El calfament global i les onades de calor afebleixen les brises marines al Mediterrani
-
El Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CSIC-UV-GVA) revela que les brises marines són ara un 17% més febles a Espanya, fenomen que s'aguditza en les onades de calor de l'estiu
-
Aquest alentiment fa que la brisa perda part de la seua capacitat per a moderar la temperatura en ciutats costaneres, repercutint en la salut, la qualitat de l'aire o en la formació de tempestes, entre altres
La brisa marina del Mediterra ni s'està alentint, la qual cosa redueix la seua capacitat per a suavitzar les temperatures en ciutats com Barcelona, València o Eivissa. Així ho reflecteix un estudi liderat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, que analitza 41 anys de dades d'estacions meteorològiques distribuïdes al llarg de la costa del Mediterrani occidental. Al contrari del que caldria esperar amb l'increment de la temperatura a la regió, les dades mostren que la velocitat de la brisa marina ha disminuït de manera constant des de la dècada de 1980, un afebliment que s'aguditza durant les onades de calor de l'estiu. L'estudi es publica en Scientific Reports.
La brisa marina és el vent que es genera durant el dia quan la terra es calfa més ràpid que la mar. En ascendir l'aire calent sobre la terra, l'aire fresc de la mar avança cap a la costa i produeix un flux que refresca les zones litorals. Actualment, la conca mediterrània es calfa entre un 20 i un 40% més ràpid que la resta del món, per la qual cosa el contrast tèrmic (el motor que genera la brisa) s'intensifica. “L'esperable seria que aquest major contrast generara brises més fortes. No obstant això, observem que les brises marines són cada vegada més febles, encara que més freqüents en èpoques de l'any on ocorren menys, com a l'hivern”, explica Shalenys Bedoya-Valestt, primera autora de l'estudi i investigadora predoctoral en el CIDE.
Balears i la costa mediterrània peninsular
Aquest treball va analitzar per primera vegada dades recopilades entre 1981 i 2021 en 39 estacions meteorològiques situades a Espanya, França, Itàlia i el nord d'Àfrica. El 90% de les estacions mostra una reducció de la velocitat de la brisa marina. En concret, des de 1981 les brises marines del Mediterrani occidental s'han afeblit 0,095 metres per segon cada dècada, “la qual cosa es tradueix en quasi un 11% des de 1981 com a mitjana en tota la regió. Si tenim en compte només els mesos de l'estiu, aquest canvi s'aguditza al 12,7%”, revela la investigadora del Climatoc-Lab del CIDE, dedicat a l'estudi de la meteorologia i els vents.
Per regions, les que van evidenciar un major afebliment de la brisa són les illes Balears (17,6%) i les costes mediterrànies d'Espanya (17%) i de França (12,6%). Les ciutats espanyoles que van experimentar un afebliment més pronunciat són Barcelona, Tortosa, Menorca, Almeria, Castelló de la Plana, Màlaga, Eivissa i Palma, on la brisa va disminuir entre el 17 i el 25% en estacions concretes. Aquest alentiment respondria a diversos mecanismes atmosfèrics en cascada, com la persistència de dorsals anticiclòniques sobre el Mediterrani (zona d'altes pressions que s'estén des d'un anticicló i que provoca estabilitat atmosfèrica i temps sec), l'entrada d'aire tropical continental des del Sàhara o les onades de calor.
Brises marines i onades de calor
Un de les troballes més rellevants és la relació entre les onades de calor i la pèrdua d'intensitat de les brises marines. Durant les onades de calor que es produeixen a l'estiu, les brises són fins a un 10% més febles en illes com Còrsega, Sardenya i Sicília. A les illes Balears, les onades de calor afebleixen les brises prop del 8%, mentre que en la costa mediterrània espanyola la reducció mitjana és del 4,8%. Aquesta xifra no se suma a la tendència general, sinó que reflecteix l'impacte específic de l'onada de calor sobre la brisa d'estiu. L'estudi relaciona aquests canvis amb el calfament accelerat del Mediterrani, un dels ‘punts calents’ del canvi climàtic.
Des de 1981, la regió ha registrat un augment de 1,3 °C en la temperatura de l'aire en superfície i d'1 °C en la superfície marina, amb un increment important de la radiació solar rebuda. Així, quan les anomalies de temperatura aconsegueixen entre 1 i 1,5 °C per damunt dels nivells històrics, la intensitat de la brisa cau entre un 4% i un 8%, especialment a la primavera i estiu, revela la investigació. “És paradoxal: el calfament provoca més onades de calor, i aquestes, al seu torn, afebleixen encara més el vent costaner que ajuda a alleujar-les”, indica la investigadora.
“La nostra hipòtesi és que el calfament global està canviant la forma en què es mouen les masses d'aire, afavorint que l'aire càlid d'origen continental tropical quede ‘atrapat’ sobre el Mediterrani i provoque onades de calor més freqüents i intenses. Eixe aire calent i sec actua com una ‘tapa’ sobre la regió: estabilitza l'atmosfera i frena els moviments d'aire que impulsen la brisa, afeblint-la”, argumenta Shalenys Bedoya-Valestt.
Impacte en la població del Mediterrani
“Precisament, ara que vivim episodis de calor més intensos, freqüents i primerencs, conéixer com estan canviant les brises marines ens permet entendre els possibles impactes en la població costanera del Mediterrani occidental, i establir les bases de coneixement necessàries per a l'adaptació climàtica”, sosté César Azorín, investigador del CSIC que lidera el Climatoc-Lab del CIDE. En ser més febles, especialment en episodis d'onada de calor, la capacitat de ventilació de les brises es veu reduïda, repercutint en l'estrés tèrmic i la salut humana, entre altres conseqüències
A més, una brisa més feble pot provocar que la contaminació recircule o quede atrapada en les zones costaneres i d'interior durant dies, per la qual cosa la informació aportada en l'estudi ajudaria a planificar protocols anticontaminació més precisos. D'altra banda, les brises també transporten humitat cap a l'interior, permetent la formació de tempestes severes a l'estiu. “Si la brisa s'afebleix, el cicle hidrològic podria veure's alterat”, revela Azorín. “Aquests resultats ens ajuden a entendre per què està canviant el règim d'aquestes tempestes i com afecta això a la sequedat del sòl a la regió”, assegura.
Aquest treball és part dels resultats de la tesi doctoral de Shalenys Bedoya-Valestt, realitzada en el Climatoc-Lab del CIDE sota la direcció de César Azorín i Luis Gimeno. A més, en l'estudi col·laboren l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC) i el Laboratori de Física Ambiental (EPhysLab) de la Universitat de Vigo; la Universitat i el Politècnic de Torí (Itàlia); la Universitat de Göteborg (Suècia); i la Universitat de Tsinghua (la Xina). Aquesta investigació es desenvolupa en el marc de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària (PTI) Clima del CSIC.
Bedoya-Valestt, S., Azorin-Molina, C., Plaza-Martin, N.P. et al. Weaker and more frequent Mediterranean sea breezes in a warming climate. Sci Rep (2026). DOI: https://doi.org/10.1038/s41598-026-47025-4
CIDE Comunicació
