Hui dia la globalització, la signatura d'acords comercials, els processos d'integració econòmica i el comerç electrònic, ha dinamitzat les economies, però al seu torn ha dificultat als països a poder controlar aquest tipus de transaccions, i sobretot en el corresponent a la protecció a aqueixos consumidors que adquireixen béns en altres països, no sabien on acudir, atès que no existeixen protocol internacional que ens donaren directriu per a aquest tipus de transaccions, ni una uniformitat normativa, per la volatilitat del mercat, per exemple un consumidor des de Colòmbia podia adquirir uns tiquets aeris en una agència de viatges situada a Espanya, per a volar per una aerolínia irlandesa amb destinació a França.
25 de de setembre de 2019
Títol: Protecció als usuaris en compres internacionals a través d'acords de consumidor.
Autora: Roxana Contreras Castro
Però qui era realment l'encarregat de garantir el dret al consumidor, quan sorgeix el conflicte no se sap a quina jurisdicció acudir i que legislació aplicar, el litigi s'en les estrades judicials colombians l'usuari podria presentar la demanda davant la superintendència d'indústria i comerç qui té facultats transitòries d'impartir justícia o davant els jutjats civils, però com té la connotació internacional la superintendència no tindria competència per ser una entitat administrativa, pertanyent a la branca executiva del poder públic i per ser el demandat una societat estrangera sense representació a Colòmbia i si es presenten en els jutjats tocaria un procés lent i no aclarit en el Codi General del procés.
És per això que sorgeix aquesta investigació, de la necessitat de crear normes d'aplicació transnacionals que faciliten la resolució dels conflictes que involucren aquest tipus de comerç, la creació de política de protecció de dades, termes i condicions contractuals de les operacions. Per a això es treballarà en 3 capítols, en el primer s'analitza les característiques de la relació de consum no solament a Colòmbia sinó en països de la regió revisant la noció de consumidor, productor i/o proveïdor, i les accions de protecció al consumidor, en el segon realitzara una anàlisi comparada en les compres online i la protecció al consumidor revisant els ordenaments dels nostres principals socis comercials com l'Aladi, Can, Mercosur, entre altres i finalment una proposta de protecció als consumidors trasnacionals on s'analitzaren els canvis suggerits.
Tenint en compte l'anterior i després de revisada les lleis del país considere alguns canvis la primera és la 527 de 1999 està en la seua part segona ens parla del comerç electrònic en matèria de transport de mercaderies, és a dir aquella mercaderia que es compre a partir de la utilització d'un o més missatges de dades però que necessiten un trasllat de la mateixes per les duanes però en les operacions comercials no totes les compres necessiten aquests. D'altra banda de la norma ens porta els requisits que s'aplica el contracte però estableix que la mateixa no és taxativa ni la seua forma de redacció ens donaria a entendre la seua obligatorietat, aquesta ambigüitat al moment de redactar ha beneficiat que algunes empreses no complisquen amb aquesta, ni l'informen el comprador cap dels requisits que estan ací el que es fa inferir que a pesar que la legislació no parla d'autoregulació en matèria de comerç en el mercat real, si li estem deixant les parts la capacitat d'imposar les condicions.
La segona norma que hauria de modificar-se és Llei 633 de 2000 en el seu article 91, atès que aquesta norma evidencia que la necessitat d'inscriure's i subministrar informació de les transaccions, només queda per als usuaris colombians per tant, quan es compren a una societat estrangera no hi ha cap obligació de reportar a l'Estat colombià, la qual cosa repercuteix en la inexistència de control per part de les autoritats administratives deixant al consumidor a la mercè de l'autoregulació.
Quant a l'estatut al consumidor el primer canvi proposat és la modificació de l'article 50 el qual en el seu numeral a sol·licita les dades de venedor, però deixa per fora les dades de la persona natural o jurídica que ho representa al país i la identificació d'aquests, d'altra banda la redacció de l'article s'enfoca en vendes electròniques dins del mateix territori nacional on existeix un control per part de diverses entitats públiques, matèria de publicitat, polítiques de privacitat i termes i condicions contractuals són diferents com obligar-los a complir aquest requisit.
Per la seua part l'article 51 li imposa unes obligacions excessives a les empreses que presten el servei de passarel·la de pagament, en el sentit que han de verificar les parts involucrades, atès que si es comprova un frau han de procedir al revers dels diners, però al meu parer aquest imposa unes funcions de fiscalització que no correspon a una entitat privada, qui constitucionalment ha de respectar i garantir el dret al bon nom, per tant iniciar un procés intern d'investigació, on els seus clients han tingut permisos d'operació per part de l'estat.
També es proposa modificar l'article 58 de la mateixa llei tenint en compte que es limita el poder jurisdiccional de la SIC pel fet que la seua competència només és en el territori nacional, la qual cosa significa que un consumidor que va adquirir productes en pàgines web el propietari de les quals es trobe residenciat fora del territori nacional automàticament es perdria la competència, creant un desavantatge enfront de consumidors que adquireixen béns locals.
Així mateix i tenint en compte que la constitució política li atorga funcions judicials aquestes funcions també haurien de donar-li-la a aquesta, permetent que igual que els jutges de la República es puga utilitzar l'exhort 141, relació amb el codi general del procés 142 en el seu article 69 143, la qual cosa no seria funcional per a un ciutadà que tinga un procés d'una quantia mínima, perquè més serien despeses del procés i honoraris d'advocat per a tramitar un procés que pot durar anys tenint en compte la representació judicial que existeix a Colòmbia.
