El grup considera l'ús i el significat dels vestigis del passat a la Comunitat Valenciana en època medieval i moderna. El patrimoni artístic és estudiat com a resultat de decisions que impliquen destruccions, restauracions, reutilització i intervencions conscients al llarg del temps i revelen, al seu torn, actituds i valors canviants, interessos precisos i intencions manifestes o latents. L'estudi del passat a partir dels vestigis d'altres èpoques (ruïnes, spolia, relíquies, monuments, inscripcions públiques), l'elaboració d'una història de l'art local i regional, l'anhel d'un passat gloriós i la construcció d'una identitat en un punt intermedi entre la memòria i l'oblit són algunes dels principals corrents culturals europees d'aquestes èpoques i van tindre conseqüències duradores en la Història de l'Art com a disciplina i en la constitució del seu propi objecte d'estudi. Una determinada imatge del passat emergeix de la literatura de viatges, els testimoniatges escrits de les festes i celebracions públiques, la iconografia urbana i els interesses antiquaris vernacles. Les imatges, les percepcions i els valors atribuïts als vestigis del passat poden estudiar-se considerant no sols aquests registres documentals sinó també les pràctiques de conservació i reutilització des de l'Edat mitjana fins al segle XX a la Comunitat Valenciana. Tals interessos, intencions i pràctiques de conservació/destrucció es compararan amb els observats en altres regions i ciutats europees amb el propòsit d'identificar les semblances i diferències amb el cas valencià en la baixa Edat mitjana i l'Edat Moderna. Un estudi sistemàtic d'aquestes pràctiques, significats i actituds cap a les restes materials del passat no s'ha culminat encara i constitueix el principal objectiu d'aquest grup d'investigació, a partir de fonts com les imatges, els testimoniatges arqueològics, els llibres de viatges, la historiografia i qualsevol tipus de registre documental de l'estima, la supressió i la conservació d'objectes i monuments d'èpoques anteriors. Successivament, les conclusions aconseguides en aquest estudi contribuirien al millor coneixement i comprensió del patrimoni cultural a la Comunitat Valenciana tal com s'ha constituït des d'època medieval i moderna. 

El grup pretén analitzar en particular la constitució canviant de la identitat valenciana a partir de la selecció dels vestigis en la seua complexa formació, amb el propòsit comparatiu de considerar la seua singularitat o les seues similituds amb les de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, Espanya o Europa. 

Aquest objectiu s'aconsegueix acostant-nos als processos de construcció de la identitat no com a destí imposat, a través d'una elaboració generalment contemporània, sinó en la seua polièdrica complexitat evolutiva, amb contradictòries i ziga-zagues possibilitats. En definitiva, s'aspira a considerar de manera integrada una política de la imatge en les arts visuals i l'arquitectura que comprenga no sols les circumstàncies concretes de la seua producció, sinó també de la seua evolució i recepció a través del temps en l'àmbit de l'antic Regne de València en època foral fins a l'actual Comunitat Valenciana. En última instància, s'aspira també contribuir a una visió cultural més integradora de la història i l'art valencians a través del seu patrimoni artístic analitzant la construcció d'aquesta identitat col·lectiva i incorporant el llegat islàmic, mudèjar i morisc, i la memòria sefardita amb la vista posada en la societat contemporània i el seu caràcter intercultural en un món globalitzat com l'actual.

Col·laboradors:

Marín Nieto, Néstor.

Olucha Feliu, Néstor.

Educació superior universitària