El passat 22 de març se celebrà arreu del món el Dia Mundial de l’Aigua. Amb motiu d’aquesta efemèride, la Càtedra de Gestió Integral i Recuperació de Recursos de l’Aigua Residual (Càtedra DAM) de la Universitat de València organitzà unes conferències sobre l’economia circular i els aiguamolls artificials

“Ens trobem en un període de transició en passar d’una economia lineal a una circular, per tant hem de conéixer les múltiples investigacions i treballs que s’estan desenvolupant en el sector de les aigües residuals, per tal d’avançar, entre tots, cap a una societat més sostenible i habitable”.

D’aquesta forma s’expressaren Laura Pastor (Responsable de l’àrea d’Innovació de DAM), Alberto Bouzas (Director de la Càtedra DAM-UV) i Paula Marzal (Directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la UV) en l’acte d’apertura de les conferències organitzades per la Càtedra DAM.

En la seua intervenció, els representants institucionals reivindicaren l’economia circular com a estratègia fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, “perquè estalvia aigua i energia, redueix residus, conserva les matèries primeres, genera riquesa i ocupació i impulsa la innovació”.

L’esdeveniment, celebrat en les instal·lacions de l’ETSE-UV, comptà amb la participació dels experts Joaquín Melgarejo Moreno (Institut Universitari de l’Aigua i les Ciències Ambientals de la Universitat d’Alacant) i Miguel Martín Monerris (Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València). Concretament, el Dr. Melgarejo Moreno abordà en la seua intervenció “L’aigua: base de l’economia circular” la crisi mediambiental que pateix el planeta, ressaltant la insostenibilitat del model actual de consum.

“Els nostres hàbits de consum actual fabrique-utilitze-tire, han de ser replantejats. Segons un informe de Nacions Unides, en 2017 s’haurien necessitat 1,7 planetes per a cobrir el consum de recursos naturals. Amb les xifres de població estimades per a 2050, caldrien quasi tres planetes per a poder proporcionar els recursos naturals necessaris per a mantenir els estils de vida actuals. De fet, en 2013 només 1/5 de l’energia utilitzada en el món va provenir de fonts renovables com l’aigua, el vent i la llum solar”, afirmà l’investigador de l’IUACA.

En aquest sentit, recordà que la Unió Europea ha promogut un important paquet de mesures encaminades a fomentar l’economia circular, on tenen gran importància les propostes relacionades amb la gestió dels residus i l’aigua. “La UE aposta per la reutilització com un dels principals eixos d’actuació, perquè les aigües regenerades presenten importants avantatges: són una font estable i segura a l’estar condicionades per l’abastiment urbà d’aigua potable, són més barates que les obtingudes mitjançant altres sistemes (transvasaments o dessalinització) i amb els tractaments actuals la seua qualitat és suficient per a la majoria dels usos”, destacà el professor de la Universitat d’Alacant.

A més, indicà que la reutilització de les aigües ajuda a reduir “la sobreexplotació d’aqüífers, els problemes derivats de la intrusió marina, i en altres ocasions, després del tractament adequat, aquestes poden ser utilitzades per a proporcionar cabals ambientals”.

En relació amb aquests factors, assenyalà que tant la Comunitat Valenciana com la Regió de Múrcia “encapçalen la reutilització d’aigües a escala nacional i europea, i per tant han de tindre un paper important en les futures normatives que legislen el sector”. Per últim, va concloure la seua ponència recordant les vuit R de l’Economia Circular: “repensar, redissenyar, reutilitzar, reparar, remanufacturar, reciclar, recuperar i reduir”. 

Per la seua banda, Miguel Martín Monerris, investigador de l’IIAMA, valorà el paper que tenen els aiguamolls artificials com a instruments per a la millora ambiental en el medi natural i l’àmbit urbà. En la seua ponència “Els aiguamolls artificials en la recuperació d’ecosistemes aquàtics. El projecte LIFE Albufera”, el professor de la UPV realitzà una contextualització històrica de la depuració i les solucions naturals aplicades a aquesta, repassant una sèrie de conceptes i aspectes tècnics sobre aquests sistemes, on recalcà la seua diferència amb els filtres verds.

“Els aiguamolls artificials no són filtres verds: són sistemes de tractaments d’aigües molt senzills, que al disposar de plantes aquàtiques (canyís, enea, joncs…) i aigua de bona qualitat després del seu tractament, permeten desenvolupar condicions ambientals propícies per a la millora de la biodiversitat”, asseverà el professor de la UPV.

En aquest sentit, ressaltà la idoneïtat d’aquest tipus d’infraestructures per a la depuració en nuclis rurals dispersos o xicotetes poblacions, enumerant una sèrie d’avantatges: “són senzills de construir, tenen baixos costos d’operació i manteniment perquè no existeixen costos energètics associats a l’aireació, així com una bona assimilació de la variació de cabdal. A més, eliminen sòlids i contaminants i tenen una excel·lent integració paisatgística, ambiental i social en el medi natural, permetent la creació de nous hàbitats o la recuperació d’aquests”, sostingué el Dr. Martín Monerris.

No obstant això, també advertí que existeix una sèrie d’inconvenients com són “la poca flexibilitat operativa o haver de disposar d’una extensió de terreny relativament gran”. Per últim, l’investigador de l’IIAMA assenyalà que alguns d’aquests resultats s’observaren en el treball desenvolupat en el projecte LIFE Albufera, reconegut per la Comissió Europea com una de les millors investigacions del “Programa LIFE” per l’interés i impacte dels resultats obtinguts, la seua ampla difusió i la seua excel·lent gestió.

“El projecte LIFE Albufera és un exemple de bones pràctiques pels excel·lents resultats assolits, així com per la multidisciplinarietat dels socis participants. La posada en funcionament de diferents actuacions de gestió hídrica i de vegetació en tres aiguamolls artificials va permetre millorar la qualitat de l’aigua, restaurar hàbitats característics d’aiguamolls, possibilitant que algunes espècies d’aus hagen tornat a ocupar aquestes zones i a nidificar en elles”, conclogué Miguel Martín.