Logo de la Universitat de València Logo Institut Universitari d'Investigació de Trànsit i Seguretat Viària Logo del portal

Resultats de la cerca67 resultats

  • Imatge representativa de la publicació

    El cost humà dels lliuraments ràpids: una revisió sistemàtica de la literatura sobre els riscos laborals i els resultats en matèria de seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla.

    Sergio A. Useche; Sergio Traficante; Francisco J. Llamazares; Cristina Marín

    (2025). Article

    Journal of Transport & Health. Num.Vol. 44, p. 102133

    Resum El ràpid creixement de l'economia de plataforma (gig economy) ha transformat els mercats laborals urbans en l'era de la digitalització, especialment en el sector del repartiment d'última milla. Malgrat esta expansió, les condicions laborals i els riscos ocupacionals als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla continuen estant poc estudiats, amb una evidència sistemàtica limitada sobre els seus reptes psicosocials, de salut i de seguretat. Objectiu Este estudi té com a objectiu revisar de manera sistemàtica l'evidència empírica sobre els riscos laborals, els resultats psicosocials i la seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla,...

    Resum El ràpid creixement de l'economia de plataforma (gig economy) ha transformat els mercats laborals urbans en l'era de la digitalització, especialment en el sector del repartiment d'última milla. Malgrat esta expansió, les condicions laborals i els riscos ocupacionals als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla continuen estant poc estudiats, amb una evidència sistemàtica limitada sobre els seus reptes psicosocials, de salut i de seguretat. Objectiu Este estudi té com a objectiu revisar de manera sistemàtica l'evidència empírica sobre els riscos laborals, els resultats psicosocials i la seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla, centrant-se en com les condicions de treball, les modalitats de repartiment i els aspectes relacionats amb la seguretat viària influeixen en la seua salut i benestar. Mètodes Es va dur a terme una cerca sistemàtica en les bases de dades PubMed, Scopus i Web of Science dels estudis publicats fins a l'any 2025, seguint les directrius PRISMA. Els estudis inclosos es van avaluar quant a la seua qualitat metodològica mitjançant l'escala Newcastle-Ottawa (NOS) per als estudis observacionals i la llista de verificació CASP per a la investigació qualitativa. Resultats Es van incloure un total de 32 estudis, que abasten 38.682 treballadors del repartiment d'última milla. Les males condicions laborals (com la inseguretat econòmica, el control algorítmic o la pressió pels terminis de lliurament) es van associar de manera consistent amb resultats psicosocials negatius, com ara estrès, fatiga, esgotament professional (burnout) i una disminució del benestar mental. Els vehicles motoritzats de dos rodes van presentar un risc més elevat de sinistres i lesions que les bicicletes o els vehicles lleugers, principalment a causa de les majors velocitats i d'una exposició més gran al trànsit. Així mateix, els factors d'estrès psicosocial vinculats a la gestió algorítmica i al sistema de remuneració per tasca realitzada van influir significativament en els comportaments relacionats amb la salut i la seguretat, associant nivells elevats d'estrès i càrrega de treball amb pràctiques de conducció més arriscades. Conclusions Els resultats posen de manifest la necessitat d'implementar intervencions multidimensionals que aborden tant els riscos físics com els psicosocials als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla. Entre estes mesures destaquen la creació d'entorns laborals més segurs, el desenvolupament d'iniciatives de salut laboral, el suport al benestar psicològic i la promoció de pràctiques de treball més sostenibles.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.1016/j.jth.2025.102133
  • Imatge representativa de la publicació

    XVI Congrés (Inter)Nacional de Psicologia Jurídica i Forense, Barcelona

    Macarena Tortosa, Mireia Faus, Francisco Alonso, Bosco Martí, Sergio Useche, Luis Montoro, Cesáreo Fernández, Cristina Esteban

    (2025). Participació en congressos

    "El 25 d'octubre de 2025 es va celebrar a Barcelona el XVI Congrés (Inter)Nacional de Psicologia Jurídica i Forense, en el qual l'INTRAS va tindre una destacada participació. El Dr. Francisco Alonso va presentar la ponència «Importància de la investigació retrospectiva per a la determinació de mesures jurídiques». A més, l'INTRAS va coordinar el Simposi 18, «Algunes dimensions jurídiques de la psicologia del trànsit i de la seguretat», amb les ponències següents: «Eficàcia de les intervencions psicoeducatives amb infractors i delinqüents viaris», de Macarena Tortosa, Mireia Faus, Francisco Alonso i Bosco Martí. «Riscos ""no convencionals"" per a la seguretat viària en el repartiment...

