El pasado martes 28 de noviembre ha tenido lugar la entrega de diplomas a la vigésimo primera promoción de los itinerarios de La Nau Gran, y al alumnado de los altos estudios en Psicología en la Edad Adulta y en altos estudios en Pensamiento y Cultura de la Antigüedad Clásica. El acto se celebró a las 12:00 en el Paraninfo de la Universitat de València.

Entre los discursos destacó el del profesor doctor Rafael Roca Ricart, del Departamento de Filología Catalana y coordinador del itinerario de lengua y literatura durante una década. Publicamos su discurso para todos aquellos y aquellas que deseéis leerlo, en el cual explica su experiencia en el programa para personas mayores y se despide, puesto que pronto dejará su cargo como secretario de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación, y, por tanto, de coordinador de La Nau Gran. Desde el programa le agradecemos todo el trabajo realizado.

“Vicerectora de Cultura i Societat; Defensora de les persones majors de l’Ajuntament de València; Delegada de la Rectora per a la Nau Gran; Professores i professors de la Universitat de València; Benvolguts estudiants de la Nau Gran:

En primer lloc, vull donar-vos la més cordial enhorabona per haver finalitzat amb èxit el cicle formatiu que us ha oferit la Universitat de València a través del programa Nau Gran.

Com a professor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, i com a coordinador de l’itinerari en «Llengua, Literatura i Comunicació», resulta molt gratificant per a mi compartir amb vosaltres aquest acte, aquest moment important i emotiu de la vostra trajectòria acadèmica.

 ******

Després de quatre anys d’estudi, convivència i treball –i amb una pandèmia pel mig–, heu arribat al final d’un cicle on, en els darrers temps, heu pogut viure i experimentar la diversitat i la universalitat del món en formats múltiples. La Nau Gran ha sigut l’espai on heu conviscut: us heu conegut, heu compartit moments intensos, sovint joiosos, potser també trists; i, en qualsevol cas, experiències d’aprenentatge, descoberta, creixement... i, possiblement també, de ràbia i indignació. Moments que, en qualsevol cas, us hauran enriquit i hauran influït en el vostre ànim; i experiències que, tal vegada, hauran quedat gravades per sempre més en vosaltres i en la història de la Universitat de València, que aspira a ser casa de ciència i de convivència.

Com que el guia l’afany de superació, el món universitari és inquiet i inconformista per naturalesa: contrari a l’estancament i l’adotzenament, i obert al món. Perquè això significa ser universitari: ser universal, conviure en harmonia amb la diversitat de races i cultures que conformen i embelleixen el nostre planeta.

En aquest sentit, és evident que la convivència que faciliten els diferents itineraris de la Nau Gran comporta un valor afegit: un enriquiment i una multiplicitat de sensibilitats que tenim el privilegi de gaudir i respectar curs rere curs; i que hem de procurar traslladar al carrer perquè la nostra siga una societat que, alhora que construeix ponts de diàleg i de cultura, enderroca tòpics, prejudicis i barreres, ja que desitgem formar part d’un món en què regnen la igualtat, la tolerància i la democràcia.

 ******

Malgrat que molts de vosaltres poseu hui el punt i final a una etapa important de la vostra vida, no volem que us acomiadeu del tot. Desitgem que els bons records que us emportareu pesen més que no els roïns; i que continueu contemplant i sentint la Universitat de València com la vostra casa. Perquè, sens dubte, ho serà; i continuarà proposant-vos múltiples activitats per a la vostra formació contínua, si així ho desitgeu.

En aquest sentit, permeteu-me una xicoteta digressió personal per a explicar que enguany serà la darrera vegada que coordinaré l’itinerari de «Llengua, Literatura i Comunicació» de la Nau Gran. Tancaré així un cicle de deu anys en els quals he tingut el goig de formar part d’un equip que, em podeu ben creure, en tot moment ha actuat guiat per l’afany de servir a la molt gran i diversa família que conforma la Universitat de València. I és per això que vull donar les gràcies a les persones que m’han proposat com a padrí d’aquest acte; i pel suport i la confiança que el Vicerectorat ha dipositat en mi durant tots aquests anys. Com també vull demanar disculpes pels errors comesos.

Travessem uns temps en què els drets i les llibertats individuals i col·lectives es troben en perill de regressió; una època de consignes presidida per les fake news i la postveritat en què sovint no guanya el millor, sinó qui té més capacitat de mentir, reprimir i silenciar la dissidència. I, en aquest context, resulta oportú recordar que sempre cal protegir els més dèbils, siguen persones, pobles o cultures. I que hem de vetlar pel manteniment dels nostres senyals d’identitat; ja que, altrament, correm el risc de perdre la nostra personalitat històrica, la raó per la qual des de fa tants segles ens anomenem valencians.

Perquè vivim temps difícils –en què, per exemple, la violència masclista s’està manifestant amb una gran virulència–, cal que entre tots i totes plantem cara a les adversitats i no ens resignem a ser titelles. La societat necessita ciutadans educats i honestos, crítics i compromesos, capaços de capgirar les situacions més injustes. I és per això que, vosaltres ho sabeu bé, no hem de deixar mai de formar-nos, de superar-nos i d’intentar ser cada vegada millors persones.

Cal que bandegem la via de l’odi i la violència, de la crispació i l’enfrontament, que sols generen animadversió i dolor; i que seguim el camí de la convivència, la pau i la cultura, per a intentar deixar aquest món millor que no el vàrem trobar. Perquè serà d’aquesta manera, i no d’una altra, com aconseguirem assolir la vertadera felicitat, tant personal com col·lectiva.

 ******

La meua més sincera enhorabona a tots i cadascú de vosaltres, diplomats i diplomades en el programa Nau Gran de la Universitat de València; i també, als familiars i amics que us han acompanyat en aquest aventura.

Camineu sempre endavant: llegiu premsa, llegiu literatura, escolteu música, reflexioneu, sigueu feliços i no oblideu mai que els llibres us faran lliures!”

Rafel Roca Ricart