Estació d'autobusos de València

CALVÉ MASCARELL, Óscar

La publicació del llibre La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España: estructura empresarial y gestión contable (1900-1923), del guanyador de la dihuitena edició del Premi Demetrio Ribes, Miguel Ángel Villacorta Hernández, aborda des de la disciplina econòmica un dels aspectes més importants en la conformació del territori des del seu naixement en el segle XIX: els ferrocarrils. El sector ferroviari espanyol ha sigut prolíficament estudiat pel paper rellevant que ha exercit en la seua contribució al progrés econòmic i en la vertebració del territori. No obstant això, els aspectes d'organització i gestió empresarial, d'una banda, i comptable, d'una altra, de les companyies...

La publicació del llibre La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España: estructura empresarial y gestión contable (1900-1923), del guanyador de la dihuitena edició del Premi Demetrio Ribes, Miguel Ángel Villacorta Hernández, aborda des de la disciplina econòmica un dels aspectes més importants en la conformació del territori des del seu naixement en el segle XIX: els ferrocarrils. El sector ferroviari espanyol ha sigut prolíficament estudiat pel paper rellevant que ha exercit en la seua contribució al progrés econòmic i en la vertebració del territori. No obstant això, els aspectes d'organització i gestió empresarial, d'una banda, i comptable, d'una altra, de les companyies ferroviàries han sigut relativament poc tractats, qüestió certament paradoxal si tenim en compte l'aportació del sector al desenvolupament de la ciència organitzativa, empresarial i comptable. La publicació del llibre Estación de autobuses de Valencia. Proyectos soñados y arquitecturas vividas posa en valor un aspecte a penes tractat: la història de l'anhel de la ciutat per disposar d'una infraestructura capaç de reorganitzar el caos derivat de l'aparició de l'autobús interurbà. Circumstància que emergeix precisament en la dècada dels 20 del segle passat i que, com anticipa el títol, va estimular la imaginació de cèlebres arquitectes que van elaborar projectes quasi mai executats, però també l'eficiència d'enginyers notables. Aquesta última va quedar manifesta en dues infraestructures que van córrer sort molt diversa. Tot això té cabuda en aquest volum menut però substanciós que, per damunt de tot, ofereix al lector un viatge en el temps a través d'unes instal·lacions corresponents a una funció i tipologia concreta.

Els camins de l'Antiguitat al País Valencià

ARASA i GIL, Ferran

Per a l’arqueologia, els camins constitueixen una categoria específica de restes produïdes per l’activitat humana que són producte de les necessitats de comunicació. En la seua modalitat més desenvolupada, la de les vies de comunicació aptes per a vehicles de rodes, els trobem ben identificats almenys des de l’època ibèrica i la seua construcció es va difondre en època romana. La forma que adopten com a jaciments arqueològics és peculiar, diferent de la d’altres que presenten superfícies més extenses i un desenvolupament concentrat, com els assentaments o les necròpolis. Els camins són jaciments lineals, estrets i molt llargs, i consegüentment presenten una problemàtica...

Per a l’arqueologia, els camins constitueixen una categoria específica de restes produïdes per l’activitat humana que són producte de les necessitats de comunicació. En la seua modalitat més desenvolupada, la de les vies de comunicació aptes per a vehicles de rodes, els trobem ben identificats almenys des de l’època ibèrica i la seua construcció es va difondre en època romana. La forma que adopten com a jaciments arqueològics és peculiar, diferent de la d’altres que presenten superfícies més extenses i un desenvolupament concentrat, com els assentaments o les necròpolis. Els camins són jaciments lineals, estrets i molt llargs, i consegüentment presenten una problemàtica particular per al seu estudi i plantegen unes necessitats de protecció també diferents. La construcció de camins es va generalitzar amb la conquesta romana i va constituir un dels pilars fonamentals dels grans programes de reorganització territorial engegats al principi de l’Imperi, com el que va començar August a Hispània. Aquest consistia bàsicament en la construcció d’una sèrie de grans eixos estratègics que —en un Estat fortament centralitzat— garantien la comunicació amb la capital, Roma. El gran abast d’aquest programa feu que es prolongués al llarg del segle I dC, sota el regnat de diferents emperadors, amb la intervenció de totes les administracions. El treball que ací presentem pretén ser un estat de la qüestió sobre la història dels camins en l’Antiguitat al País Valencià, en el món ibèric i el període romà, al llarg d’uns nou segles. Una novetat important és que aprofundeix en els antecedents, que permeten remuntar aquesta història uns segles arrere fins a l’època ibèrica, i en l’estudi de les primeres troballes de camins del període republicà, d’aquesta fase de transició entre dues grans cultures mediterrànies que van interactuar en terres valencianes.

La vía férrea Baeza-Utiel

ALABAU MONTOYA, José i LATORRE ZACARÉS, Ignacio

La idea d'unir França amb Àfrica a través d'una línia fèrria que travessara de nord a sud el territori espanyol, pensant en una possible connexió amb els protectorats espanyol i francés del nord del continent africà, rondava la ment dels polítics espanyols i francesos des de mitjan segle XIX. Un d'aquells projectes es va aprovar durant la dictadura de Primo de Rivera (1926): la línia transversal que, des de Baeza (Jaén), pujava fins a Saint Girons, en el sud de França, travessant les províncies de Jaén, Albacete, València, Terol i Lleida, com una línia alternativa al sistema radial de ferrocarrils existent. El present estudi se centra principalment en el ferrocarril Baeza-Utiel, que...

La idea d'unir França amb Àfrica a través d'una línia fèrria que travessara de nord a sud el territori espanyol, pensant en una possible connexió amb els protectorats espanyol i francés del nord del continent africà, rondava la ment dels polítics espanyols i francesos des de mitjan segle XIX. Un d'aquells projectes es va aprovar durant la dictadura de Primo de Rivera (1926): la línia transversal que, des de Baeza (Jaén), pujava fins a Saint Girons, en el sud de França, travessant les províncies de Jaén, Albacete, València, Terol i Lleida, com una línia alternativa al sistema radial de ferrocarrils existent. El present estudi se centra principalment en el ferrocarril Baeza-Utiel, que constituïa la primera de les línies d'aquest macroprojecte i cobria una distància d'uns 370 km, i més concretament en la part valenciana de la 4a secció d'aquesta línia, que transcorria entre Albacete i Utiel.

La ciudad pensada, la ciudad vivida, la ciudad representada

SÁNCHEZ IZQUIERDO, Pablo

Aquest estudi proposa una cerca d'expressions artístiques que ajuden a constatar la forma en què escriptors, músics, pintors, escultors, arquitectes o dibuixants van percebre la ciutat d'Alacant d'una manera similar, configurant-ne imatge i contribuint, a través de l'art, a la conformació d'una identitat que unira les reformes urbanes i l'ordenació del territori amb el sentiment dels habitants. Es tracta d'un viatge des de l'interior de la ciutat cap al seu exterior, que recorre tant els carrers i les avingudes del centre urbà com les dels barris. És també un periple cap a la façana marítima, del Mediterrani als ravals i, des d'allí, cap als entorns naturals d'Alacant. I emprén el retorn a...

Aquest estudi proposa una cerca d'expressions artístiques que ajuden a constatar la forma en què escriptors, músics, pintors, escultors, arquitectes o dibuixants van percebre la ciutat d'Alacant d'una manera similar, configurant-ne imatge i contribuint, a través de l'art, a la conformació d'una identitat que unira les reformes urbanes i l'ordenació del territori amb el sentiment dels habitants. Es tracta d'un viatge des de l'interior de la ciutat cap al seu exterior, que recorre tant els carrers i les avingudes del centre urbà com les dels barris. És també un periple cap a la façana marítima, del Mediterrani als ravals i, des d'allí, cap als entorns naturals d'Alacant. I emprén el retorn a la capital de la província, però no per a estudiar la imatge que la caracteritzarà a la fi del segle XIX i principis del XX, sinó per a comprovar com va ser destruïda i transformada durant la Guerra Civil i com les relacions establides entre l'espai urbà, els habitants i els artistes van virar des de l'orgull a la por, al compromís polític i a la humanitat.

El Corredor Mediterráneo: realidad milenaria, demanda centenaria. València, 1918

ARCINIEGA GARCÍA, Luis (dir.)

En aquesta publicació es recull tot un procés que vincula la commemoració difusa del segon mil·lenari de la Via Augusta amb el centenari de la reclamació d’Ignacio Villalonga d’un eix ferroviari que recorreguera la costa peninsular mediterrània i comunicara amb l’Europa transpirinenca. Des de l’Antiguitat l’eix mediterrani va tenir gran importància en la comunicació de persones i idees i en la distribució de mercaderies. En època medieval i moderna es va donar pas a una xarxa viària fragmentada, i des de la segona meitat del segle XVIII, a una disposició radial peninsular. Aquestes característiques es traslladaren en la centúria següent a la xarxa ferroviària, que per la diversitat de...

En aquesta publicació es recull tot un procés que vincula la commemoració difusa del segon mil·lenari de la Via Augusta amb el centenari de la reclamació d’Ignacio Villalonga d’un eix ferroviari que recorreguera la costa peninsular mediterrània i comunicara amb l’Europa transpirinenca. Des de l’Antiguitat l’eix mediterrani va tenir gran importància en la comunicació de persones i idees i en la distribució de mercaderies. En època medieval i moderna es va donar pas a una xarxa viària fragmentada, i des de la segona meitat del segle XVIII, a una disposició radial peninsular. Aquestes característiques es traslladaren en la centúria següent a la xarxa ferroviària, que per la diversitat de companyies va quedar extremadament fragmentada. En l’àmbit valencià, en les primeres dècades del segle XX es va produir una constant sol·licitud de millores en les infraestructures i les comunicacions amb vista al desenvolupament de l’economia. Entre l’Exposició Regional de València de 1909 i la I Guerra Mundial es demanaren millores en el port, un tren directe que el comunicara amb Madrid per Utiel i un corredor ferroviari mediterrani. En aquest últim cas, destaca la proposta realitzada per Ignacio Villalonga el 1918. La realitat social, econòmica i política va impedir o va retardar la majoria de les propostes. La incorporació d’Espanya a la Unió Europea el 1986 va permetre replantejar aquesta circumstància. El Corredor Mediterrani, en una articulació novament supranacional, s’albira en la xarxa de corredors multimodals de la Unió.

Castellón, un territorio en comunicación

AGUILAR CIVERA, Inmaculada (coord.)

El Tranvía de Alicante

AGUILAR CIVERA, Inmaculada (coord.)

Benicàssim y la Historia del Ferrocarril

AGUILAR CIVERA, Inmaculada

Valencia Tranvía 1874-2004

AGUILAR CIVERA, Inmaculada

• Librería de la Generalitat Valenciana