    "El 25 d'octubre de 2025 es va celebrar a Barcelona el XVI Congrés (Inter)Nacional de Psicologia Jurídica i Forense, en el qual l'INTRAS va tindre una destacada participació. El Dr. Francisco Alonso va presentar la ponència «Importància de la investigació retrospectiva per a la determinació de mesures jurídiques». A més, l'INTRAS va coordinar el Simposi 18, «Algunes dimensions jurídiques de la psicologia del trànsit i de la seguretat», amb les ponències següents: «Eficàcia de les intervencions psicoeducatives amb infractors i delinqüents viaris», de Macarena Tortosa, Mireia Faus, Francisco Alonso i Bosco Martí. «Riscos ""no convencionals"" per a la seguretat viària en el repartiment d'última milla», de Sergio A. Useche, Francisco J. Llamazares i Cristina Marin. «Alcoholèmia i sinistralitat. Evidències per a la baixada del límit legal a 0,2 g/l», d'Ignacio Lijarcio, Sergio A. Useche i Luis Montoro. «Transformació de l'estratègia comunicativa en campanyes de seguretat viària espanyoles», de Mireia Faus, Cesáreo Fernández i Francisco Alonso. «Espai de dades en mobilitat i seguretat viària: desafiaments jurídics i de governança», de Francisco Alonso, Cristina Esteban i Mireia Faus."

    Llegir més Ocultar
  • Imatge representativa de la publicació

    Relació entre la interfície treball-família dels progenitors i les dificultats de salut mental dels fills: un model de mediació a través de la psicopatologia parental i l'exercici dels rols familiars.

    Boris E Cendales, Mario H Gonzalez, Sergio A Useche, Pedro N Valbuena, Yamile A Montenegro, Luis Montoro

    (2025). Article

    SAGE Open. Num.Vol. 15, Núm. 4

    Aquest estudi investiga si la interfície treball-família (Work-Family Interface, WFI) afecta les dificultats de salut mental dels fills a través de l'exercici dels rols familiars i de la psicopatologia dels progenitors, utilitzant una mostra de 444 pares i mares biològics amb fills d'entre 4 i 17 anys. Les anàlisis de trajectòries basades en models d'equacions estructurals (SEM) indiquen que el malestar psicològic dels progenitors i l'exercici dels rols familiars actuen com a mediadors totals en la relació entre la interfície treball-família i les dificultats de salut mental dels fills. Els resultats donen suport al disseny d'intervencions organitzatives i familiars orientades a...

    Aquest estudi investiga si la interfície treball-família (Work-Family Interface, WFI) afecta les dificultats de salut mental dels fills a través de l'exercici dels rols familiars i de la psicopatologia dels progenitors, utilitzant una mostra de 444 pares i mares biològics amb fills d'entre 4 i 17 anys. Les anàlisis de trajectòries basades en models d'equacions estructurals (SEM) indiquen que el malestar psicològic dels progenitors i l'exercici dels rols familiars actuen com a mediadors totals en la relació entre la interfície treball-família i les dificultats de salut mental dels fills. Els resultats donen suport al disseny d'intervencions organitzatives i familiars orientades a afavorir l'equilibri entre les responsabilitats laborals i familiars, ja que els seus beneficis poden transmetre's dels progenitors treballadors als seus fills mitjançant la millora de l'entorn familiar.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.1177/21582440251380937
  • Imatge representativa de la publicació

