Què és el trastorn d’espectre autista o TEA?

L’expressió trastorn de l’espectre autista o TEA és el terme amb què es coneix un conjunt de dificultats i alteracions que afecten el desenvolupament infantil. El grau d’aquestes dificultats varia molt d’un xiquet/a a un altre, per això es parla d’un “espectre”, és a dir, de diferents graus d’alteració, ja que hi ha xiquets i xiquetes amb majors i menors dificultats en el seu desenvolupament.

Quan es diu “trastorns de l’espectre autista” o TEA es tracta d’abraçar el conjunt de trastorns que formen el grup total d’alteracions.

El TEA és una alteració que afecta el desenvolupament del xiquet/a en la comunicació, el llenguatge, les relacions socials, el joc i la capacitat per a enfrontar-se a canvis i situacions noves o per a desenvolupar comportaments variats.

Segurament coneixeu altres tipus d’alteracions en el desenvolupament, com ara xiquets/es que naixen cecs, amb dificultats sensorials, amb alteracions genètiques, etc. En el cas del TEA, encara no es pot detectar l’existència de l’alteració concreta des del naixement.

D’aquesta manera, el diagnòstic d’autisme requereix l’observació de característiques conductuals i de desenvolupament, que els problemes s’hagen manifestat abans dels tres anys d’edat, i que no hi haja evidència d’altres condicions que són similars.

La majoria de les vegades, el comportament característic del TEA pot identificar-se al voltant dels 12 mesos o abans dels 2 anys de vida. En el quadre següent podeu observar senyals d’alarma o indicadors que poden fer sospitar de la possibilitat d’un TEA.

Senyals d’alarma en el desenvolupament
Indicadors de possible Trastorn de l’Espectre d’Autisme

Quines són les principals dificultats que els xiquets/es poden manifestar?

Un infant amb un trastorn de l’espectre autista pot mostrar algunes o totes les següents dificultats:

• Alteracions o dificultats en les característiques de la seua comunicació i interacció social:
  • Deficiències en el que es coneix com a reciprocitat social, com per exemple, des d’un acostament social anormal i fracàs de la conversa normal en tots dos sentits passant per la disminució en interessos, emocions o afectes compartits fins al fracàs en el moment d’iniciar o respondre a interaccions socials.
  • Dificultats en la conductes comunicatives no verbals, per exemple, des d’una comunicació verbal i no verbal poc integrada, passant per anomalies del contacte visual i del llenguatge corporal o deficiències de la comprensió i l’ús de gestos, fins a una falta total d’expressió facial i de comunicació no verbal.
  • Les deficiències en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions varien, per exemple, des de dificultats per a ajustar el comportament en diversos contextos socials, passant per dificultats per a compartir jocs imaginatius o per a fer amics, fins a l’absència d’interès per altres persones.
• Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats, com per exemple:
  • Moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius (p. ex., estereotípies motores simples, alineació dels joguets o canvi de lloc dels objectes, ecolàlia, frases idiosincràtiques).
  • Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal (p. ex., gran angoixa davant canvis petits, dificultats amb les transicions, patrons de pensament rígids, rituals de salutació, necessitat de prendre el mateix camí o de menjar els mateixos aliments cada dia).
  • Interessos molt restringits i fixos que són anormals quant a la seua intensitat o focus d’interès (p. ex., forta inclinació o preocupació per objectes inusuals, interessos excessivament circumscrits o perseverants).
  • Hiper- o hiporeactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn (p. ex., indiferència aparent al dolor/temperatura, resposta adversa a sons o textures específics, olfacte o palpació excessiva d’objectes, fascinació visual per les llums o el moviment).

Quin és el millor tractament del TEA?

Els tractaments vàlids per al TEA es basen en l’educació individualitzada i en els suports especialitzats que fomenten les potencialitats del xiquet/a.

 Fonamentalment es dirigeixen a:

• Fomentar les habilitats sociocomunicatives que estan afectades.
• Desenvolupar les habilitats socials i d’autonomia personal, per afavorir la inclusió i la participació en la societat.
• Facilitar l’adaptació de la persona als canvis i flexibilitzar la seua conducta i el seu pensament.
• Donar suport a la família ajudant-los a afrontar les dificultats que vagen sorgint.

 Qualsevol tractament vàlid ha de basar-se en uns principis bàsics:

• Individualització (el pla de treball ha de ser individualitzat ja que cada xiquet/a té unes característiques, un grau d’afectació, una edat, un nivell de funcionament propi, etc.).
• Estructuració de l’ensenyament, de les activitats i de l’entorn.
• Suport familiar en relació a informació sobre el trastorn, mètodes, maneig de conductes, afrontaments de sentiments...
• Ús de claus visuals: fotografies, pictogrames, dibuixos, paraules escrites.
• Generalització dels aprenentatges en l’entorn natural de la persona.
• Incorporació dels interessos del xiquet/a per a afavorir la seua motivació.
• Evitació dels càstigs i ús de reforços positius, com ara premis o afalacs.
• La participació de la família és un factor clau per a l’èxit de la intervenció.
• Coordinació entre els professionals que treballen amb el xiquet/a per a determinar objectius, metodologia, etc.
• Combinar equilibradament les necessitats individuals, les prioritats familiars i els recursos que cada família té.
• El pla de treball ha de tenir mitjans per a la seua avaluació contínua.

Qualsevol pla de tractament ha de contemplar una avaluació inicial de tots els punts forts i dificultats que té el vostre fill/a, després una planificació de com treballaran totes les dificultats tant amb el xiquet/a com amb vosaltres (sou una part fonamental en la intervenció).

Hi ha molts i variats tipus d’intervencions per als TEA, però no tots han demostrat la seua eficàcia. A Espanya molts professionals han utilitzat la combinació de diverses metodologies, així doncs és fàcil que us trobeu amb professionals que utilitzen, per exemple, la metodologia TEACCH, juntament amb suport conductual positiu, sistemes visuals, l’ús del mètode Denver, i  un programa d’habilitats socials.

Per a més informació, es pot consultar les revisions següents:

• Fuentes, J. et al. Guía de buena práctica para el tratamiento de los trastornos del espectro autista. Revista de Neurología 2006; 43(7): 425–438.
• Ospina, M.B. et al. (2008) Behavioural and Developmental Interventions for Autism Spectrum Disorder: A Clinical Systematic Review. PLoS ONE 3(11):e3755.doi:10.1371/journal.pone.00003755.

Bibliografia

• Autism Speaks Inc. (2008) Manual para los primeros 100 días. www.autismspeaks.org/family-services/tool-kits/100-day-kit.
• Alonso J.R., Canal R., Martín MªV., Bohórquez D., García P., Guisuraga Z., Martínez A., Martínez A., Herráez MªM., Herráez.
• Z L., (2007). Un niño con Autismo en la familia. Universidad de Salamanca, Ministerio de Asuntos Sociales INSERSO.
• Alcantud F., Rico D. y Lozano L. Trastornos del Espectro Autista: Guía para padres y profesionales (2012) Dipòsit Legal: V-1372-2012.