Pel que fa a indicadors de la seua trajectòria investigadora, el Dr. Javier *Vijande ha aconseguit el màxim nombre de complements d'investigació possibles en la seua carrera (tres). Ha dirigit sis tesis doctorals, totes elles qualificades amb l'esment d'Excel·lent *cum *laude. Segons la base de dades *Scopus, és autor de 183publicacions, en la seua gran majoria en revistes dels *cuartiles Q1 i Q2, que acumulen un total de 3.489 cites, amb un índex h de 31. Quant a la participació en fòrums científics, ha intervingut de manera continuada en congressos nacionals i internacionals, amb una mitjana d'almenys una o dues conferències internacionals per any, diverses d'elles en qualitat de ponent convidat en sessions plenàries. La seua activitat es complementa amb nombroses estades d'investigació en centres internacionals de prestigi i amb col·laboracions actives amb grups de diferents institucions.

En l'actualitat, el Dr. *Vijande manté una línia d'investigació centrada en la física mèdica, específicament en radioteràpia. És responsable del Grup de Física Mèdica de la Universitat de València (https://go.uv.es/javia/giuv-irimed) especialitzat en l'ús de simulacions Munte *Carlo aplicades a sistemes de radioteràpia, tant interna braquiterapia) com a externa teleterapia), amb la finalitat de realitzar estudis *dosimétricos en escenaris clínics. A més de les seues aportacions científiques, aquesta línia ha derivat en col·laboracions amb empreses capdavanteres del sector que han cristal·litzat en prototips actualment comercialitzats (go.uv.es/javia/elekta, www.esteya.com, go.uv.es/javia/inserto, entre uns altres).

La seua projecció internacional es reflecteix en la participació activa en organismes regulatoris i societats professionals de referència. En particular, la *American *Association *of *Physicists *in *Medicine AAPM) i la *European *Society *for *Radiotherapy *and *Oncology ESTRO). Dins de la *AAPM, ha presidit el *Working *Group *on *ModelBased *Dose *Calculation *Algorithms *in *Brachytherapy (2017-2023), del com continua sent membre, igual que del *Brachytherapy *Subcommittee i del *Brachytherapy *Source *Registry *Working *Group. Des de 2024 dirigeix el *Working *Group *on *Brachytherapy *Dosimetry. Aquests grups desenvolupen casos de prova per a la validació clínica de nous algorismes de càlcul, revisen les característiques de les llavors de *braquiterapia que sol·liciten la seua inclusió en el Registre de Fonts de la *AAPM (requisit essencial per al seu ús hospitalari) i, en general, coordinen la pràctica clínica de la *braquiterapia en els àmbits nord-americà i europeu.

En el marc de la *ESTRO, el Dr. *Vijande és membre del grup de treball *BRAchytherapy *PHYsics *Quality *Assurance *System BRAPHYQS), on contribueix a l'elaboració de recomanacions europees per al calibratge, *trazabilidad i ús clínic de fonts de *braquiterapia, i actua com a representant en el *ESTRO *Physics *Guidelines *SubGroup. Així mateix, ha sigut contractat per l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica IAEA) com a expert per a col·laborar en el programa de la *Comissão Nacional de *Energia Nuclear IPENCNENSP, São Paulo) titulat *Ensuring *HighQuality *Production *of *Brachytherapy *Sources *for *Cancer *Treatment.

La recerca de Carlos Bartual es centra en el disseny, síntesi i micro-/nano-estructuració de materials avançats per a aplicacions tecnològiques en emmagatzematge d'energia, dispositius de memòria i sensors químics. Ha desenvolupat una nova família de compostos metal-orgànics (MOFs) amb propietats multifuncionals, com ara magnetisme, porositat i fluorescència, que tenen un gran potencial per a sensors químics ultrasensibles. Un dels seus treballs més destacats inclou la síntesi del MOF {Fe(bpac)[M(CN)₄]}, que canvia el seu estat de spin amb l'absorció d'humitat, convertint-se en un eficaç sensor d'humitat a temperatura ambient.

Carlos es va llicenciar en Química al 2007 per la Universitat de València i va defensar la seva tesi doctoral en 2010 a través d'una cotutela entre la Universitat de Toulouse (LCC-CNRS) i la Universitat de València (ICMol). Després del doctorat, va realitzar la seva primera investigació postdoctoral al CNRS a Toulouse i Montpellier (França) des de 2011 fins a 2014, on va col·laborar amb la companyia Innopsys en un escàner de microarrays per detectar contaminants i va contribuir al projecte INNODIAG per a la detecció precoç del càncer de mama. Posteriorment, va treballar durant 6 mesos a la Universitat de Saragossa (Espanya) en 2014, a la Universitat de Barcelona des de gener de 2015 fins a juliol de 2016, i posteriorment a la Universitat de València des de setembre de 2016, on es va unir al grup SMOLMAT com a Investigador Sènior.

Carlos ha desenvolupat pel·lícules fines de MOF d'alta qualitat, facilitant la seva integració en dispositius reals i obrint el camí cap a aplicacions industrials. El seu treball recent se centra en materials intel·ligents amb propietats com ara quiralitat, conductivitat i fluorescència, aconseguint resultats significatius en química de materials. Ha publicat 46 articles de recerca d'alt impacte, dels quals 39 estan en revistes de primer quartil (Q1). Ha estat autor de correspondència en 19 d'aquestes publicacions i ha participat activament en grans congressos internacionals.

Al llarg de la seva carrera, Carlos ha co-supervisat diversos estudiants de doctorat i ha impartit més de 450 hores de cursos teòrics i pràctics a la Facultat de Química, Universitat de València. Des de desembre de 2023, exerceix com a Professor Ajudant Doctor al Departament de Química Física de la mateixa institució.

Juan de Dios Zornoza Gómez, llicenciat per la Universitat de València en 1999 i doctor en Física per la Universitat de València en 2005. Professor Titular del departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la UV i acreditat a catedràtic per l’ANECA. Investigador Principal del grup VEGA, dedicat a l’astronomia de neutrins amb el detector KM3NeT. Ha sigut fellow Marie Curie a la Universitat de Madison-Wisconsin (EUA), treballant en els experiments AMANDA i IceCube. Ha exercit diverses responsabilitats com a coordinador de grups de treball i en comitès en ANTARES i KM3NeT. Investigador principal de diversos projectes del Ministeri de Ciència, de la Generalitat Valenciana i de la Comissió Europea.

https://orcid.org/0000-0002-1834-0690

Miriam Beneito Cambra és Professora Titular en el Departament de Química Analítica de la Universitat de València (UV) des de 2023. Va obtindre el doctorat en Química per la UV en 2011, incloent-hi una estada en la Universitat de Viena (Àustria). La seua tesi doctoral va obtindre la màxima qualificació (“Excel·lent Cum laude”) i el Premi Extraordinari de Doctorat (UV, 2013). Va realitzar, estades postdoctorals en la Universitat de Jaén i en la “École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris” (París, França). La trajectòria investigadora es caracteritza per una evolució des del desenrotllament inicial de metodologies de separació i caracterització en cromatografia i electroforesi capil·lar cap a la consolidació d'enfocaments avançats basats en LC-MS/HRMS, amb especial èmfasi en l'optimització de fonts de ionització ambient i de plasma (DBDI, LTP) i en estratègies de nanoflux (nLC). La seua investigació s'orienta prioritàriament a l'anàlisi multiresidu de pesticides, fàrmacs i altres compostos d'interés en matrius complexes, especialment aliments i olis vegetals.

Antonio Díez va iniciar la seva activitat investigadora l'any 1995, quan es va incorporar al Laboratori de Fibra Òptica de la Universitat de València (LFO-UV). Es va doctorar en física l'any 1998 per la Universitat de València. Durant el seu doctorat, va complementar la seva formació amb dues estades al Optoelectronic Research Centre,, Regne Unit. El 1999, es va incorporar al Optoelectronics Research Group de la Universitat de Bath, Regne Unit, durant gairebé dos anys com a investigador postdoctoral. L'any 2001 es va incorporar a la Universitat de València, on va exercir successivament com a professor ajudant i professor titular. Actualment, és catedrátic del Departament de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València. Com a membre de LFO-UV, ha contribuït activament a la implementació de diverses noves línies de recerca. A. Díez ha participat en més de 40 projectes de recerca concedits en convocatòries competitives de diferents administracions públiques, i en més de 20 projectes de recerca/transferència amb diferents empreses i institucions tecnològiques. A. Díez és cofundador de l'empresa FYLA Laser S. L., creada l'any 2006 com a empresa “spin-off” de la Universitat de València. Les seves activitats docents inclouen assignatures de grau i màster, així com estudis de doctorat. Ha impartit assignatures de grau de Física, Enginyeria Elèctrica, Màster en Física Avançada i Doctorat en Física. En totes elles, els continguts de les assignatures estan relacionats amb l'electromagnetisme, les ones electromagnètiques i la fotònica. Ha estat director/codirector de 9 tesis doctorals i diverses tesis de màster.

[Biografia, versió en valencià]

Salvador Cardona (Prof. Ajudant Doctor de Química Física) va realitzar el seu doctorat en la Universitat de València basat en l'estudi teòric-experimental d'imants moleculars basats en polioxometalatos. Després de realitzar el seu doctorat, va obtindre una beca postdoctoral amb l'objectiu a mitjà termini de desenvolupar nous materials per a aplicacions espintróniques moleculars sota la supervisió del prof. S. Sanvito en el Trinity College Dublin (TCD). La seua reincorporació a la UV es va realitzar en el si d'un equip ERCCoG (DECRESIM) durant 13 mesos, fins a obtindre una de les tres competitives beques 'Atracció de Talent' del Campus d'Excel·lència Internacional i una beca 'Juan de la *Cierva' del MINECO.  En 2023 va ser seleccionat per a un prestigiós contracte Ramon i Cajal, i actualment es troba estabilitzat mitjançant un contracte docent com a Professor Ajudant Doctor en el Departament de Química Física de la Universitat de València. Salvador Cardona-Serra ha sigut coautor de més de 40 publicacions Q1 en Química, Física i Ciència de Materials sent el primer autor en diverses d'elles. El seu treball ha rebut més de 2200 cites, i compte un índex h de 23.