    Quins factors poden agreujar l'ansietat i la depressió després d'un sinistre de trànsit? Un estudi retrospectiu basat en models d'equacions estructurals (SEM)

    Navid Nadimi, Fariborz Mansourifar, Abbas Sheykhfard, Sergio A Useche

    (2025). Article

    Transportation Research Part F: Traffic Psychology and Behaviour. Num.Vol. 114, p.741-757

    Els sinistres de trànsit constitueixen una de les principals causes de mort no natural i representen una càrrega important tant des del punt de vista econòmic com per als sistemes sanitaris. Entre les persones supervivents, els problemes de salut mental i la disminució de la qualitat de vida s'han associat de manera consistent amb l'experiència d'haver patit un sinistre. Diversos estudis han posat de manifest que els símptomes d'ansietat i depressió són freqüents en estes persones. No obstant això, la literatura científica ha prestat poca atenció als factors individuals que modulen el desenvolupament d'estes conseqüències psicosocials després del sinistre i a la contribució relativa de...

    Els sinistres de trànsit constitueixen una de les principals causes de mort no natural i representen una càrrega important tant des del punt de vista econòmic com per als sistemes sanitaris. Entre les persones supervivents, els problemes de salut mental i la disminució de la qualitat de vida s'han associat de manera consistent amb l'experiència d'haver patit un sinistre. Diversos estudis han posat de manifest que els símptomes d'ansietat i depressió són freqüents en estes persones. No obstant això, la literatura científica ha prestat poca atenció als factors individuals que modulen el desenvolupament d'estes conseqüències psicosocials després del sinistre i a la contribució relativa de cadascun d'ells. Per això, l'objectiu principal d'este estudi va ser analitzar l'efecte de diferents factors sobre dos dels principals resultats psicològics negatius autoinformats després d'un sinistre viari: l'ansietat i la depressió. L'estudi es va dur a terme amb una mostra de 239 persones que havien patit pèrdues econòmiques importants o lesions físiques no mortals com a conseqüència d'un sinistre de trànsit. Dins del model d'equacions estructurals emprat, la gravetat del sinistre va mostrar un efecte positiu i significatiu sobre la intensitat dels símptomes d'ansietat després del sinistre. Pel que fa als nivells previs d'ansietat i depressió, estos es van veure influïts de manera significativa tant per les condicions físiques informades retrospectivament com pels nivells d'ansietat i depressió existents abans del sinistre. A més, tant els nivells previs de depressió com els nivells d'ansietat després del sinistre van destacar com a predictors significatius dels nivells de depressió posteriors al sinistre. Este estudi suggereix que els sinistres de trànsit tenen un impacte significatiu sobre els nivells autoinformats d'ansietat i depressió. Des d'una perspectiva aplicada, els resultats posen de manifest la necessitat de prestar una major atenció a la salut mental de les persones supervivents després d'un sinistre, atesa la major prevalença d'estos trastorns en este col·lectiu i la seua possible coexistència amb altres comportaments perjudicials o amb una disminució de la qualitat de vida.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.1016/j.trf.2025.06.027
  • Imatge representativa de la publicació

    Presència de l'humor en la publicitat sobre el trànsit i la seguretat viària: prevalença i efectivitat percebuda.

    Mireia Faus; Cesáreo Fernández; Francisco Alonso; Cristina Esteban

    (2025). Article

    Vivat Academia. Num.Núm. 158

    Introducció: L'humor és una estratègia de comunicació que s'utilitza habitualment en la publicitat comercial, però també en anuncis de caràcter social o de salut pública, per la seua capacitat de captar l'atenció i connectar emocionalment amb l'audiència. A Espanya, els anuncis sobre trànsit i seguretat viària han recorregut en diverses ocasions a l'humor. Metodologia: L'estudi analitza les campanyes emeses per la Direcció General de Trànsit des de 1960 amb l'objectiu d'identificar la prevalença de l'ús de l'humor en els seus espots, i aplica un qüestionari a 403 persones per a analitzar-ne el record i la percepció d'eficàcia. Resultats: Només 13 campanyes complien els criteris...

