Logo de la Universitat de València Logo Institut Universitari d'Investigació de Trànsit i Seguretat Viària Logo del portal

Ciutats més sostenibles, però més perilloses: el paper de les campanyes de comunicació en la protecció dels usuaris vulnerables de la via.

  • Autors: Mireia Faus; Francisco Alonso; Cristina Esteban; José Luis Velarte
  • (2025).
  • Tipus de publicació: Article
  • Titol publicació (nom del llibre o de la revista): Sustainability.
  • Num.Vol. 17, Núm. 5, p. 2002

  • Resum:

    La transició cap a un model de mobilitat sostenible afavoreix un increment de l'ús dels modes de transport suaus i, en conseqüència, un augment del nombre d'usuaris vulnerables de la via, especialment en els entorns urbans. A Espanya, aquest col·lectiu (vianants, ciclistes, usuaris de vehicles de mobilitat personal i motoristes) va registrar 62.258 víctimes en accidents de trànsit durant l'any 2023, la qual cosa representa el 46 % del total. D'aquestes, 7.258 van morir o van patir ferides greus, és a dir, el 65,6 % del total de víctimes mortals o greus. Per a protegir els usuaris vulnerables de la via es desenvolupen periòdicament diverses estratègies, entre les quals destaquen les campanyes de comunicació destinades a fomentar comportaments de mobilitat més segurs. Aquest estudi analitza les campanyes impulsades per la Direcció General de Trànsit des de 1960 dirigides específicament a aquest col·lectiu. Només 28 campanyes complien els criteris d'inclusió establits, la qual cosa representa el 23,5 % del total. El període 2011-2024 és el que presenta una menor prevalença d'aquest tipus de campanyes, coincidint amb l'aparició de noves formes de micromobilitat que, tot i ser més sostenibles, també comporten una major exposició als riscos. Per aquest motiu, es recomana incrementar el nombre de campanyes dirigides als usuaris vulnerables de la via i maximitzar-ne l'eficàcia mitjançant l'ús de tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial i el big data, difoses a través d'una combinació de mitjans de comunicació tradicionals i digitals.

  • DOI: 10.3390/su17052002