.png)
El jaciment paleontològic de Quibas (Albanilla, Múrcia) representa una de les càpsules del temps més importants d’Europa, amb fòssils de més de 80 espècies diferents. La Universitat de València lidera actualment l’equip investigador d’aquest enclavament, amb Pedro Piñero (Ramón y Cajal) com a director. L’interès per aquest lloc ha impulsat l’estrena recent del documental Un safari al Pleistoceno, producció pionera a Espanya dins de la divulgació paleontològica.
“Els treballs d’excavació i d’investigació del jaciment permeten obrir una finestra al passat que revela com era el sud-est ibèric en temps pretèrits”, ressalta Pedro Piñero. L’equip liderat per la UV treballa a la zona des de 2014. “Estudis recents posen de manifest la seua excepcionalitat”, afig Piñero. Es tracta d’una antiga cova plena de sediment ric en fòssils que daten de fa un milió d’anys (plistocè inferior final). El projecte compta amb la codirecció de Jordi Agustí, professor investigador en l’Institut Català de Paleontologia.
Aquest particular emplaçament “ofereix una oportunitat única per a avançar en el coneixement paleoambiental i faunístic del moment en què van arribar els primers humans a Europa occidental”, explica Piñero. A més, suposa també una important contribució per a comprendre els esdeveniments climàtics de l’inici de les edats de gel en la península Ibèrica. En aquest sentit, “ha registrat fins a 6 canvis climàtics glacials i interglacials, una seqüència única d’alternança de fases àrides i humides a Europa”, apunta Piñero.
Una càpsula del temps única
El jaciment paleontològic de Quibas ha produït, des del seu descobriment en 1994, restes fòssils de més de 80 espècies de vertebrats i invertebrats de la part alta del plistocè inferior, entre els quals s’inclouen grans i xicotets mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos. El seu reclam més gran és el linx ibèric. Les restes conservades de les poblacions més antigues d’aquest carnívor són molt escasses. No obstant això, a Quibas s’ha recuperat la col·lecció més completa fins a la data.
“L’última campanya d’excavació ha resultat molt exitosa”, indica Piñero. L’equip de paleontòlegs ha recuperat prop d’un centenar i mig de restes fòssils de vertebrats grans i mitjans, així com diversos centenars de xicotets animals com fardatxos, serps, gripaus, ratolins, lirons o talps. Entre les troballes més destacades es troba un cúbit de linx ibèric que reforça el paper de Quibas com un enclavament excepcional per a l’estudi dels primers ancestres d’aquest felí endèmic de la península Ibèrica.
També destaca el descobriment d’una mandíbula de bisó. “Fins ara només s’havien obtingut fragments aïllats d’aquest gran mamífer, per la qual cosa aquest nou fòssil permetrà avançar en el coneixement de l’espècie”, ressalta Piñero. A més, el treball d’enguany confirma el jaciment com una font de fòssils de gran qualitat. En aquest aflorament s’han recuperat fòssils complets “com una closca de tortuga mediterrània, que representa l’exemplar més antic conegut de la seua espècie en la península Ibèrica”, afig Pedro Piñero. Se suma, així mateix, una falange distal de tigre dents de sabre, diverses restes d’un gran rapinyaire i una segona falange de rinoceront etrusc.
L'enclavament és també protagonista del documental Un safari al Pleistoceno, dirigit pel realitzador Alejandro Artés i basat en els estudis de l’equip científic de Piñero. Es tracta d’un curtmetratge pioner que recrea aquest paisatge fa un milió d’anys mitjançant la intel·ligència artificial. Aquesta producció hiperrealista, en què s’uneixen ciència, tecnologia i història, reviu, en 15 minuts, un inèdit viatge al passat. Es pot veure de manera gratuïta i contribueix a “continuar reconstruint el complex puzle de fòssils, espècies i enigmes que conserva Quibas, un entorn comparable a referents com Atapuerca o Orce” segons destaquen Jordi Agustí i Pedro Piñero.
El projecte d’investigació i socialització del jaciment de Quibas està finançat per l’Ajuntament d’Abanilla, la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través del projecte Ramón y Cajal de Pedro Piñero, adscrit a la Universitat de València.