    Introducció: L'humor és una estratègia de comunicació que s'utilitza habitualment en la publicitat comercial, però també en anuncis de caràcter social o de salut pública, per la seua capacitat de captar l'atenció i connectar emocionalment amb l'audiència. A Espanya, els anuncis sobre trànsit i seguretat viària han recorregut en diverses ocasions a l'humor. Metodologia: L'estudi analitza les campanyes emeses per la Direcció General de Trànsit des de 1960 amb l'objectiu d'identificar la prevalença de l'ús de l'humor en els seus espots, i aplica un qüestionari a 403 persones per a analitzar-ne el record i la percepció d'eficàcia. Resultats: Només 13 campanyes complien els criteris d'inclusió (11,1 % del total). Els participants perceben l'humor com una tècnica poc efectiva en comparació amb estratègies basades en l'impacte i el realisme, i mostren un baix nivell de record de les campanyes d'aquesta tipologia. Discussió: Aquest baix record podria estar relacionat amb l'ús de metàfores, ironia o exageració dins d'un to amable que no ha aconseguit calar entre l'audiència. Conclusions: Es recomana dur a terme una avaluació sistemàtica de les campanyes per a analitzar l'efectivitat de les estratègies de comunicació emprades.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.15178/va.2025.158.e1628
  • Imatge representativa de la publicació

    Rols de gènere en la mobilitat sostenible: exploració de les intencions d'adopció dels patinets elèctrics en un país en desenvolupament mitjançant un marc integrat TPB-UTAUT.

    Abbas Sheykhfard, Nima Dadashzadeh, Fengxiang Qiao, Mehdi Azimi, Sergio A Useche

    (2025). Article

    Sustainable Futures. Num.Vol. 9, p. 100671

    Tot i que el coneixement sobre la influència de determinants demogràfics, com ara l'edat i els ingressos, en les tendències d'adopció de la micromobilitat ha augmentat en els darrers anys, encara existeix un buit en la literatura pel que fa al paper del gènere. Per això, aquest estudi té com a objectiu examinar un conjunt de determinants que poden influir en la intenció conductual d'adoptar sistemes compartits de patinets elèctrics (e-scooters) entre persones que actualment no en són usuàries, posant un èmfasi especial en les diferències de gènere. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme una enquesta en línia que va obtenir 449 respostes completes de residents de Babol (Iran). Una...

    Tot i que el coneixement sobre la influència de determinants demogràfics, com ara l'edat i els ingressos, en les tendències d'adopció de la micromobilitat ha augmentat en els darrers anys, encara existeix un buit en la literatura pel que fa al paper del gènere. Per això, aquest estudi té com a objectiu examinar un conjunt de determinants que poden influir en la intenció conductual d'adoptar sistemes compartits de patinets elèctrics (e-scooters) entre persones que actualment no en són usuàries, posant un èmfasi especial en les diferències de gènere. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme una enquesta en línia que va obtenir 449 respostes completes de residents de Babol (Iran). Una vegada recopilades les dades, es va desenvolupar un marc teòric integrat mitjançant la combinació de constructes procedents de la Teoria del Comportament Planificat (TPB, Theory of Planned Behavior) i de la Teoria Unificada de l'Acceptació i Ús de la Tecnologia (UTAUT, Unified Theory of Acceptance and Use of Technology). Les dades es van analitzar mitjançant una Anàlisi Factorial Confirmatòria (CFA, Confirmatory Factor Analysis). Els resultats mostren que el control conductual percebut, les normes subjectives (relacionades amb la influència dels iguals i dels mitjans de comunicació), el valor percebut i la preocupació pel medi ambient exerceixen una influència positiva sobre la intenció declarada d'utilitzar patinets elèctrics compartits. Per contra, el risc percebut presenta una influència significativa i negativa sobre aquesta intenció, un efecte que es manté de manera consistent en ambdós gèneres. A més, la predisposició a compartir no va resultar ser un predictor significatiu de la intenció d'utilitzar aquest tipus de vehicle. Aquestes troballes aporten informació rellevant per al disseny d'estratègies orientades a fomentar l'ús d'aquest mode de transport sostenible, afavorint la inclusió social mitjançant intervencions adaptades a les necessitats específiques de cada gènere, una de les principals contribucions d'aquest treball. Així mateix, l'estudi proporciona una millor comprensió dels factors que condicionen l'adopció dels sistemes compartits de patinets elèctrics, contribuint al desenvolupament d'intervencions més eficaces i inclusives dirigides a diversos segments d'usuaris.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.1016/j.sftr.2025.100671
  • Imatge representativa de la publicació

