Mentre Bill Gates compartia el seu avís de 12 pàgines sobre la intel·ligència artificial, l’equip de Cinta Gallent-Torres al programa ASEFInnoLab7 presentava un document de posicionament sobre com les universitats poden aprofitar la IA per afavorir un aprenentatge al llarg de la vida més equitatiu i impulsar la requalificació i l’actualització de competències.
Aquest treball és el resultat d’un procés iniciat fa ja uns quants mesos amb la participació en el programa ASEF Higher Education Innovation Laboratory, impulsat per la Fundació Àsia-Europa (ASEF) i que enguany porta per títol The Role of Universities in Advancing AI for Good.
Al llarg d’aquest procés, Cinta Gallent-Torres, professora del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, ha treballat colze a colze amb un equip internacional format pel Prof. Lampros Stergioulas (The Hague University of Applied Sciences, Països Baixos), Munir Moosa Sewani (University of Malta, Pakistan), David Timis (Global Governance Institute, Bèlgica), Anshumaan Goel (OP Jindal Global University, Índia) i Katerina Makri (University of Thessaly, Grècia), al voltant d’una qüestió cada vegada més urgent: quins canvis en les polítiques universitàries són necessaris per garantir un aprenentatge al llarg de la vida i processos de requalificació equitatius en un context marcat per la intel·ligència artificial?
La velocitat amb què la IA està transformant tasques, professions i competències fa necessari ampliar la mirada més enllà de les perspectives tècniques, ètiques, pedagògiques o econòmiques amb què habitualment abordem aquesta tecnologia. Però hi ha dos conceptes que ens obliguen especialment a ampliar aquesta mirada: lifelong learning i reskilling. La rapidesa amb què la IA està transformant les tasques, les professions i les competències fa que aprendre ja no puga entendre’s com una etapa limitada als primers anys de formació. Les universitats tenen davant seu el repte d’oferir oportunitats per continuar aprenent, actualitzar competències i adquirir-ne de noves al llarg de tota la vida, evitant que aquesta transformació amplie les desigualtats existents. La qüestió, per tant, no és només com incorporar la IA a l’educació superior, sinó com garantir que les oportunitats que ofereix siguen accessibles per a totes les persones i en totes les etapes de la seua trajectòria professional i formativa.
Aquesta reflexió es va concretar durant la 7a edició de l’ASEFInnoLab, organitzada per ASEFEdu i acollida per la University of Nottingham, on l’equip va presentar el white paper elaborat conjuntament. D’aquest treball es desprenen tres idees especialment rellevants:
· En primer lloc, la governança de la IA ha d’anar més enllà de la pedagogia. L’ús de la intel·ligència artificial per afavorir l’aprenentatge al llarg de la vida no és només una qüestió tecnològica o educativa, sinó també de política i governança. Perquè aquesta transformació siga realment inclusiva, la innovació haurà d’anar acompanyada de finançament, models flexibles de certificació i reformes estructurals que permeten a les universitats respondre a les noves necessitats de formació.
· En segon lloc, cal evitar que la IA genere una nova bretxa estructural. L’accés a les eines avançades d’intel·ligència artificial no pot convertir-se en un privilegi de les institucions amb més recursos o dels estudiants amb major capacitat econòmica. Garantir un accés equitatiu a aquestes tecnologies és fonamental per evitar que la transformació digital accentue les desigualtats que ja existeixen.
· Finalment, el document posa el focus en l’equitat algorítmica i la sobirania de les dades. En aplicacions d’alt risc, com les relacionades amb l’admissió o el seguiment de l’alumnat, és necessari evitar que la tecnologia automatitze processos d’exclusió. La supervisió humana, la transparència i explicabilitat dels sistemes i el suport a les llengües amb menys recursos són elements essencials per protegir els col·lectius infrarepresentats.
Les advertències sobre els riscos i els reptes de la IA, com les plantejades per Bill Gates, posen de manifest la urgència del moment. Però experiències de treball col·laboratiu com l’ASEFInnoLab7 mostren també que les universitats no sols han de reaccionar davant els canvis que està generant la intel·ligència artificial, sinó que poden anticipar-los, orientar-los i contribuir a donar forma a les polítiques que determinaran com afrontarem aquesta transformació.
Amb la participació de Cinta Gallent-Torres en aquesta iniciativa, la Universitat de València s’ha incorporat a aquest debat internacional sobre el paper de les universitats davant la IA i ha contribuït, des de la seua experiència i compromís amb una educació responsable i inclusiva, a la construcció de propostes orientades a garantir que la transformació impulsada per la intel·ligència artificial no deixe ningú enrere.
Llista d'enllaços:
Imatges:
