23 de de setembre de 2016

Durant el procés de la globalització s'han originat importants efectes negatius per a la humanitat, com la delinqüència «de coll blanc» i la criminalitat empresarial i organitzada. En efecte, la desregularització de l'actuació de l'empresa en l'àmbit normatiu, la incapacitat dels Estats de controlar el desenvolupament de la seua activitat empresarial i la impossibilitat d'individualització i imputació de la persona física han portat al fet que la seua estructura siga utilitzada freqüentment amb finalitats delictives en l'era globalitzada.

Els riscos generats per l'empresa van derivar en l'exigència de mecanismes efectius a l'Estat que asseguraren el benestar de la ciutadania. En aquest context, el Dret Penal com a eina de control social i instrument punitiu d'ultima ratio es va presentar com el mecanisme més idoni per a la seua protecció. Ateses les reformes introduïdes pel legislador per a complir amb tals finalitats, la recerca es va orientar a dilucidar si la normativa que regula la RPPJ està sent una eina polític-criminal efectiva de l'Estat per al combat de la criminalitat empresarial. Respondre aquesta pregunta és rellevant, sobretot en consideració a la quasi nul·la aplicabilitat de la normativa de RPPJ en països com Espanya i Xile.

Conclusions

Algunes de les conclusions més rellevants van ser que la globalització ha contribuït a la instrumentalització del Dret Penal amb finalitats utilitaristes de protecció social, influenciant les reformes introduïdes i forçant la flexibilització de les estructures en la Dogmàtica penal. Per la seua banda, la nova criminalitat globalitzada ha portat al fet que els Estats hagen de coordinar esforços a nivell internacional, per a combatre amb eficàcia els seus efectes.

També es va concloure que els motius per a legislar sobre la RPPJ es van basar principalment en consideracions de Política Criminal tals com:

• La condició de vehicle de criminalitat de l'empresa, la irresponsabilitat organitzada individual;
• L'estat de necessitat polític-criminal originat per la falta de control sobre la criminalitat empresarial;

No obstant açò, es va constatar el fracàs d'aquest últim mecanisme, basat en el manteniment dels índexs de criminalitat en el si de l'empresa després de la seua implementació.

La superació del principi societas delinquere senar potest per consideracions polític-criminals va conduir a una falta de coherència dogmàtica de les categories de la teoria del delicte, la qual cosa ha dificultat l'acceptació de la RPPJ per part de la doctrina. El desafiament de complementar la Dogmàtica Penal i la Política Criminal va derivar en la creació de noves categories i una segona via pròpia de l'ens, que permeteren la imputació penal de les persones jurídiques sense afectar les garanties i principis del Dret Penal clàssic. Per la seua banda, els programes de compliance, serien reflex dels lineamients preventius de Política Criminal de l'Estat contra la criminalitat d'empresa.

Respecte als models de RPPJ implementats a Espanya i Xile, la seua elecció va obeir principalment a recomanacions de l'OCDE, comprovant la intervenció i poder que les organitzacions internacionals tenen en la política interna dels Estats. A més, es va concloure que la poca aplicabilitat de la normativa de RPPJ a Espanya i Xile es deu a problemes substantius i processals derivats de la dependència existent entre la responsabilitat penal de l'ens i l'actuació prèvia d'una persona física en els models. La necessitat de comptar amb el substrat humà no ha solucionat els problemes que van originar la RPPJ.

Açò últim va demostrar l'incompliment de la fi sancionadora de Política Criminal enfront de la criminalitat empresarial, basat en la inaplicabilitat de la normativa. Així mateix, va poder concloure's que la fi preventiva de criminalitat d'empresa com a objectiu de Política Criminal es compleix quan prevenció general positiva, com a supòsit del Dret penal simbòlic en la societat del risc, i com a aplicació del model funcionalista de Jakobs. En cas d'aplicar-se, tots dos es presentarien com a manifestació de la ideologia de la mundialització, doncs apunten a la instrumentalització del Dret Penal amb finalitats utilitaristes.

Finalment, sobre les perspectives de viabilitat de la RPPJ es va concloure que les presents condicions d'inaplicabilitat es mantindran, llevat que existisquen reformes futures a la normativa actual. Es va proposar originar un nou model que atorgui independència a la imputació de la persona jurídica del substrat humà. A més, com a efecte de la globalització, es va pronosticar que podrien acabar-se adoptant altres models de RPPJ actualment existents com el vicarial anglosaxó, o modificar el sistema sancionadora actual, a un de multa administrativa.

• Llei 20.393 que estableix la responsabilitat penal de les persones jurídiques de Xile en els delictes de llavat d'actius, finançament del terrorisme, i delictes de suborn que indica.
• Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.