Coneixes el conte de "Els cinc germans xinesos"? L'Institut Confucio USFQ Equador ens acosta aquest conte popular xinès adaptat de l'obra escrita per Claire Huchet Bishop i il·lustrada per Kurt Wiese. Una rondalla que tracta sobre cinc germans i de com li les enginyen per a eixir il·lesos de la fatal destinació.
Hi havia una vegada cinc germans xinesos, tots exactament iguals. Vivien amb sa mare en una xicoteta casa prop del mar. El Primer Germà Xinés podia engolir-se tota l'aigua del mar. El Segon Germà Xinés tenia un coll de ferro. El Tercer Germà Xinés era capaç d'estirar les seues cames fins a l'infinit. El Quart Germà Xinés no podia cremar-se. I el Quint Germà Xinés podia aguantar indefinidament la respiració.
Cada matí, el Primer Germà Xinés eixia de pesca i, passara el que passara, tornava al poble amb un peix rar i bellíssim que havia capturat i que aconseguia vendre a bon preu en el mercat.
Un dia, a l'eixir de la plaça del mercat, un xic li va detindre i li va demanar que ho portara a pescar amb ell.
—No, no és possible— va dir el Primer Germà Xinés.
Però tant va insistir en els seus precs el xic que, finalment, el Primer Germà Xinés va consentir:
—Amb una condició— va dir. —Has d'obeir-me de seguida.
—Sí, sí —que va prometre el xic.
L'endemà, molt de matí, el Primer Germà Xinés i el xic van ser a la platja. Recorda va dir el Primer Germà Xinés, has d'obeir-me de seguida. Quan et faça un senyal, tornes sense tardar.
—Sí, sí —li va prometre el seu company.
Llavors, el Primer Germà Xinés va començar a engolir aigua del mar. I tots els peixos van quedar en sec, en el fons. I tots els tresors del mar van aparéixer al descobert. El xic estava entusiasmat. Va córrer d'ací cap enllà, omplint les seues butxaques d'estranyes pedres, extraordinàries petxines i algues fantàstiques. Prop de la vora, el Primer Germà Xinés va arreplegar alguns peixos, mentres continuava retenint l'aigua en la boca. Prompte es va cansar. És molt pesat aguantar el mar! Així, doncs, va fer un senyal al xic perquè tornara. Este la va veure, però no li va fer cas.
El Primer Germà Xinés va realitzar amb les seues mans grans moviments que volien dir: " Torna! " Però, creieu que el xic es va preocupar? Ni en sons! Encara es va allunyar més. El Primer Germà Xinés va sentir que el mar s'unflava dins d'ell, i va cridar una altra vegada al xic amb gestos desesperats. Però este li va contestar amb una carassa i va arrancar a córrer tan lluny com va poder.
El Primer Germà Xinés va aguantar fins a sentir-se quasi a punt de rebentar. De sobte, el mar es va obrir camí en la seua boca, va tornar furiosament al seu lecho... i el xic va desaparéixer entre les aigües.
Quan el Primer Germà Xinés va tornar només al poble, va ser arrestat, ficat a la presó i, després del procés, se li va condemnar a ser degollat.
En la data assenyalada per a l'execució, va dir al jutge:
—Vol la seua excel·lència concedir-me permís per a despedir-me de ma mare?
—Em pareix just— va respondre el jutge.
Així, el Primer Germà Xinés va ser a casa... i el Segon Germà Xinés va tornar en el seu lloc.
Tota la gent del poble s'havia reunit en la plaça per a presenciar l'execució. El botxí va empunyar la seua espasa, la va alçar i va donar un colp amb totes les seues forces. Però el Segon Germà Xinés es va alçar somrient. Era el que tenia el coll de ferro, i no era possible tallar-li el cap. Tots es van enfurir molt contra ell i van decidir que hauria de morir ofegat.
El dia de l'execució, el Segon Germà Xinés va dir al jutge:
—Vol la seua excel·lència permetre'm que vaja a despedir-me de ma mare?
—És just que ho faces—, va dir el jutge.
Així, el Segon Germà Xinés va ser al seu casa... i el Tercer Germà Xinés va tornar en el seu lloc. Ho van embarcar en una nau que va salpar mar dins. Quan van estar lluny de la costa, enmig de l'oceà, van tirar per la borda al Tercer Germà Xinés.
Però este va començar a estirar i estirar les cames, fins que els seus peus van arribar al fons del mar, i sempre la seua cara somrient quedava sense submergir-se sobre la cresta de les onades. Senzillament, no podia ofegar-se. Al veure allò, tots es van enutjar i van decidir que morira en la foguera.
El dia de l'execució, el Tercer Germà Xinés va dir al jutge:
—Vol la seua excel·lència concedir-me permís per a despedir-me de ma mare?
—És justa la teua petició— va dir el jutge.
Així, el Tercer Germà Xinés va ser al seu casa... i el Quart Germà Xinés va tornar en el seu lloc.
Va ser lligat i col·locat sobre la foguera. Tota la multitud s'havia reunit allí.
Enmig de les flames, van sentir que deia:
—Com m'agrada!
— Que porten més llenya! — va rugir el poble. El foc es va fer cada vegada més fort.
—Ara sí que va bé açò— va dir el Quart Germà Xinés, que era el que no podia cremar-se. Però se van anar enfurint cada vegada més i van decidir que morira asfixiat.
El dia de l'execució, el Quart Germà Xinés va dir al jutge:
—Vol la seua excel·lència concedir-me permís perquè vaja a despedir-me de ma mare?
—Estàs en el teu dret— va dir el jutge.
Així, el Quart Germà Xinés se'n va anar al seu casa... i el Quint Germà Xinés va tornar en el seu lloc.
En la plaça del poble s'havia construït en gran forn, que es va omplir de terra batuda fins als límits. El Quint Germà Xinés va ser ficat amb una pala en el forn de la crema batuda. La porta es va tancar i la multitud es va quedar esperant. No anava a enganyar-los una altra vegada! Van romandre allí tota la nit, i fins i tot bé entrada el matí, per a més seguretat. Després, van obrir la porta del forn i li van traure. Ell es va desemperesir i va dir:
—Bona sesta he fet!
Tots es van quedar amb la boca i els ulls molt oberts.
Però el jutge es va avançar i, dirigint-se a ell, va dir:
—Hem tractat d'alliberar-nos de tu de totes les maneres possibles, però no ho hem aconseguit. Es deurà, sens dubte, que eres innocent.
— ¡Sí, sí! —Van cridar tots.
Ho van deixar en llibertat perquè tornara a sa casa.
Els Cinc Germans Xinesos amb sa mare van viure feliços durant molts, molts anys.
També podeu escoltar el conte en anglès:
