Un estudi d'investigadors d'IDOCAL analitza els mecanismes que vinculen l'ajuda voluntària en el treball amb el benestar. Els resultats demostren que aquestes accions augmenten les emocions positives de qui ajuda gràcies a la satisfacció de la seua necessitat d'autonomia.

Un nou estudi longitudinal coparticipat pels membres d’IDOCAL Vicente González-Romá, Inés Tomás i Ana Hernández suggereix que ajudar altres persones en l'entorn laboral millora el propi benestar.

Els investigadors van examinar cinc possibles mecanismes que vinculen la prosocialitat en el treball amb el benestar dels empleats: la satisfacció de les necessitats de relació, autonomia i competència, la rumiació i el sentit del treball. D'aquests, només un mecanisme va resultar significatiu: la satisfacció de la necessitat d’autonomia. Els empleats que mostraven més conductes prosocials experimentaven una major sensació de llibertat d’elecció i de capacitat d’actuar per iniciativa pròpia, fet que posteriorment augmentava les emocions positives i reduïa les negatives.

Els resultats destaquen que les accions prosocials beneficien no sols les persones que reben l’ajuda, sinó també les que la proporcionen. Fomentant oportunitats per a realitzar conductes d’ajuda voluntàries, les organitzacions poden promoure el benestar dels empleats d’una manera senzilla i rendible. Aquest estudi amplia la nostra comprensió de per què la prosocialitat és important en el treball i identifica l’autonomia com un mecanisme psicològic clau que connecta les conductes d’ajuda amb el benestar.

Referència bibliogràfica: Bogdanić, V., González-Romá, V., Tomás, I., Nübold, A., & Hernández, A. (2026). The Indirect Relationship between Prosociality in the Workplace and Employee Well-Being: Testing Multiple Mediators. The Spanish Journal of Psychology, 29, e12, 1–14. https://doi.org/10.1017/SJP.2026.10028