    L'ascens del «motorista tecnològic»: exploració dels factors predictors de les distraccions digitals en els desplaçaments amb motocicleta

    Sergio A. Useche; Ignacio Lijarcio; Luis Montoro

    (2025). Article

    Revista Iberoamericana de Psicología y Salud. Num.Vol. 16, Núm. 2, pp. 44-60

    Antecedents i objectiu La creixent integració de les tecnologies digitals en la vida quotidiana ha introduït nous desafiaments per a la seguretat viària, especialment entre les persones que es desplacen habitualment amb motocicleta. Este estudi analitza els factors individuals, els relacionats amb la seguretat viària i els factors psicosocials del treball com a predictors de les distraccions provocades per la tecnologia entre els motoristes. Mètode A partir d'una mostra de 736 persones usuàries de vehicles motoritzats de dos rodes (PTW) que utilitzen la motocicleta per als seus desplaçaments quotidians, es van analitzar les diferències segons el gènere en les vies que condueixen a...

    Antecedents i objectiu La creixent integració de les tecnologies digitals en la vida quotidiana ha introduït nous desafiaments per a la seguretat viària, especialment entre les persones que es desplacen habitualment amb motocicleta. Este estudi analitza els factors individuals, els relacionats amb la seguretat viària i els factors psicosocials del treball com a predictors de les distraccions provocades per la tecnologia entre els motoristes. Mètode A partir d'una mostra de 736 persones usuàries de vehicles motoritzats de dos rodes (PTW) que utilitzen la motocicleta per als seus desplaçaments quotidians, es van analitzar les diferències segons el gènere en les vies que condueixen a les distraccions digitals mitjançant models d'equacions estructurals (SEM) i models d'equacions estructurals multigrup (Multi-Group SEM). Resultats Els motoristes més jóvens, aquells amb una major tendència a la recerca de sensacions i els que participen en altres comportaments de risc presenten nivells més elevats de distracció provocada per la tecnologia. La tensió laboral (job strain) va resultar un predictor important d'estes distraccions, mentre que un millor equilibri entre la vida laboral i la personal actuava com a factor protector. A més, la recerca de sensacions i la percepció del risc van tindre una influència més gran entre els homes, mentre que, en el cas de les dones, la longitud dels trajectes quotidians amb motocicleta va emergir com un predictor més rellevant. Conclusions Els resultats posen de manifest la necessitat de desenvolupar intervencions sensibles a les diferències de gènere per a reduir les distraccions derivades de l'ús de la tecnologia durant els desplaçaments amb motocicleta.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.70478/rips.2025.16.06
  • Imatge representativa de la publicació

    Criança «en moviment»? Els desplaçaments actius a l'escola estan relacionats amb el benestar dels progenitors i el rendiment acadèmic dels fills.

    Elisa Alfaro, Eliseo Valle, Raquel Valle-Escolano, Sergio A Useche

    (2025). Article

    Wellbeing, Space and Society. Num.Vol. 8, p. 100271

    Introducció En els darrers anys, s'ha prestat una atenció creixent a la creació d'«entorns actius» en diferents àmbits de la vida quotidiana. Dos dels contextos més rellevants en aquest sentit són l'escola i el transport. Per tant, analitzar els desplaçaments escolars realitzats mitjançant modes de mobilitat activa o lenta pot aportar informació valuosa sobre la manera en què aquests patrons de desplaçament es relacionen amb indicadors específics del benestar dels progenitors i del rendiment acadèmic dels seus fills. Objectiu Aquest estudi transversal compara un conjunt de variables avalades per la literatura relacionades amb la salut i el benestar dels progenitors i amb el...

