El catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en educació Julio Carabaña oferirà la conferència ‘Elogi de la Universitat espanyola’, aquest dijous, 23 de gener, a l’Aula Magna de La Nau, a les 19 hores. Amb aquesta conferència s’inaugura el cicle amb què el Col·legi Major Sant Joan de Ribera celebra el seu centenari a l’edifici històric de la Universitat. Totes les conferències reuniran destacats professors per parlar de ciència i dels principals reptes que concerneixen a la universitat espanyola.
Carabaña, una de les veus més destacades en matèria educativa amb estudis claus per a interpretar el controvertit informe PISA, l’evolució de l’educació i els efectes de la immigració en aquesta, entre altres matèries, analitzarà el llarg i intens procés de creixement de la universitat espanyola durant la segona meitat del segle XX, la seua funció com a ascensor social i els reptes que afronta en l’actualitat. La conferència serà presentada per José Santiago Pons, director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera, i moderada per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.
A més de Julio Carabaña, cada mes La Nau de la Universitat tindrà una conferència en el marc d’aquest cicle. Totes es faran a les 19 hores, al paranimf de l’edifici universitari i l’accés és lliure fins a completar l’aforament.
El 27 de febrer, el professor de l’Institut de Tecnologia Química ITQ (CSIC/UPV) Avelino Corma oferirà la conferència ‘Fronteres de la Química. Disseny molecular de catalitzadors sòlids’. El 27 de març una taula redona amb el títol ‘Existeix realment la llibertat? Els reptes de la ciència al sentit comú’ reunirà a l’edifici històric de la Universitat els catedràtics de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València Carlos J. Moya Espí i Josep E. Corbí; el professor titular de la Universitat de Barcelona José Díez Calçada; i el catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València José Miñarro. Per acabar aquest cicle commemoratiu, se celebrarà la taula redona ‘Matemàtiques per al segle XXI’, a cura de José Bonet i Vicente Montesinos, catedràtics de l’Institut de Matemàtica Pura i Aplicada de la Universitat Politècnica de València.
Sobre Julio Carabaña
Julio Carabaña Morales va nàixer el 1948 a Fuente de Pedro Naharro (Conca), a l’Escola Nacional del qual va estudiar primària amb Cástor Ruiz Carrasco. Va fer el batxillerat a l’Institut Alfonso VIII de Conca i el preuniversitari al Lluís Vives de València. Becari del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot (1964-1970). Llicenciat en Filosofia i Lletres (València, 1970), va estudiar Sociologia a Colònia (amb René König, 1971-73) i a Berlín (Freie Universität, 1974), i es va doctorar a la UAM, el 1982, sota la direcció de Manuel Garrido.
Va treballar com a investigador (1975-1982) a l’INCIE (MEC), va ser assessor al MEC (1983) sent ministre José M. Maravall, que el va nomenar director (1983-1986) del Centre Nacional d’Investigació i Documentació Educativa (CIDE), on va iniciar l’Avaluació de la Reforma dels Ensenyaments Mitjans (REM) i va dirigir la Revista de Educación. Professor de Sociologia a la Universitat Complutense des del 1976, té dedicació exclusiva des del 1987 i ensenya des del 1990 com a catedràtic d’universitat a la Facultat d’Educació-CFP de la UCM, on fins al 2003 va ser director de la Secció de Sociologia, adscrita al Departament de Sociologia VI.
Ha estat professor visitant a les universitats de Heidelberg (1986), Santa Bárbara (1987), Pompeu Fabra (2002) i Buenos Aires (2003), assessor del programa ‘Igualtat’ de la Fundación Argentaria i director a l’IESA (CSIC) de la versió espanyola de l’Estudi Internacional sobre Estructura, Consciència i Biografia de Classe (enquesta ECBC, 1991). Forma o ha format part del Consell de Redacció de diverses revistes, i dirigeix actualment la CAP. És autor de les obres ‘Educación, ocupación e ingresos en la España del Siglo XX’ (Madrid, MEC, 1983), ‘Escalas de prestigio profesional’ (Madrid, CIS, 1996, amb C. Gómez Bueno), ‘Dos estudios sobre movilidad intergeneracional’ (Madrid, Argentaria-Visor, 1999), ‘Las desigualdades entre países y regiones en las pruebas PISA’, (
www.colegiodeemeritos.es, 2008) i de diversos articles i capítols de llibres, la major part sobre sociologia de l’educació i mobilitat social.
Last update: 22 de january de 2014 08:39.
News release
