seus ciutadans.

• Accés al curs i materials docents i d’avaluació a l’apartat 'Formació' de la Càtedra.
• Estructura de Blocs temàtics:

I. Los servicios de interés económico general (SIEG): Concepto y diferenciación de conceptos afines.

1. El concepte de servei d'interés econòmic general.

2. Del servei públic al SIEG.

   1. SIEG i servei públic. El concepte de SIEG com a concepte inclusiu.

   2. Els SIEG i el paper dels poders públics: de l'estat garant a l'estat regulador.

3. Els SIEG en el context dels serveis d'interés general (SIG)

   1. Concepte de SIG i raons de la seua inclusió en els Tractats..

   2. Classes de SIG. a) Serveis d'interés econòmic general (SIEGE) b) Serveis d'interés general no econòmics (SIG).

4. Classificació dels SIEGE.

   1. SIEGE subjectes a regulació harmonitzada.

   2. SIEGE no subjectes a regulació harmonitzada: requisits per a la declaració de SIEGE per part dels estats.

   3. Altres criteris de classificació.

II. La regulació jurídica dels SIEG i el seu règim competencial.

1. El dret originari. La seua consideració en els tractats.

   1. L'article 86 del TCCE.

   2. L'Acta Única Europea.

   3. El Tractat d'Amsterdam.

   4. El Tractat de Lisboa i el Protocol dels SIEGE.

2. El dret derivat.

   1. L'article 14 del TFUE i la previsió d'un reglament comunitari.

   2. La necessitat de normes d'harmonització: les Directives dels sectors regulats.

   3. Les Directives de Serveis.

3. L'estructura competencial en matèria de SIEGE.

   1. Competències exclusives.

   2. Competències compartides.

   3. El reconeixement de la capacitat dels estats per a declarar serveis d'interés general.

III. El dret de la regulació econòmica

1. Els SIEG i el paper dels poders públics: l'estat regulador.

2. L'estructura institucional dels SIEG a Espanya: la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència.

   1. Estructura i funcions.

   2. Problemes d'articulació constitucional.

IV. Del servei públic al mercat regulat: el règim jurídic de les excepcions a les normes del mercat interior i la competència I.

1. La subjecció dels SIEGE a les normes del mercat interior i la competència.

   1. La llibertat d'establiment.

   2. La lliure prestació de serveis.

   3. El dret de la competència.

2. Requisits per a les excepcions a l'aplicació de les normes sobre mercat interior i competència.

V. El règim de les excepcions a les regles del mercat interior i la competència II

1. La possibilitat d'establir monopolis i drets exclusius.

2. L'atorgament de drets especials.

3. La imposició d'obligacions de servei públic.

4. El règim de les ajudes públiques.

VI. La col·laboració públic-privada en la gestió dels SIEGE

1. Raó de ser i fonament de la col·laboració públic-privada.

2. Fórmules de col·laboració públic privada en la gestió dels SIEG.

   1. Els consorcis.

   2. Els convenis.

   3. Les empreses mixtes.

   4. Les empreses privades: el règim de la contractació administrativa.

VII. Els SIEG i la normativa comunitària de contractació

1. Consideracions generals.

2. Les Directives comunitàries en matèria de contractació: àmbit d'aplicació.

3. Modalitats de prestació dels SIEGE: criteris de distinció entre la gestió directa i la gestió indirecta.

4. Règim jurídic de la contractació en funció de la classe de SIEGE.

   1. SIEG no subjectes a regulació harmonitzada a) Consideracions generals. b) Figures contractuals possibles i règim jurídic: diferències entre contracte de serveis i contracte de gestió de serveis.

   2. SIEG subjectes a regulació harmonitzada: els sectors regulats.

5. Un supòsit especial de col·laboració amb el sector privat: les empreses d'economia mixta.

VIII. Els serveis d'interés general subjectes a regulació harmonitzada

1. L'àmbit dels sectors regulats.

2. Els graus de liberalització dels sectors regulats.

3. Els sectors regulats com a serveis en xarxa.

   1. L'entrada al mercat.

   2. La regulació de l'accés a xarxes.

4. Funcionament dels sectors regulats: el nou model d'intervenció pública. Els sectors regulats en particular.

   1. El sector elèctric.

   2. El gas.

   3. Els transports.

   4. L'aigua.

   5. Les telecomunicacions.