18 de d’octubre de 2018

Títol: Sistema de prevenció de llavat d'actius i finançament de terrorisme d'una Entitat Sense Ànim de Lucre a Colòmbia

Autora: Lina Alexandra Garzón Vargas

En l'actualitat les activitats de llavat d'actius i finançament del terrorisme s'han proliferat, generant distorsions en el funcionament de l'economia i en els valors de la societat. A simple vista solament estarien involucrats com a vehicles d'aquests delictes, grans estructures econòmiques, tals com les empreses del sector real o les institucions del sistema financer, pero no obstant, açò impacta també a les entitats sense ànim de lucre (ESAL).

La situació actual per la qual travessa Colòmbia i que ens ha afectat com a país al llarg dels últims anys, com a conseqüència del conflicte armat i el narcotràfic, exigeix que la normativa interna en matèria de prevenció de llavat d'actius i finançament del terrorisme (d'ara endavant LA/FT) siga especialment desenvolupada. A més l'Avaluació Nacional del Risc de Llavat d'Actius i Finançament de Terrorisme a Colòmbia de l'any 2016, va demostrar que un dels sectors en el país més propensos a ser utilitzat per les organitzacions criminals, com a mecanisme per al desenvolupament d'aquests delictes, és el de les ESAL; evidenciant l'absència de normativa i lineaments que permeten desenvolupar sistemes clars de prevenció en aquest sector, el qual és vulnerable i presenta tant per a l'Estat com per a la ciutadania diverses oportunitats de millora.

Quins elements bàsics hauria de tenir un sistema de prevenció de llavat d'actius i finançament del terrorisme en una ESAL, per a ser eficaç?

En detenir-se en les particularitats i el baix desenvolupament de creació d'un sistema de prevenció en les ESAL, sorgeix la següent pregunta: Quins elements bàsics hauria de tenir un sistema de prevenció de llavat d'actius i finançament del terrorisme en una ESAL, per a ser eficaç?

Per a determinar els elements i etapes essencials en el desenvolupament d'un sistema de prevenció de LA/FT en les ESALS, es van tenir en compte els models vigents per a altres sectors en el país, així com la normativa aplicable per als mateixos. Prenent aquests sistemes com a model, s'evidencia que hauran d'existir les següents 6 etapes:

La primera etapa correspon al diagnòstic, la qual fa referència a tres aspectes, tals com el vertader coneixement de l'ESAL, la importància dels organismes directius dins del procés i una avaluació dels possibles factors de risc que enfronta l'ESAL.

En l'etapa dues, d'identificació de riscos, s'hauran de tenir en compte els factors de risc i les conseqüències desfavorables dels mateixos, determinats i avaluats en l'etapa anterior. La següent etapa, cerca un mesurament del risc, on es valoren tots els factors i se'ls assigne una paraula de l'escala de gravetat a cada risc oposat.

s'haurà d'elaborar un Pla de Tractament del risc

Per a l'adopció de les mesures necessàries per a la disminució o eliminació del risc, la qual és l'etapa número quatre, s'hauran d'identificar i avaluar els controls ja existents en l'entitat, determinant si són suficients i efectius. Després s'haurà d'elaborar un Pla de Tractament del risc. L'anterior s'acompanyarà d'un procés de seguiment efectiu a partir del principi de coneixement de la contrapart, conservant la informació dels tercers que podrien arribar a tenir una relació amb l'entitat. Així mateix, es materialitza l'esmentat principi, a través de la consulta a les llistes publicades per organismes internacionals o nacionals, on s'inclouen persones naturals o jurídiques que podrien estar relacionades amb el LA/FT. De l'estructuració i correcte funcionament d'aquestes eines sorgeix l'obligació de realitzar reportes d'operacions sospitoses.

l'entitat pot subministrar informació de forma oportuna a les autoritats competents

En l'etapa de divulgació i comunicació, és a dir la cinquena etapa, se cerca comptar amb reportes interns i externs, garantint que l'entitat pot subministrar informació de forma oportuna a les autoritats competents, que els seus funcionaris estan capacitats per a reportar informació inusual, i que els seus membres i contraparts coneixen el sistema i els mecanismes de prevenció.

Finalment, en la sisena etapa, la de seguiment o monitoreig, el propòsit és interpretar si l'objectiu del sistema s'està complint o no, i si són necessaris nous models, tancant un cicle que haurà de reinventar-se periòdicament.

El seguiment cíclic i judiciós d'aquestes sis etapes, garantira que l'entitat compta amb elements essencials de prevenció de riscos enfront dels delictes de LA/FT, mostrant respostes eficaces i encertades en els possibles esdeveniments en els quals arribe a ser mecanisme de materialització d'aquests delictes. Construint un mecanisme apropiat en la lluita de l'Estat i les entitats contra la elusió d'aquests delictes i les seues conseqüències desfavorables, que afecten els sectors econòmics, socials i polítics del país.