CO.LECCIÓ DE MAPES DE LA GUERRA CIVIL
http://roderic.uv.es/handle/10550/34700/browse?type=title
PLÀNOL DE LA VALÈNCIA CAPITAL DE LA REPÚBLICA (1936-1937)
http://www.uv.es/infoexpo/TOT%20ESTA%20PER%20FER/plano%20centro.pdf
PLÀNOL VALÈNCIA 1935
http://roderic.uv.es/handle/10550/36246
La cartografia és essencial per a la planificació i el desenvolupament de les operacions militars. No obstant això, a l’inici de la guerra, l’espina dorsal de la cartografia oficial espanyola, el Mapa Topográfico Nacional 1:50.000, que va començar a publicar-se el 1875, distava molt d’estar acabat, i el mateix succeïa amb edicions actualitzades d’altres escales. Aquest fet va portar ambdós bàndols a realitzar un ingent esforç de producció cartogràfica, aprofitant tots els recursos disponibles al seu abast. Mentrestant, es van utilitzar mapes com ara la Guía Michelin de carreteras de España amb finalitats militars.
La República va poder disposar de la infraestructura institucional, ja que l’Instituto Geográfico Nacional tenia la seu a Madrid, encara que posteriorment fou traslladat a València (1937) i a Barcelona (1938), tot seguint el govern. Açò va permetre disposar de tota la cartografia realitzada fins al moment i de la capacitat per a produir nous mapes amb la informació acumulada a l’Instituto, plasmada en l’anomenada Edición Especial.
Per la seua banda, el bàndol franquista va patir al començament de la guerra una escassesa de mapes més acusada, ja que no disposava de la infraestructura necessària. Això va obligar a emprendre diverses accions: organitzar un servei cartogràfic en l’exèrcit franquista capaç d’editar mapes, decomissar sistemàticament la cartografia de les tropes republicanes capturades a mesura que avançava la guerra, usar la cartografia d’altres institucions, com ara la Confederación Hidrográfica del Ebro, amb seu a Saragossa, i rebre l’ajuda dels seus aliats alemanys i italians. En aquest punt destaca la tasca cartogràfica del Corpo Truppe Volontarie italià enviat per Mussolini, que va desplaçar a Espanya una secció topogràfica de l’exèrcit completa. Amb tot això es va editar l’anomenat Mapa Nacional. També l’exèrcit de l’aire va editar alguns fulls del mapa topogràfic.
La Cartoteca de la Universitat de València disposa de més de dos-cents mapes produïts per tots dos bàndols durant la Guerra Civil, de diferents sèries topogràfiques i escales, però hi predominen els alçats en el bàndol republicà: Mapa Topográfico Nacional 1:50.000, Plano Director 1:25.000 i 1:10.000 i alguns fulls d’altres escales. D’aquesta col·lecció destaquen els exemplars del Plano Director 1:25.000, que abasten des del delta de l’Ebre fins a Sagunt, impresos el 1937 i el 1938, durant l’ofensiva sobre València i la batalla de l’Ebre. Els llocs d’impressió són Madrid, Barcelona i València. Són mapes en blanc i negre, on a voltes manca l’altimetria, la planimetria o ambdues, la qual cosa produeix espais en blanc, característics de molts dels mapes fets durant la guerra i que constitueixen un testimoni de la urgència amb la qual es va treballar.
Aquesta col·lecció es troba digitalitzada ja en el Repositori Institucional de la Universitat, Roderic. Està prevista la digitalització d’un altre grup de mapes a escala 1:10.000 que abasten diferents escenaris de la guerra com ara Madrid, Belchite i altres zones de la resta d’Espanya.
En la Cartoteca, a més, podem trobar altres plànols de la ciutat de València entre el final del s. XIX i la dècada del 1940, dels quals un del 1935 ja es troba digitalitzat en Roderic i la resta ho estarà pròximament.
