La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, ens mostra amb aquesta expo¬sició sobre el Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola diversos aspectes de caire físic i biòtic combinats amb altres de tipus històric, etnològic i arqueològic. La fusió secular de tots dos ha creat uns paisatges culturals d’extraordinari valor que, des de fa ja alguns anys, estan protegits per la Generalitat Valenciana en haver-los declarat parcs naturals.

El Carrascal i Mariola, com també Aitana o la Serrella, fa ja molts segles que no representen una natura salvatge, per tal com sempre és possible advertir la presència d’allò humà: corrals de pedra seca, carboneres, caves… i més modernament torres de la llum.

El progrés, ja des del neolític, suposà el començament de la desforestació del bosc originari a les muntanyes valencianes, però l’ús creixent d’hidrocarburs com a combustible i una agricultura en regressió han fet progressar de nou el bosc al nostre país durant el darrer mig segle. Els carrascars i les pinades de Font Roja i Mariola configuren una de les extensions més notables de bosc a València, a pesar de trobar-se en una zona densament poblada que supera els 80.000 habitants a l’àrea urbana que segueix l’eix del curs alt del riu Serpis (Alcoi, Cocentaina, Muro, etc.). Excepcionalment valuós és el bosc caducifoli mediterrani que trobem als peus del Menejador o a les ombries de Mariola, un tipus de bioma que segles arrere era molt més present al llarg del nostre país.