Les polítiques i actuacions a escala local poden jugar un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic en els ecosistemes mediterranis, en els quals l'abandó rural, l'increment de la interfície urbà-forestal i la degradació litoral són processos clau.

Aquesta és la principal conclusió d'un treball publicat recentment en la revista BioScience, i que ha comptat amb la participació dels prestigiosos científics, Juli Garcia Pauses del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i Millán Millán Muñoz, director emèrit del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).

El treball se centra en la Conca Mediterrània (sud d'Europa i nord d'Àfrica), zona considerada crítica en relació a la seua biodiversitat, al canvi climàtic (el calfament de la regió és superior a la mitjana mundial) i a la seua densitat de població (una àrea densament poblada, a més d'una destinació turística i de retir de primer ordre). A més, el mar Mediterrani és el mar interior més gran del món, i, per tant, ací els canvis ambientals i les alteracions del cicle de l'aigua tenen conseqüències que afecten una bona part de la població mundial.

L'estudi detecta tres processos clau en els ecosistemes Mediterranis que ocorren a escala local i sovint no són considerats en els models predictius globals basats en canvis en el clima : a) l'abandó rural en un entorn amb una fauna herbívora autòctona depauperada; això augmenta les àrees de muntanya, però també l'abundància i continuïtat del combustible que alimenten els incendis forestals; b) l'increment de la interfície urbà-forestal; això augmenta la degradació de la biodiversitat (per exemple, introducció d'espècies exòtiques), la probabilitat d'incendis, i la vulnerabilitat de la societat als incendis;  i c) la degradació del litoral, que augmenta la sequera a través de processos de retroalimentació negativa; és a dir, la dessecació dels marenys litorals, la desforestació per a l'agricultura i, més recentment, la urbanització intensiva del litoral, han reduït dràsticament els ecosistemes originals i, per tant, l'aigua disponible per a la brisa marina que antany va alimentar la pluja en la part superior de la muntanyes. Seria necessari la incorporació en els models predictius climàtics i de distribució de la vegetació d'aquests tres processos locals, juntament amb els agents globals, per a comprendre els canvis dinàmics a la regió mediterrània. La seua incorporació en els models climàtics permetria augmentar la resolució espacial dels escenaris climàtics futurs i comprendre i predir millor el seu impacte en els ecosistemes mediterranis.

La importància dels processos a escala local, posada de manifest en aquest treball, sugereix que les polítiques i accions locals poden marcar una diferència en la reducció de l'impacte general en el paisatge i la societat.Impa

Referencia:

Pausas J.G. & Millán M.M. 2019. Greening and browning in a climate change hotspot: the Mediterranean Basin. BioScience 69: 143-151