Millorant la qualitat de les dades en la investigació psicològica aplicada: Prevenció i gestió del careless responding per mitjà d'ítems amb instruccions de resposta

Acrònim

CARELESSRESPONSE

Codi referència

PID2022-141339NB-I00

Descripció

RESUM I OBJECTIUS

Careless responding (CR) es referix a les respostes descurades de les persones que no presten suficient atenció en contestar un qüestionari (Ward i Meade, 2018, 2022). La seua presència és una font d'error i amenaça tant la qualitat de les dades com la validesa dels resultats de les investigacions. La prevalença de careless respondents (entre 3-45%) fa necessari ocupar-se del fenomen de CR, especialment en les cada vegada més habituals recollides de dades en línia, on no se supervisa l'administració. Este projecte proposa avançar en tres qüestions relacionades amb el CR: 1) aclarir quina és la seua naturalesa, 2) determinar quina és la millor manera de gestionar-ho, i 3) avaluar de quins aspectes contextuals (ex., tipus d'instruccions, longitud del qüestionari, ítems invertits) depén el CR, la qual cosa permetrà dissenyar estratègies per a previndre el fenomen. Per a identificar als careless respondents s'utilitzen ítems de resposta instruïda (IRI, Kam & Chan, 2018), en els quals s'indica als participants quina opció de resposta han de triar, ja que este mètode destaca per la seua senzillesa, transparència i propietats mètriques.

Respecte a la naturalesa del CR, no se sap si es tracta d'un patró de resposta estable en el temps (tret), o és una conducta fluctuant (estat). Este projecte abordarà esta qüestió mitjançant l'anàlisi de dades longitudinals i avaluarà quins factors (sociodemogràfics i de personalitat) prediuen la presència de CR i la seua variabilitat en el temps. A més, és necessari entendre quins patrons de resposta subjauen al CR (si són realment descuits, respostes aleatòries, o respostes que impliquen un error sistemàtic -com triar consistentment una alternativa de resposta). El present projecte aportarà llum a esta qüestió mitjançant un disseny mixt.
Respecte a com gestionar el CR, la recomanació tradicional ha sigut eliminar als careless respondents (ex., Abbey i Meloy, 2017; Bowling et al., 2016). Però altres autors consideren que esta estratègia és problemàtica i proposen emprar unes altres, com introduir CR com a variable control (ex., Goldammer et al., 2020), o com a variable moduladora (ex., Edwards, 2019). No obstant això, a penes hi ha estudis sobre aquest tema i no existix un consens sobre quin és la millor estratègia. Per a avançar en esta qüestió, este projecte analitzarà l'impacte que les tres estratègies esmentades (a. eliminació; b. control; c. modulació, enfront de d. ús de la mostra total sense realitzar cap acció) té sobre les propietats psicomètriques de les escales i sobre els resultats de les investigacions. Com que l'impacte de les estratègies pot dependre de la proporció de IRI presentats i respostos incorrectament, de la proporció de careles respondents i el seu patró de resposta inatento (ex. aleatori vs. sistemàtic), l'anàlisi de dades empíriques es complementarà amb un estudi amb dades simulades en el qual es manipularan estes condicions.

Finalment, quant a les mesures de prevenció, este projecte proposa un estudi experimental en què es varien les instruccions d'emplenament dels qüestionaris i el seu disseny (longitud, proporció de IRI, i presència (o no) d'ítems invertits), que ajuden a dissenyar estratègies preventives per a reduir el CR.

Es perseguixen tres objectius generals:

Objectiu general 1: analitzar si la resposta descurada representa un patró de resposta estable en el temps (tret), o per contra, és una conducta transitòria i fluctuant (estat). Addicionalment, analitzar quines variables (p. ex., sociodemogràfiques i/o de personalitat) poden ajudar a predir la probabilitat de mostrar patrons de resposta descurada i la variabilitat intrapersonal en la resposta descurada al llarg del temps.

Objectiu general 2: oferir evidència de l'impacte de la resposta descurada en les propietats psicomètriques de les escales (fiabilitat i validesa) i en els resultats de les investigacions, a partir de l'ús de diferents estratègies de maneig de la resposta descurada. En concret, es proposa comparar les següents estratègies: 1) utilitzar la mostra total sense realitzar cap acció respecte a la resposta descurada; 2) utilitzar la mostra neta, després d'eliminar als enquestats descurats; 3) utilitzar la mostra total però introduint la variable resposta descurada com a variable de control (o factor de mètode); 4) utilitzar la mostra total però introduint la variable resposta descurada com a variable moderadora.

Objectiu general 3: analitzar quins factors contextuals (tipus d'instruccions, longitud del qüestionari, proporció de IRI, presència (o no) d'ítems invertits) tenen efecte sobre la probabilitat de mostrar patrons de resposta descurats.

Investigadors principals: