El Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València (reconegut amb el codi GIUV2013-007 i dirigit pel professor Vicent Simbor) s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura catalana contemporània i actual gràcies a l’aplicació de paradigmes teòrics de la màxima actualitzat i rellevància.
En els darrers anys, l’equip del grup ha actualitzat les propostes de l’anomenada hipertextualitat literària, amb un èmfasi especial en les reescriptures d’autor. Així, ha pogut estudiar adaptacions cinematogràfiques o teatrals de novel·les, com també les diferents versions d’un text segons la influència d’agents diversos, entre altres de la censura. A partir d’ací, s’ha incorporat la perspectiva intermedial, és a dir, la relació que es produeix entre obres artístiques de disciplines diferents, com passa per exemple en les adaptacions esmentades.
De manera recent, el grup ha publicat dos monogràfics en revistes internacionals, els quals culminen la tasca realitzada en el marc del projecte d’investigació «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939–1983)», reconegut per la Generalitat Valenciana amb el codi CIAICO/2021/143 i dirigit per la professora Carme Gregori Soldevila.
D’una banda, cal destacar el dossier «Hypertextual writings i Catalan Literature (1939-1983)», coordinat per Carme Gregori i J. Àngel Mateu per al número 29 de la revista Interlitteraria, publicada a Estònia per a la Universitat de Tartu. De l’altra, s’ha d’esmentar el monogràfic del número 112 de la Revista Chilena de Literatura, coordinat per Vicent Simbor i titulat «Prácticas de reescritura en la literatura catalana contemporánea».
A continuació hi ha l’enllaç de cada publicació:
https://ojs.utlib.ee/index.php/IL/issue/view/29.2
https://revistaliteratura.uchile.cl/index.php/RCL/issue/view/6517
En el primer cas, trobem estudis sobre les reescriptures de Joan Vinyoli (Ferran Carbó), la relació entre Joan Fuster i Bertrand Russell (Gonçal López-Pampló), l’aportació de l’autor de Sueca al ballet Marinada (Xavier Hernàndez-i-Garcia) o les relacions hipertextuals en la primera part de l’obra de Rodolf Sirera (Ramon X. Rosselló). En el segon cas, els articles analitzen les diferents versions i adaptacions de Júlia, d’Isabel-Clara Simó (Gonçal López-Pampló), la construcció del projecte d’Obres Completes de Joan Fuster (Carme Gregori), l’ús del mite de Pigmalió en Joan Oliver i George Bernard Shaw (J. Àngel Cano), les referències musicals en Joan Margarit (Xavier Hernàndez-i-Garcia) i els inicis teatrals de Rodolf Sirera, relacionats amb el model del teatre èpic i la reescriptura d’Aristòfanes (Ramon X. Rosselló).
En definitiva, aquests treballs demostren la voluntat d’estudiar la literatura catalana des d’una perspectiva internacional, que testimonia el diàleg artístic entre tradicions diverses i la solidesa d’uns referents teòrics que homologuen el mètode d’anàlisi i que es projecten des d’universitats europees i americanes.
