13 de de setembre de 2018

Títol: L'esmena de la doble inmatriculació en el marc de l'actual legislació hipotecària. Especial referència a la coordinació Cadastre-Registre de la Propietat com a mètode preventiu.

Autor: Iván Fabre Lafuente

La inscripció dels béns en el Registre de la Propietat és, sens dubte, la més eficaç prova de la seua pertinença a un titular determinat, la qual cosa no fa sinó reforçar la seguretat dins del tràfic jurídic immobiliari. De fet, el sistema hipotecari espanyol no ha sigut aliè als canvis i circumstàncies socials, que des del seu naixement, han acuitat a la societat espanyola, i per açò, ha contemplat diferents llits per a la deguda constància de les finques en ell, a més d'altres destinats a la rectificació d'errors, que propiciats en alguns casos per la pèrdua de documents, per la falta de cura o diligència, o per l'absència d'una cartogràfica clara que plasmara sobre el paper la delimitació de la finca, ha generat, en no poques situacions que una mateixa porció física de terrè puga constar en ell de forma independent com dues finques registrals, podent figurar inscrita a favor de dos titulars diferents, i inclusivament amb quotes de participació diferents. Per açò, la Llei 13/2015, de 24 de juny, que va impulsar una nova regulació encaminada a la correcta identificació gràfica de les finques registrals, amb la modificació de la Llei Hipotecària i del Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, el propòsit del qual, en certa manera, ja va ser en certa mesura assumit en la Llei 13/1996, en contemplar la necessitat d'establir un mecanisme de col·laboració entre ambdues institucions destinades a aquesta fi, partint de l'obligatorietat d'aportar la referència cadastral dels immobles. La nova regulació, que es projecta sobre dues branques clarament diferenciades de l'ordenament jurídic, la civil i l'administrativa, s'aplica, des dels seus inicis, al fil del nou esperit de la Llei de Jurisdicció Voluntària, suposant un canvi notable en la tramitació dels nous procediments, en produir-se un buidament dels anteriorment tramitats davant els Jutjats i Tribunals, descarregant el pes sobre Notaris i Registradors. Encara que com han deixat assegut nombroses resolucions judicials la vertadera determinació del titular que haja de preferir-se en cas de conflicte de titularitats vindrà donada per l'aplicació de les normes de Dret Civil Puro, i és ací on la Sentència de 19 de maig de 2015 ha precisat que tindrà preferència qui ostente la protecció a la qual fa referència l'article 34 de la LH.

la normativa hipotecària espanyola es va erigir com un instrument que va focalitzar la seua atenció en el mer registre dels títols

Per açò, partint d'aquest nou tractament que es contempla sobre l'esmena de la doble inmatriculació, i que en essència ha suposat una translació de l'article 313 del Reglament al 209 LH, el treball s'estructura en tres grans capítols, amén de la respectiva introducció, conclusions i annexos. Així, partint del primer destinat a l'anàlisi del concepte i situacions donades, en les quals es diferencia, les que existint tal patologia la titularitat siga a favor de la mateixa persona o en aquells casos en els quals no ha existit una situació conflictual, per haver-hi conveni entre les parts, o enfront d'aquelles en les quals si s'ha suscitat. Partint dels orígens de la normativa hipotecària espanyola, s'obté que en un primer moment el sistema tabular espanyol no es va erigir com un vertader instrument protector de la realitat física, sinó que va focalitzar la seua atenció en el mer registre dels títols, per aquest motiu haja sigut considerat com un registre de títols més que de finques, i del que es desprèn la vaguetat amb la qual un bon nombre d'elles van accedir al Registre amb una succinta descripció que resultava complexa per a la seua identificació sobre el parcelari, i més àdhuc si cap sobre el terreny.

Per tant, la reforma impulsada dins de l'àmbit hipotecari i cadastral persegueix la tan anhelada coordinació entre ambdues institucions de manera que la mera constància de les dades identificatives de la segona en la primera permeta la seua concreta delimitació o almenys es presumisca que sobre aquesta porció de terreny es projecta la protecció del sistema tabular. Es persegueix, que aquesta concordança puga ser utilitzada com una eina eficaç per a la correcta identificació gràfica i física de les finques registrals, servint com un mètode certament per a la prevenció de la doble inmatriculació, especialment per conducte de la representació gràfica georeferenciada de la finca i de la constància de la representació gràfica.