Què és la Paràlisi Cerebral Infantil?
La paràlisi cerebral infantil es caracteritza per alteracions del to muscular, la postura i el moviment, a causa d’una lesió o defecte en el desenvolupament del cervell immadur i pot anar acompanyada d’altres símptomes, com ara deficiència intel·lectual, problemes en el llenguatge, problemes sensorials o epilèpsia, entre altres.
Per a poder parlar de paràlisi cerebral infantil, la lesió s’ha de produir en els dos primers anys de vida. Hi ha lesions que es poden confondre amb la paràlisi cerebral infantil, com pot ser el dany cerebral adquirit (el dany cerebral és una lesió que es produeix en les estructures cerebrals de forma sobtada en persones que, havent nascut sense cap mena de mal al cervell, pateixen en un moment posterior de la seua vida lesions en aquest òrgan com a conseqüència d’un accident o una malaltia).
La paràlisi cerebral infantil és la causa més freqüent de discapacitat motora en l’edat pediàtrica i el principal motiu de discapacitat física greu.
És un trastorn neurològic que apareix en la primera infància i persisteix tota la vida, la seua prevalença en països desenvolupats s’estima de 2-2,5 casos per cada 1.000 nounats vius.
Causes més freqüents
Les causes de la lesió poden ser molt variades i la gravetat també, cada cas és únic. Les lesions que provoquen la paràlisi cerebral infantil es donen durant l’etapa prenatal (gestació), etapa perinatal (part) o etapa postnatal (després del naixement i primers anys de vida).
Les causes segons l’etapa poden ser:
- Prenatals: infeccions durant l’embaràs (especialment virals), intoxicacions (substàncies tòxiques, medicamentoses), exposició a radiacions, afectacions metabòliques (hipoglucèmies, tiroides) o també pot ocórrer que el fetus no rep suficient oxigen perquè la placenta no funciona de manera adequada o s’esquinça la paret de l’úter abans del part.
- Perinatals: prematuritat, anòxia (falta d’oxigen), sofriment fetal, els traumatismes mecànics del part, el despreniment placentari prematur, problemes congènits, malalties de la sang (*RH de la mare i el fetus diferents), embaràs i part múltiple.
- Postnatals: incompatibilitat sanguínia, infeccions (encefalitis, meningitis, varicel·la,...), problemes metabòlics, lesions traumàtiques i ingestió accidental de substàncies tòxiques.
Tipus de Paràlisi Cerebral Infantil
La paràlisi cerebral no és un terme que agrupa una única tipologia sinó que engloba molts tipus diferents. Una de les maneres per a classificar-les és segons el trastorn neuromotor:
- Paràlisi cerebral espàstica: l’escorça cerebral no funciona correctament, per tant els grups musculars es contrauen tots alhora i impedeixen l’execució correcta dels moviments; hi ha un augment exagerat del to muscular. A vegades aquestes contraccions exagerades es poden intensificar davant estímuls com sorolls, emotivitat, gravetat, etc.
- Paràlisi cerebral atetoide: es produeix quan la part central del cervell no funciona correctament. Afecta el to muscular, que fluctua d’hipertonia (to alt) a hipotonia (to baix), i per això hi ha moviments incoordinats, lents, no controlables.
- Paràlisi cerebral atàxica: en aquest cas és el cerebel el que està afectat, provoca problemes d’equilibri i coordinació motora de tipus global i fina, i presenta una marxa defectuosa.
- Paràlisi cerebral mixta: és la més freqüent i presenta una mescla dels símptomes dels tres tipus anteriors.
Una altra manera de classificar-la és segons la topografia:
- Hemiplegia o hemiparèsia: afecta un hemicòs (una de les dues meitats laterals del cos, dreta o esquerra).
- Tetraplegia o tetraparèsia: afectació dels quatre membres.
- Paraplegia o paraparèsia: afectació dels membres inferiors.
- Monoplegia o monoparèsia: un únic membre, superior o inferior, està afectat.
- Triplegia o triparèsia: tres membres afectats.
- Diplegia o diparèsia: afectació dels quatre membres, encara que els inferiors estan més afectats.
Com es detecta?
Als centres de desenvolupament infantil i atenció primerenca, la paràlisi cerebral infantil es detecta a través de l’observació, les valoracions qualitatives, mitjançant l’aplicació d’escales de desenvolupament i escales de desenvolupament en l’àmbit motor.
Tractament de la Paràlisi Cerebral Infantil
La paràlisi cerebral infantil no té cura, la lesió normalment no és progressiva (llevat que tinga crisis d’epilèpsia). I es pot aconseguir millora si es detecta a temps, millor abans dels dos anys d’edat, que és quan el cervell està en procés de maduració i es realitzen les connexions neuronals.
Hi ha molts mètodes i tècniques de tractament i han d’estar enfocats al desenvolupament global del xiquet/a. En edats tan primerenques han d’assistir a un centre de desenvolupament infantil i atenció primerenca, on es treballa amb el xiquet/a tenint en compte totes les àrees del seu desenvolupament.
