Què és el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat o TDAH? Ho tractem al màster MEPIAR.
El trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat o TDAH és un trastorn bastant comú en la infància que afecta els xiquets en la seua capacitat de concentració i atenció a l'activitat que estan desenvolupant.
A qui afecta el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat o TDAH?
A xiquets i xiquetes, adolescents i adults de totes les condicions. En els xiquets sol sorgir a partir dels cinc o sis anys d'edat. A Espanya un 5% dels xiquets o adolescents ho pateix.
Quines són les causes del trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat o TDAH?
- Herència genètica.
- Tindre danys cerebrals.
- Abús de l'alcohol i el tabac durant l'embaràs.
- Additius alimentari.
Com es diagnostica el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat o *TDAH?
Cal tindre en compte que molts dels símptomes solen tindre'ls quasi tots els xiquets. Cal parar atenció quan es repeteixen més del normal i amb una intensitat més preocupant almenys sis dels esmentats en la següent llista.
- Problemes per a centrar l'atenció
- Oblit de les coses
- Canviar de manera ràpida entre activitats
- Dificultat a seguir ordres o instruccions bàsiques
- Fantasiar
- Tindre problemes per a acabar els deures assignats
- Facilitat per a perdre objectes personals
- Regirar-se molt, moure's, impossibilitat d'estar quiets en una cadira
- Tindre dificultat per a mantindre converses sense interrompre
- Impaciència
- No saber frenar els impulsos verbals i fer comentaris inadequats
- Dificultat per a controlar i expressar de manera normal les emocions
En realitat aquests símptomes poden englobar-se en tres; falta d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Si es detecta aqueix tipus de símptomes en un xiquet, cal acudir al metge, que farà unes proves d'observació i test en el xiquet per a cerciorar-se que el diagnòstic és precís. És habitual que mestres i família hagen d'implicar-se en la decisió.
Com es tracta el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat o TDAH?
És molt habitual que els xiquets hagen d'acudir a teràpia per a poder ajudar a controlar millor el comportament i ser capaços d'expressar-se i concentrar-se amb normalitat. També se solen receptar medicaments estimulants que donen una ajuda extra als xiquets per a poder estudiar, relacionar-se i estar tranquils.
Cal tindre paciència ja que el TDAH costa de diagnosticar i de tractar, a més de que el suport de la família i de l'entorn escolar és fonamental perquè el xicotet se senta comprés i ajudat.
Més enllà de la infància, un TDAH no diagnosticat pot provocar problemes en les relacions d'amistat i sentimentals, conflictes en el treball i en els àmbits d'oci. Per això és important acudir al metge i seguir les seues pautes per a poder avançar, a més de que continua sent fonamental el suport de la família per a tireu avant.
