27 de de desembre de 2018

Títol: Les accions col·lectives. Anàlisi comparativa i perspectives a Xile.

Autor: Carlos Andrés Domínguez Scheid

El dret processal civil del segle XXI ha d'enfrontar la realitat de la litigació massiva. El llit del procés tradicional ha sigut desbordat per la societat de masses. Una de les formes de solució per a litigis massius es troba en el règim de Class Actions del dret dels Estats Units d'Amèrica. En aqueix sistema jurídic es permet que un actor inicie un procediment en benefici seu i de tots els qui estan en la seua mateixa posició jurídica. La història d'aquesta institució es remunta al dret alt medieval anglés.

Durant el segle XX les Class Actions van viure un període d'auge en la dècada de 1960, sent utilitzada en favor del moviment pels drets civils. En l'actualitat mantenen la seua vigència, encara que s'ha reduït parcialment el seu abast.

Aquest tipus d'accions són una eina processal fonamental, orientada cap a l'expansió de l'accés a la justícia. En la societat contemporània són causats danys i perjudicis en magnituds que superen l'esquema del procés en la tradició de dret continental. Mitjançant les accions col·lectives es pot obtindre la reparació d'aqueixos danys i perjudicis massius que d'una altra manera quedarien en la impunitat.

resulta cridaner que el focus de la discussió estiga tan centrat en males pràctiques d'advocats i no a les conductes abusives

En l'estudi d'aquest tema s'analitzen transversalment les institucions del procés civil. La legitimació activa, els efectes de la sentència, les facultats dels tribunals, el règim de costes i de recursos.

Les Class Actions també són objecte de crítiques. Les més fonamentades se sostenen que mitjançant elles s'està soscavant la generació democràtica de les lleis. Unes altres apunten a aspectes com els honoraris que perceben els advocats que litigen en elles.

Els aspectes que es critiquen de les accions col·lectives no són exclusius d'elles. Poden ser replicats a qualsevol àrea del dret processal. L'argument que en les accions col·lectives és possible trobar-se amb pretensions infundades o malicioses, destinades al xantatge del demandat, pot ser estés a tota mena d'accions legals. A les accions col·lectives no se li pot atribuir l'exclusivitat de la mala praxi en l'exercici de l'advocacia. Resulta cridaner que el focus de la discussió estiga tan centrat en males pràctiques d'advocats i no a les conductes abusives, que són el fonament de les accions col·lectives. Efectivament hi ha una extensa literatura jurídica que explica els abusos comesos pels litigants en una acció col·lectiva però que defuig que qualsevol institució del procés pot ser mal utilitzada. Precisament d'això es tracta el procés, mecanisme de solució de conflictes i controvèrsies en el qual els tribunals són els encarregats de determinar si les pretensions tenen fonament. No és un examen que es puga fer a priori, descartant el vehicle que porta aquest tipus de pretensions.

les accions col·lectives són l'aspecte més polític del dret processal civil

En el dret de Xile se les coneix com a accions col·lectives. En el dret espanyol també són tractades amb aqueixa denominació encara que en enguany s'ha presentat una proposta de directiva del Parlamente de la Unió Europea que els dóna el nom d'accions de representació.

L'argument que les Class Actions són exclusives del Common Law i per això no tenen cabuda en sistemes de dret continental necessita una reformulació. La mateixa distinció entre el dret continental europeu i el dret anglosaxó necessita una nova perspectiva. Tots dos drets troben el seu origen en el dret romà, del qual emanen conceptes jurídics que es mantenen presents en totes dues tradicions legals. El procediment que regula les Class Actions a nivell federal als Estats Units és uniforme. Les Regles Federals de Procediment Civil tenen el mateix contingut que la Llei d'Enjudiciament Civil espanyola o que el Codi de Procediment Civil xilé. Difereixen quant a qui les ha dictades, és a dir, quant a la seua font, però tracten matèries similars. Respecte dels danys punitius, ja hem vist la forma en què estan regulats pel Codi Civil de Califòrnia. No hi ha cap justificació per a sostindre que aquest tipus de danys és alié al dret codificat.

Les accions col·lectives són l'aspecte més polític del dret processal civil. En cap altre àmbit d'aquesta branca del dret s'aprecia un debat més acarnissat, amb postures jurídiques tan alineades amb posicions polítiques. Si aquest mecanisme processal ha permés l'accés a la justícia de sectors de menors ingressos, la seua promoció és la posició més consistent amb el respecte de la dignitat de les persones i el respecte dels Drets Humans.