Tot ens sembla obvi, tot ens sembla donat i acceptat.

Res no és així. Cada conquesta i cada èxit són un esforç i una obstinació. La civilització és una millora gradual que es pot perdre en un instant. Quan una persona opta pel pitjor, llavors la humanitat es ressent. Hem de lluitar per allò més obvi i pel moralment bo. La moralitat no és la condemna de la llibertat, sinó la sanció positiva d’allò desitjable, d’allò digne. I cóm aprenem tot això? Amb criteris i experiència.

La Institución Libre de Enseñanza (ILE) es funda el 29 d'octubre de 1876. Un segle i escaig després, el 29 d'octubre de 2015 la Facultat de Geografia i Història, organitza un acte per commemorar l'efemèride, per recordar els cent anys de la mort del seu principal inspirador, Francisco Giner de los Ríos, i per homenatjar un dels insignes alumnes de la institució: Luis de Azcárate, nebot-nét d'un dels fundadors: Gumersindo de Azcárate.
Presentat per Justo Serna i per Félix Vidal, don Luis va impartir una conferència a l'antiga Sala Palmireno davant un públic multitudinari, expectant i agraït. Va haver-hi assentiment i va haver-hi discerniment. Però, sobretot, va haver-hi un sentiment de sorpresa.
Què va distingir a la ILE? Doncs una sèrie de principis i ideals pedagògics que encara avui són avantguarda. Es tractava d'educar als alumnes en la reflexió, en la contenció i en la raó. Per a això calia sembrar en la joventut la més absoluta llibertat i el respecte més religiós. Calia despertar l'interès dels estudiants, la seva atenció. En què? En la cultura. Amb quina finalitat? Per tal de preparar-los per a ser científics, advocats, mestres, metges, etcètera. Però, sobretot, amb l'objectiu de ser persones capaces d’autodeterminar-se, d'autogovernar-se.
No res millor que la coeducació . No res millor que la lectura, que els llibres com a font principal de cultura. Això sí : sense llibres de text, sense càstigs, sense memoritzacions. Les classes han de ser una conversa entre alumne i mestre governades per la voluntat de descobriment. La disciplina no pot basar-se en càstigs, sinó en la correcció i la reforma, en una educació integral i neutral, humanista, tolerant, en una instrucció activa, en la llibertat d'ensenyament.
La conferència del senyor Luis de Azcárate va ser tot un èxit, si per tal entenem la persuasió racional i la seducció emocional. Les persones que van assistir van sortir guanyant, amb un gran profit. No és cap ganga rebre gratis una lliçó de vida i una ferma instrucció pedagògica.
 

J. Serna