Un enlluernador retrat personal, històric i polític de la solsida de l'estalinisme a Albània i la turbulenta arribada de la democràcia.

Quan era una xiqueta, amb tot just onze anys, Llija Ypi va ser testimoni de la fi del món. Almenys de la fi d'un món. En 1990 el règim comunista d'Albània, l'últim bastió de l'estalinisme a Europa, es va desplomar.

Ella, adoctrinada a l'escola, no entenia per què es derrocaven les estàtues de Stalin i Hoxha, però amb els monuments van caure també els secrets i els silencis: es van revelar els mecanismes de control de la població, els assassinats de la policia secreta…

El canvi de sistema polític va donar pas a la democràcia, però no tot va ser color de rosa. La transició cap al liberalisme va suposar la reestructuració de l'economia, la pèrdua massiva d'ocupacions, l'onada migratòria cap a Itàlia, la corrupció i la fallida del país.

En l'entorn familiar, eixe període va portar sorpreses inaudites per a Lea: va descobrir què eren les «universitats» en les quals suposadament havien «estudiat» els seus pares i per què aquests parlaven en clau o en murmuris; va saber que un avantpassat havia format part d'un govern anterior al comunisme i que a la família li havien expropiat els seus béns.

Mescla de memòries, assaig històric i reflexió sociopolítica, amb l'afegit d'una prosa de superba factura literària i pinzellades d'un humor tendent a l'absurd –com no podia ser d'una altra manera, donat el lloc i temps que es retrata–, Lliure és d'una lucidesa enlluernadora: reflecteix, des de l'experiència personal, un moment convuls de transformació política que no necessàriament va desembocar en justícia i llibertat.