    Introducció En els darrers anys, s'ha prestat una atenció creixent a la creació d'«entorns actius» en diferents àmbits de la vida quotidiana. Dos dels contextos més rellevants en aquest sentit són l'escola i el transport. Per tant, analitzar els desplaçaments escolars realitzats mitjançant modes de mobilitat activa o lenta pot aportar informació valuosa sobre la manera en què aquests patrons de desplaçament es relacionen amb indicadors específics del benestar dels progenitors i del rendiment acadèmic dels seus fills. Objectiu Aquest estudi transversal compara un conjunt de variables avalades per la literatura relacionades amb la salut i el benestar dels progenitors i amb el rendiment acadèmic dels fills —concretament, l'índex de massa corporal, la satisfacció amb la vida, la satisfacció amb el desplaçament, l'estrés associat als desplaçaments i la qualificació acadèmica mitjana dels fills— utilitzant dades de progenitors residents a Espanya classificats segons el tipus de transport utilitzat per als desplaçaments escolars: mobilitat activa (a peu o amb bicicleta), transport privat motoritzat o transport públic. Mètode Per a aquest propòsit, l'estudi va utilitzar la informació proporcionada per una mostra de 542 pares, mares o tutors legals residents a Espanya (edat mitjana = 37,7 anys; 59 % dones) que acompanyaven regularment els seus fills a l'escola i els recollien. Tots els participants van completar un qüestionari electrònic destinat a avaluar les cinc variables de resultat esmentades anteriorment. Resultats Es van identificar diferències rellevants entre els tres grups de desplaçament, especialment pel que fa a l'estrés associat als trajectes, la satisfacció amb el desplaçament i el benestar subjectiu. També es van observar diferències significatives entre els grups en la satisfacció amb la vida, l'índex de massa corporal i el rendiment acadèmic dels fills. Els modes de desplaçament actius es van associar de manera consistent amb resultats més favorables en tots aquests indicadors. Conclusions Aquestes troballes posen de manifest la importància de promoure la mobilitat activa com una opció potencialment beneficiosa per als desplaçaments escolars de les famílies. Tot i que els resultats no permeten establir relacions causals, sí que evidencien patrons que mereixen ser investigats amb més profunditat. Per aquest motiu, es recomana desenvolupar estudis longitudinals i experimentals que permeten comprendre millor els mecanismes subjacents a aquestes associacions i les seues implicacions pràctiques per a les polítiques educatives i de transport.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.1016/j.wss.2025.100271
  • Imatge representativa de la publicació

    Adaptació italiana del qüestionari sobre la nomofòbia (No-Mobile-Phone-Phobia Questionnaire): validesa factorial mitjançant la tècnica ESEM i punts de tall basats en la població.

    Sergio Traficante, Luigi Tinella, Antonella Lopez, Sergio A Useche, Sjaan Koppel, Giuseppina Spano, Elisabetta Ricciardi, Rosa Napoletano, Andrea Bosco, Alessandro O Caffò

    (2025). Article

    European Journal of Investigation in Health, Psychology and Education. Num.Vol. 15, Núm. 8, art. 166

    La nomofòbia és un fenomen multifacètic caracteritzat per la por i l'ansietat que experimenten les persones quan se senten desconnectades del seu entorn tecnològic. Aquest estudi contribueix a la validació italiana del Nomophobia Questionnaire (NMP-Q), posant a prova una estructura de quatre factors i establint dades normatives segons l'edat i el gènere a partir d'una mostra de 1.447 participants. Un model ESEM bifactorial amb una solució de quatre factors va mostrar el millor ajust (CFI = 0,95; TLI = 0,94; RMSEA = 0,06). Les puntuacions es van calcular mitjançant percentils, considerant els percentils 80 i 95 com a indicadors, respectivament, de risc i de presència de nomofòbia. Les...

