Dijous 27 de juny, a l'àtic de l'Octubre es presenten les novetats de la Càtedra Fuster: "Pensar l'assaig en el segle XXI" coordinat per Gonçal López-Pampló, i "Joan Fuster, traductor d'Albert Camus”, de Francesca Cerdà.

En més d’una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l’assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l’assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d’opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l’assaig actual, alhora que s’interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

De manera coherent amb els objectius de la Càtedra Joan Fuster, el volum "Pensar l'assaig en el segle XXI" se centra en l’assaig, el gènere literari que va consagrar Fuster com a escriptor i al qual va dedicar importants reflexions. Els sis capítols aplegats ací aspiren a incidir en aquest camí i «pensar l’assaig en el segle XXI». La professora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –que va inspirar el títol d’aquest volum amb el seu ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’–, és la primera a acceptar el repte. Al seu costat trobem les contribucions d’Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) i Martí Domínguez (Universitat de València). El conjunt es completa amb un capítol preliminar escrit per Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del llibre i membre de la Càtedra Joan Fuster.

Malgrat la diversitat d’estudis existents sobre l’obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut fins ara una atenció parcial i superficial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En l’obra "Joan Fuster, traductor d'Albert Camus” s’aborda la figura del Fuster traductor des de diferents vessants –l’activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció–, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d’expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu ‘modus operandi’ com a traductor, com ara les circumstàncies que van dur-lo a exercir la traducció i que van condicionar el procés editorial dels projectes en què participà. Alhora, els resultats obtinguts a partir de la minuciosa descripció textual de la seua traducció de ‘La pesta’ d’Albert Camus (1962) complementen i enriqueixen la informació obtinguda en la fase de recerca prèvia, per tal com permeten comprovar que el context en què es realitzà afecta tant les solucions de traducció de Fuster com de l’edició publicada.