Els tres físics americans, premis Nobel de Física els anys 1990, 1979 i 2004, respectivament, van visitar la Facultat de Física de la Universitat de València el passat dilluns 6 de juny del 2016 i van participar en una trobada amb un nombrós col·lectiu de professors i estudiants al Saló d’Actes de la Biblioteca Eduard Boscà. Els Nobel visitaren València amb motiu de la reunió de jurats dels Premis Rey Jaime I, dels que formen part.
Els científics van arribar a la Facultat a les 10:30 hores, i van ser rebuts per la Degana de la Facultat, Soledad Gandia, acompanyada de la resta de l’equip deganal. A partir de les 11 hores va tindre lloc la trobada, moderada per José Adolfo Azcárraga, professor Emèrit de la Facultat i President de la Real Sociedad Española de Física, i va incloure un parlament d’uns 30 minuts de cadascun dels científics, a més d’un col·loqui posterior. L’acte, organitzat entre la Facultat de Física i la Fundació Premis Rey Jaume I, es va iniciar amb la intervenció de la Degana de la Facultat.
Així, Jerome Isaac Friedman va pronunciar la conferència Exploring Inner Space (‘Explorant l’espai interior’); Sheldon Lee Glashow va parlamentar sobre Basic Science: apparently useless, but essential (‘Ciència bàsica: aparentment inútil, però essencial’), i el títol de la intervenció de Frank Wilczek va ser Nature's deep design (‘Disseny profund de la natura’).
Jerome Isaac Friedman (1930) va ser reconegut amb el Nobel de Física en 1990, juntament amb Henry Kendall i Richard Taylor, pels seus estudis de la dispersió inelàstica profunda dels electrons sobre els protons i neutrons, els quals han tingut una importància determinant en el desenvolupament del model quark en la física de partícules. Professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) des de 1960, va ser director del laboratori de Ciència Nuclear entre 1980 i 1983. Entre altres reconeixements destaca el Premi W.K.H Panofsky l’any 1989. Ha sigut jurat dels Premis Rei Jaume I en diverses ocasions, i és membre de la Comissió Assessora del Museu Príncipe Felipe de València.
Sheldon Lee Glashow (1932) va ser guardonat amb el Nobel de Física en 1979, juntament amb Steven Weinberg i Abdus Salam, per la seua contribució a la teoria de les interaccions febles unificades i les electromagnètiques entre partícules elementals. Professor de Física a Harvard des de 1967 al 1984, Higgings professor des de 1979 i professor Mellon de ciències des de 1988, ha sigut membre del Consell Assessor Americà de l’Academy of Achievement des de 1979. Entre els seus reconeixements destaquen el nomenament com a doctor honoris causa per diverses universitats, així com la Medalla Commemorativa Oppenheimer (1977) i el George Ledlie Award.
Frank Wilczek (1951), juntament amb David Gross i David Politzer, va rebre el Nobel de Física al 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta, l’anomenada cromodinàmica quàntica (QCD). El fet de demostrar que quan més a prop es troben els quarks, més lliures estan entre si, com les gomes elàstiques, que quan més s’estiren, més gran és la força que cal fer, permet l’estudi de fenòmens de la física de partícules i cosmologia, com ara l’atracció dels forats negres. Es professor de Física al MIT, i ha treballat a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i l’Institut Kavli a Santa Bàrbara.