    La nomofòbia és un fenomen multifacètic caracteritzat per la por i l'ansietat que experimenten les persones quan se senten desconnectades del seu entorn tecnològic. Aquest estudi contribueix a la validació italiana del Nomophobia Questionnaire (NMP-Q), posant a prova una estructura de quatre factors i establint dades normatives segons l'edat i el gènere a partir d'una mostra de 1.447 participants. Un model ESEM bifactorial amb una solució de quatre factors va mostrar el millor ajust (CFI = 0,95; TLI = 0,94; RMSEA = 0,06). Les puntuacions es van calcular mitjançant percentils, considerant els percentils 80 i 95 com a indicadors, respectivament, de risc i de presència de nomofòbia. Les dones van obtenir les puntuacions més elevades en tots els grups d'edat, mentre que les persones adultes de més edat van presentar els nivells més baixos. Els resultats donen suport a la fiabilitat del NMP-Q i avalen la seua utilització en el context italià.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.3390/ejihpe15080166
  • Imatge representativa de la publicació

    Recerca de sensacions i accidents entre ciclistes joves.

    Sergio A Useche, Rodrigo Mora, Francisco Alonso, Oscar Oviedo-Trespalacios

    (2025). Article

    Accident Analysis & Prevention. Num.Vol. 214, art. 107970

    Tot i que els ciclistes joves continuen estant sobrerepresentats en les xifres d'accidents de bicicleta, les accions eficaces per a reduir els seus riscos continuen sent poc estudiades i escassament aplicades, especialment en regions amb una baixa tradició ciclista i una governança feble o fragmentada, com ocorre en la majoria dels països hispànics. Una qüestió emergent d'especial rellevància és la possible influència de trets de personalitat, com ara la recerca de sensacions (sensation seeking, SS), sobre el comportament dels ciclistes joves i els resultats relacionats amb la seua seguretat. Aquest estudi té com a objectiu analitzar les relacions entre la recerca de sensacions, el...

    Tot i que els ciclistes joves continuen estant sobrerepresentats en les xifres d'accidents de bicicleta, les accions eficaces per a reduir els seus riscos continuen sent poc estudiades i escassament aplicades, especialment en regions amb una baixa tradició ciclista i una governança feble o fragmentada, com ocorre en la majoria dels països hispànics. Una qüestió emergent d'especial rellevància és la possible influència de trets de personalitat, com ara la recerca de sensacions (sensation seeking, SS), sobre el comportament dels ciclistes joves i els resultats relacionats amb la seua seguretat. Aquest estudi té com a objectiu analitzar les relacions entre la recerca de sensacions, el comportament ciclista i els resultats relacionats amb la seguretat en una mostra de ciclistes joves. Les dades es van recopilar a partir de 945 ciclistes d'entre 18 i 25 anys procedents de cinc països hispànics, els quals van respondre un qüestionari electrònic sobre trets de personalitat i aspectes relacionats amb el ciclisme. Es van identificar associacions significatives entre la recerca de sensacions i els comportaments ciclistes relacionats amb el risc, així com diferències de gènere en la recerca de sensacions, els comportaments ciclistes de risc i les taxes autodeclarades d'accidents de bicicleta, amb valors més elevats en totes les categories entre els homes. Les anàlisis de trajectòries indiquen que la recerca de sensacions prediu els accidents autodeclarats mitjançant la mediació completa de dos tipus de comportaments viaris de risc: els deliberats (infraccions de trànsit) i els no intencionats (errors). Els primers presenten un major efecte explicatiu sobre les xifres d'accidents autodeclarats entre els ciclistes joves. Els resultats d'aquest estudi posen de manifest la necessitat d'abordar qüestions poc investigades, com la recerca de sensacions i les conductes de risc, mitjançant intervencions basades en l'evidència orientades a millorar la seguretat dels ciclistes joves. Aquesta qüestió és especialment rellevant en països amb característiques demogràfiques similars i amb cultures ciclistes encara en fases inicials de desenvolupament.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.1016/j.aap.2025.107970