Entre el Defensor del Poble, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Ministeri d'Economia, s'ha anat gestant des de 2012 un nou sistema d'informació per a l'inversor minorista. Analitzem el nou 'semàfor de riscos' que des d'aquest 5 de febrer es posa en marcha.
5 de de febrer de 2016
Fa tres anys el Defensor del Poble va subratllar, davant el desastre de les participacions preferents, la necessitat de protegir més a l'inversor minorista. Oferir la màxima informació de risc, de la manera més simplificada possible: “un sistema d'indicadors senzill i clar, que permeta distingir els productes pel seu risc i per la seua complexitat, sense tenir coneixements tècnics”.
El 5 de novembre, el BOE arreplegava la iniciativa amb la qual va decidir finalment arrancar el Ministeri d'Economia: el “semàfor de riscos”. Avui, 5 de febrer, quan entra en vigor aquest sistema, desentranyem cinc aspectes vitals d'aquesta llei:
1. Cinc franges per a mesurar el risc de liquiditat...
El “semàfor” introduït funciona de la següent manera. El risc de la inversió s'estableix amb sis franges diferenciades cromàticament (amb els paràmetres RGB estrictament controlats) o per un nombre (de l'1 al 6, sent 1 l'indicatiu del menor risc i 6 el de major). En realitat, es pot formalitzar una divisió alternativa de dues franges: aquells productes en les quals la devolució del capital està totalment garantit o quasi, amb un emissor la qualificació creditícia del qual siga del nivell 1 o 2 (segons el tipus de títol ofert); i els que no complisquen aquests requisits.
Dins d'aqueix primer rang caben cinc dels sis colors que ha seleccionat el Ministeri d'Economia, des del verd fosc fins al taronja (o de l'1 al 5). Tots asseguren la recuperació íntegra del capital invertit (excepte la classe 5, en les quals entren també els instruments financers “que disposen d'un compromís de devolució d'almenys el 90 per cent del principal invertit amb un termini residual igual o inferior a 3 anys”), per la qual cosa la diferenciació parteix del risc de liquiditat. No es considera únicament risc per al client la pèrdua potencial de la seua capital, sinó també el grau d'inaccessibilitat a aquesta.
La divisió queda de la següent manera:
- Dipòsits bancaris i assegurances amb finalitat d'estalvi.
- 100% Capital garantit, termini inferior a 3 anys, rating de nivell 1 (BBB o superior).
- 100% Capital garantit, entre 3 i 5 anys, rating de nivell 2 (-BBB a BBB) o superior.
- 100% Capital garantit, entre 5 i 10 anys, rating de nivell 2 o millor.
- 5) A) 100% Capital garantit, més de 10 anys, rating de nivell 2 o millor. B) Almenys 90% Capital garantit, inferior a 3 anys, rating de nivell 2 o millor.
2. ... I una classe “Catch-all” per a tots els altres
El perill de la classe 6, accentuat per un intens to vermellós, és el de perdre el capital invertit. Siga el que siga el percentatge no garantit (excepte l'excepció esmentada). Així mateix, també entren els títols la qualificació creditícia dels quals (o la del seu emissor) explique com “especulativa”(es dóna per fet que la devolució no està garantida).
De sobte, a aquesta última franja correspondrà una gran part dels títols financers disponibles. Totes les accions, per exemple, així com les infames participacions preferents. Una gamma àmplia i molt diferenciada: tant inversions que garantisquen gran part del capital inicial (com els Plans d'Estalvi 5, que asseguren el 85%), com aquelles en les quals teòricament es pot perdre tot. Per al Ministeri d'Economia mereixen el mateix tractament.
3. Hi ha més indicadors annexos
Tota la informació no recaurà sobre el semàfor: les entitats emissores hauran d'indicar altres elements considerats com a perillosos per a l'inversor. Les clàusules ocultes i lletres xicotetes d'antany hauran de ser reflectides de forma clara, sota una sèrie d'afirmacions estipulant el tipus de liquiditat, quan està garantit el capital (solament al venciment?), o si existeixen penalitzacions per la devolució anticipada.
D'altra banda, alguns títols hauran de portar un advertiment addicional: una exclamació acompanyada per la frase “Producte financer que no és senzill i pot ser difícil de comprendre”. Què són els productes complexos? Aquells que determina la Llei del Mercat de Valors.
4. No afectarà a tots els productes financers
Malgrat que el Ministeri d'Educació va rellevar a la CNMV en la preparació d'aquest sistema perquè els títols no referenciats per aquesta també es veren afectades, finalment una gran sèrie de productes financers no es veuran obligades a seguir la norma ara vigent. D'una banda, els títols de deute públic nacional, autonòmica, local o de qualsevol país de la Unió Europea, en entendre's que no requereixen de major protecció. Per exemple, el deute a llarg termini grec, que Moody’s actualment qualifica com Caa3 “bo porqueria”), no portarà major indicació.
D'altra banda, els productes més especulatius i segurament de major perill per al detallista tampoc entren dins d'aquesta normativa. Els PRIIP comptaran amb el seu propi marc regulatori europeu a partir del 31 de desembre de 2016, i no s'ha vist necessari incloure'ls provisionalment en aquesta llei. Tampoc els fons d'inversió i sicav, que compten amb altres mesuraments (que alguns experts veuen com a incomplets i confusos). Els plans de pensions entraran parcialment en la nova llei, però no portaran la qualificació cromàtica.
5. Satisfacció mixta pel resultat de la llei
El projecte de la CNMV ha patit diverses modificacions en el seu camí cap a la legislació. Primer de tot, han desaparegut dos rangs (el semàfor inicial comptava amb vuit, separats en cinc classes/colors) i diversos productes. També l'afirmació “Instrument especialment complex l'adquisició del qual no es considera adequada per inversors no professionals”. De l'esborrany fabricat al setembre de 2014 a la versió final, queda una llei “bastant descafeïnada” segons Germán Guevara, secretari d'EFPA Europa.
La Facua-Consumidors en Acció creu que el mètode implementat segueix sent molt complex, i que amb la informació que proporciona “no es força a aclarir altres qüestions, com les condicions de contractació”. No obstant açò, el Defensor del Poble sí va celebrar al novembre l'engegada de la llei que el mateix organisme va proposar en 2012. Feta la llei, queda per veure si serà suficient per a protegir a l'inversor inexperimentat davant la trampa.
Font:
