Marta Albelda Marco és Catedràtica en la Universitat de València. Forma part del grup d'investigació Val.Es.Co. (València Espanyol Col·loquial, vwww.valesco.es), dedicat a l'anàlisi de la llengua oral col·loquial. Ha dirigit diversos projectes sobre l'atenuació pragmática en l'espanyol parlat d'Espanya i Amèrica, i coordina, amb María Estellés, el Corpus Ameresco   (www.esvaratenuacion.es). En l'actualitat codirigix el projecte d'investigació ESPRINT, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. PID2020-114805GB-100, Estrategias pragmatico-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i conoguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional);. Les seues principals línies d'investigació són la pragmàtica de la llengua oral, la lingüística de corpus i amb corpus, les categories pragmàtiques de l'atenuació i de la intensificació i l'evidencialidad. Les seues publicacions científiques poden consultar-se en https://uv.academia.edu/MartaAlbeldaMarco y  https://producciocientifica.uv.es/investigadores/334426/detalle .

Professor titular de literatura i cultura llatinoamericana a la Universitat de València, al departament de Filologia Espanyola. Anteriorement va ser professor durant dos anys en la Université d'Antananarivo (Madagascar).

El seu principal camp d'investigació han estat les formes i representacions de la violència política a Amèrica Llatina i Espanya, així com la construcció de la memòria social i cultural a les societats postdictatoriales. Ha dedicat diversos estudis a la literatura testimonial i a les cultures de la memòria contemporànies. Ha publicat al respecte els llibres  La imposible voz. Memoria y representación de los campos de concentración en Chile (2005, Cuarto Propio) i Historia del testimonio chileno. De las estrategias de denuncia a las políticas de memoria (2008, Quaderns de Filologia). 

Ha estudiat també la relació entre literatura i els imaginaris revolucionaris a Amèrica Llatina en els anys seixanta i setanta, d'on han sorgit diferents publicacions sobre l'obra de Julio Cortázar, centrades en la cruïlla entre l'autonomia estètica i la revolució política. Actualment investiga al voltant de les relacions entre cultura i imaginació política a Amèrica Llatina i Espanya, amb especial atenció a la imaginació distòpica i la seva relació amb les cultures crítiques contemporànies. Ha coordinat el llibre col.lectiu Cultura e imaginación política (2018, Rilma2/ADELH).

És director de Kamchatka. Revista de análisis cultural, editada el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. En aquesta revista ha publicat un número especial sobre "Avatares del testimonio en América Latina: tensiones, contradicciones, relecturas", un dossier al voltant de la "Creación colectiva, sinautoría y cooperativismo en la cultura contemporánea" i el monogràfic "La vía cultural al socialismo. Políticas de la cultura en el Chile de la Unidad Popular", juntament amb Loreto López. Ha coordinat també el volum "Ficciones inmunitarias. Relatos culturales del contagio y la amenaza" a la revista Papeles del CEIC. International Journal On Collective Identity Research. 

Betlem Pallardó és graduada per la Universitat de València en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures, on també va finalitzar el Màster Universitari en Estudis Hispànics Avançats: Aplicacions i Investigació. Actualment, desenvolupa la seua tesi doctoral com a Personal Investigador en Formació en el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, amb un contracte per a la Formació del Professorat Universitari (FPU) dins del Programa de Doctorat en Estudis Hispànics Avançats i sota la direcció de Jaume Peris Blanes i de Claudia Alonso Recarte. A més, és cap de redacció de la revista acadèmica Kamchatka. Revista de anàlisi cultural.

Els seus interessos d’investigació se centren en la representació cultural d’espais de violència cap als animals no humans. En el seu treball més recent, aborda l’exhibició animal i les seues representacions culturals.