La Facultat de Dret de València té una història que arranca amb la mateixa fundació de la seua Universitat. En les primeres constitucions de l'Estudi General, les de 1499, ja s'arrepleguen els estudis de Lleis i Cànons. La importància d'estes ensenyances és escassa durant prou anys, perquè l'escassetat de mitjans econòmics, obliga que un sol catedràtic explique en cada una de les facultats. Haurem d'esperar  als Estatuts de 1651 per a comprovar l'auge que han adquirit els estudis jurídics en València. Ara ja s'establix una  carrera amb diversos professors (alguns pagats amb rendes eclesiàstiques, els anomenats pabordes) i dividida en quatre cursos, on s'ensenya dret romà o civi l (en la facultat de Lleis) i canònic (en la de cànons). Per este motiu, l'abolició de Furs, produïda pel decret de 29 de juny de 1707, no afecta al contingut de les explicacions, perquè estes en res no arrepleguen dret  propi del Regne). Tindrem que esperar al Pla Blasco de 1787, perquè s'impartisca a València la primera càtedra de "dret reial" (ara dret castellà), que havia d'explicar-se per l'obra de Torre i Manuel "Institucions del Dret civil de Castella".

La revolució liberal marca un  canvi profund en els estudis universitaris. Els diferents plans d'estudi de les Universitats de l'Antic Règim, ara es fan homogenis per a totes elles. Les dos facultats de  lleis i cànons són refoses en una, anomenada de jurisprudència, en el decret d'Espartero de 1842. I els seus continguts també es modifiquen, ara perden importància
progressiva, encara que seguixen hegemònics, les assignatures el contingut les quals és dret privat. En el seu lloc, es van introduint assignatures com a dret processal, administratiu, polític, història etc. La majoria d'estes reformes queden arreplegades en el pla Gamazo de 1883, un text que estarà vigent fins ben entrat el franquisme.