Resum El ràpid creixement de l'economia de plataforma (gig economy) ha transformat els mercats laborals urbans en l'era de la digitalització, especialment en el sector del repartiment d'última milla. Malgrat esta expansió, les condicions laborals i els riscos ocupacionals als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla continuen estant poc estudiats, amb una evidència sistemàtica limitada sobre els seus reptes psicosocials, de salut i de seguretat. Objectiu Este estudi té com a objectiu revisar de manera sistemàtica l'evidència empírica sobre els riscos laborals, els resultats psicosocials i la seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla, centrant-se en com les condicions de treball, les modalitats de repartiment i els aspectes relacionats amb la seguretat viària influeixen en la seua salut i benestar. Mètodes Es va dur a terme una cerca sistemàtica en les bases de dades PubMed, Scopus i Web of Science dels estudis publicats fins a l'any 2025, seguint les directrius PRISMA. Els estudis inclosos es van avaluar quant a la seua qualitat metodològica mitjançant l'escala Newcastle-Ottawa (NOS) per als estudis observacionals i la llista de verificació CASP per a la investigació qualitativa. Resultats Es van incloure un total de 32 estudis, que abasten 38.682 treballadors del repartiment d'última milla. Les males condicions laborals (com la inseguretat econòmica, el control algorítmic o la pressió pels terminis de lliurament) es van associar de manera consistent amb resultats psicosocials negatius, com ara estrès, fatiga, esgotament professional (burnout) i una disminució del benestar mental. Els vehicles motoritzats de dos rodes van presentar un risc més elevat de sinistres i lesions que les bicicletes o els vehicles lleugers, principalment a causa de les majors velocitats i d'una exposició més gran al trànsit. Així mateix, els factors d'estrès psicosocial vinculats a la gestió algorítmica i al sistema de remuneració per tasca realitzada van influir significativament en els comportaments relacionats amb la salut i la seguretat, associant nivells elevats d'estrès i càrrega de treball amb pràctiques de conducció més arriscades. Conclusions Els resultats posen de manifest la necessitat d'implementar intervencions multidimensionals que aborden tant els riscos físics com els psicosocials als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla. Entre estes mesures destaquen la creació d'entorns laborals més segurs, el desenvolupament d'iniciatives de salut laboral, el suport al benestar psicològic i la promoció de pràctiques de treball més sostenibles.